Benavent afirma ser coneixedor de suborns i del finançament il·legal

Marcos Benavent, exgerent de l'empresa pública Imelsa -hui, Divalterra, que depén de la Diputació de València- ha ratificat aquest dilluns a Les Corts la denúncia sobre el sistema de finançament il·legal del PPCV que el seu exsecretari general, Ricardo Costa, va fer el passat mes de gener en l'Audiència Nacional en el juí de la branca valenciana del cas Gürtel. "N'era coneixedor, n'érem coneixedors molts", ha afirmat Benavent als periodistes en els passadissos del palau dels Borja, abans d'entrar en la comissió d'investigació sobre la gestió de l'empresa pública Construccions i Infraestructures Educatives de la Generalitat Valenciana, SA (Ciegsa). 

L'autodenominat ionqui dels diners ha admés haver viscut "en pròpia persona" l'existència de "suborns" en Ciegsa i que per a ell "està bastant clar" que aquestes pràctiques van existir. Sobre qui recaptava les comissions dels suborns, Marcos Benavent ha dit que suposa que "cadascú té la seua pròpia història per a veure qui cobrava i de quina manera", i ha assenyalat que desconeix si [les comissions] anaven a parar al PP provincial o al PP regional. "Jo no vaig veure bosses amb diners; sí que vaig vore diners", ha afirmat l'exgerent d'Imelsa. I ací, abans d'entrar, ha acabat la declaració perquè, una vegada dins de la comissió d'investigació, no ha obert boca i s'ha negat a contestar les preguntes de les diputades i els diputats.

Marcos Benavent està sent investigat pels delictes d'estafa, malversació i falsedat en la gestió d'Imelsa i ha esdevingut testimoni clau en l'operació Taula contra la cúpula del PP de València i contra Alfons Rus, expresident de la Diputació de València.

Alberto Fabra defensa la gestió de Ciegsa

Abans de Benavent ha comparegut Alberto Fabra. L'expresident de la Generalitat ha defensat a Les Corts la "utilitat" de Ciegsa, que el Consell del Partit Popular va crear en 2001 per a la construcció de centres educatius a la Comunitat Valenciana, malgrat que va generar 1.030 milions d'euros, segons va denunciar l'actual Consell (PSPV i Compromís) en 2016. "Crec que podem estar segurs que es feia una bona gestió, que era útil i va ser absolutament necessària per a donar resposta a demandes dels municipis i de les AMPA", ha afirmat l'actual senador territorial.

Fabra, alhora, ha explicat que ell ja va planejar tancar-la, dins del pla de reducció del sector públic empresarial de la Comunitat Valenciana que el seu executiu va escometre en 2011, quan va ser investit president de la Generalitat, després de la renúncia del seu antecessor, Francisco Camps. "No hi havia diners [en la Generalitat], era absolutament necessari reduir el volum de l'administració per a assegurar allò que és essencial, com ara els serveis bàsics, la sanitat i l'educació, i Ciegsa estava dins d'aquest pla però no vam poder tancar-la per falta de temps", ha explicat Alberto Fabra. 

En relació amb els sobrecostos detectats per la Intervenció de la Generalitat, Alberto Fabra els ha admés en les obres dutes a terme per Ciegsa "com existeixen ara" amb l'actual Consell, però "sempre justificats i dins de la llei", ha dit l'expresident. Fabra ha negat que aquests sobrecostos foren motivats per la guerra interna del PP i que Ciegsa o qualsevol altra empresa pública fóra utilitzada per "afavorir" sectors del partit, com li han preguntat diversos diputats en la comissió d'investigació.

Informe de la Intervenció i sobrecostos multimilionaris

Els consellers d'Educació, Vicent Marzà, i d'Hisenda, Vicent Soler, van explicar al gener de 2016 que la gestió d'aquesta empresa pública instrumental va ocasionar un deute de més de 1.000 milions d'euros i que va suposar "el major espoli de recursos públics" de la Generalitat. "Una situació d'extrema gravetat", segons els consellers, que suposa "la prova de com el sector públic crea una Conselleria d'Educació de caixa B per a privatitzar el servei i muntar una xarxa clientelar" mitjançant "una trama per a furtar el futur als xiquets malbaratant els diners públics", van assegurar aleshores Marzà i Soler. Ambdós basaven les afirmacions en l'informe de la Intervenció de la Generalitat que detallava les dues vies dels sobrecostos. Per una part, la contractació d'obres a través de Ciegsa, que va costar 2.040 milions, quan la contractació feta per Educació hauria costat 736 milions d'euros menys, segons les xifres del Consell. 

I, per l'altra, els costos financers, que van ascendir a 393 milions d'euros degut, segons l'òrgan fiscalitzador, al fet que entre 2001 i 2013, el període analitzat, la Generalitat només va pressupostar 67,5 milions per a la construcció de centres, la qual cosa va dur Ciegsa a recórrer a l'endeutament per a realitzar la seua missió. El PP sempre ha negat la xifra dels 1.000 milions de sobrecostos, que els situa en només 300. 

L'exconseller delegat de Ciegsa, Santiago Martí, ha tancat les compareixences de la sessió d'aquest dilluns de la comissió d'investigació per la gestió de Ciegsa. Martí ha negat qualsevol irregularitat en la gestió d'aquesta empresa pública durant el seu mandat (2012-2014). A parer seu, totes les obres fetes per Ciegsa durant aquell temps van ser rebudes per la Conselleria d'Educació sense cap incidència.