El calendari que s'obri si fracassa la investidura: noves eleccions el 14 de gener
Si Feijóo o Sánchez no aconsegueixen articular una majoria parlamentària per a eixir airosos de la votació abans del 27 de novembre, caldrà repetir comicis una setmana després de Reis
Ja hi ha data per a la investidura d'Alberto Núñez Feijóo: 26 i 27 de setembre. És la triada per la presidenta del Congrés, Francina Armengol, perquè l'aspirant a qui el rei Felip VI ha encomanat formar el pròxim govern espanyol després de la ronda de consultes se sotmeta a l'escrutini dels diputats i diputades del Congrés per a demanar-los la confiança.
La decisió d'Armengol de posar dia i hora per a la celebració del debat activa, en la pràctica, el compte enrere fins a una eventual repetició electoral si cap intent d'investidura qualla en els pròxims dos mesos a partir del dimecres, 27 de setembre, quan tindrà lloc la primera votació. És aleshores, i no abans, quan el rellotge començarà a córrer. Però el calendari s'ha escollit de tal manera que aconsegueix esquivar el risc que uns nous comicis entren directament en conflicte amb les festes de Nadal, ja que se celebrarien ben entrat gener en cas que ni Feijóo, ni el socialista Pedro Sánchez, ni cap altre aspirant aconseguira eixir airós de la sessió.
Armengol ha comunicat la data del ple d'investidura aquest dimecres, en una breu declaració institucional des del Congrés que té lloc l'endemà de la designació de Feijóo com a candidat. Segons ha explicat, la forqueta de dies triada està consensuada amb el líder dels populars, que havia demanat marge per a poder negociar a la recerca dels suports parlamentaris que li falten. "Amb aquesta data es dona un temps més que prudencial", ha considerat la presidenta del Congrés, que ha remarcat que hauran transcorregut 35 dies entre la decisió del cap de l'Estat espanyol i l'inici del debat.
D'aquesta manera, Feijóo tindrà més d'un mes per a parlar amb els grups que conformen l'hemicicle abans d'anar al debat. Tractarà de sumar vots a fi d'arribar a la majoria absoluta necessària per a eixir viu de la primera votació, 176. Però si res canvia en aquest període de temps, el 26 de setembre n'acudirà al Congrés amb 172. Són, a més dels vots dels 137 diputats del PP, els 33 que li ha promés Vox i els dos que també li han garantit els representants d'Unió del Poble Navarrés (UPN) i Coalició Canària, respectivament.
El marcador es queda a quatre dels 176 que exigeix el mandat constitucional per a tirar avant la primera votació, amb majoria absoluta. En segona volta, que tindria lloc 48 hores després —previsiblement divendres—, és suficient una majoria simple. És a dir, més sís que nos. El problema de Feijóo, ara mateix, és que té 178 escons en contra i cap dels grups parlamentaris que s'han negat públicament a fer-li costat, entre d'altres el Partit Nacionalista Basc, Esquerra Republicana o el Bloc Nacionalista Gallec, sembla tindre intenció de modificar el sentit del vot. En el PP treballen contrarellotge per a aconseguir almenys l'abstenció dels set diputats de Junts, el partit de l'expresident català Carles Puigdemont, que és l'única opció que podria ser viable perquè Feijóo arribe a la Moncloa.
Data límit: 27 de novembre
En cas de fracàs, la Constitució espanyola estableix en l'article 99 com són els terminis legals en l'escenari que s'obriria a continuació. En concret, hi ha un ventall de dos mesos exactes des de la primera votació de la investidura —que seria el 27 de setembre—, perquè un candidat es guanye la confiança del parlament i puga convertir-se en el nou president de l'executiu espanyol. Si no hi ha èxit en cap cas, el rei Felip VI ha de dissoldre les dues cambres que formen les Corts Generals i convocar noves eleccions generals, que se celebraran 47 dies després, segons els temps que marca la llei orgànica de règim electoral general (LOREG) en la disposició addicional setena.
Si Feijóo no prospera en aquest primer debat de finals de setembre, s'obri la porta al fet que altres aspirants ho intenten. Aleshores tindria la seua oportunitat el líder del PSOE i actual president del govern en funcions, Pedro Sánchez, que també li va traslladar al monarca disposició. De fet, des de Ferraz veuen amb bons ulls que siga el popular qui prove sort primer, perquè això permet al socialista guanyar temps en les negociacions amb els partits minoritaris per a recaptar suports, mentre veuen com Feijóo "s'entropessa". Ara mateix, Sánchez només té amarrats 152 vots a favor, comptant amb els 31 que li proporciona l'aliança amb Sumar, la plataforma liderada per la vicepresidenta segona i ministra de Treball en funcions, Yolanda Díaz.
Siga com siga, si per al 27 de novembre cap diputat del Congrés ha aconseguit armar una majoria parlamentària suficient per a tirar avant la investidura, la Constitució dicta que aquesta cambra i també el Senat quedaran dissoltes. L'endemà, 28 de novembre, es publicaria en el Butlletí Oficial de l'Estat el reial decret de convocatòria d'eleccions generals, que haurien de celebrar-se en un termini exacte de 47 dies, segons marca la LOREG. És un escenari, encara hipotètic, que ja vam viure el 2016 i el 2019, quan el bloqueig polític va obligar a tornar a les urnes les dues vegades. Els eventuals nous comicis, per tant, caurien el 14 de gener del 2024, ja amb la ressaca de Nadal.
A diferència del que passa en les eleccions ordinàries, si la investidura desemboca en fracàs, la campanya electoral serà més reduïda i durarà només huit dies, en lloc dels quinze habituals. L'acurtament és el resultat d'una reforma electoral escomesa el 2016, que va retallar els terminis i tràmits en cas de bloqueig polític. Amb aquest calendari, la campanya començaria en la mitjanit del 5 de gener, el dia en què centenars de poblacions a tot Espanya celebren les cavalcades de Reis. Seran els cops de cua de les festes nadalenques que esguitarien aquesta nova cita amb les urnes.