El Consell portarà al Constitucional el decret del govern espanyol sobre el repartiment de menors migrants
Susana Camarero critica que la norma suposa "una ingerència en les competències autonòmiques" i assegura que els centres d'acollida valencians no tenen més places
El Consell recorrerà al Tribunal Constitucional (TC) contra el decret llei del govern espanyol 2/2025, que regula el repartiment de menors migrants no acompanyats entre les comunitats autònomes, segons ha anunciat este dimarts la vicepresidenta i portaveu de l'executiu valencià, Susana Camarero. La també consellera de Serveis Socials ha assegurat que l'administració autonòmica no pot garantir la protecció i atenció que necessiten estos joves perquè els centres d'acollida estan totalment plens i no tenen marge per a acollir-ne més.
Davant d'esta situació, Camarero ha explicat que el ple del Consell ha autoritzat l'advocacia de la Generalitat a iniciar els tràmits per a presentar este recurs per considerar que "vulnera competències exclusives de la Comunitat Valenciana en matèria d'assistència social i protecció de menors", arreplegades en la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, segons ha detallat el Consell en una nota.
El decret que ha alçat el Consell en peu de guerra es va aprovar el passat 18 de març en Consell de Ministres i modifica la llei d'estrangeria per a articular un mecanisme permanent de reubicació dels menors migrants no acompanyats que arriben des de zones tensionades com les Canàries a la resta de les comunitats autònomes. Amb esta norma, els territoris autonòmics estaran legalment obligats a acollir-los, tenint en compte els criteris fixats per l'executiu central, que a més preveu mobilitzar cent milions per a sufragar l'atenció a estos joves. Els paràmetres que estableix el reial decret per a regular el repartiment entre les comunitats són la població (50%), renda per càpita (13%), taxa d'atur (15%), esforç previ (6%), dimensionament estructural del sistema de places —és a dir, quantitat de llocs creats per l'administració autonòmica per a allotjar adolescents tutelats— (10%), el fet de ser ciutat fronterera (2%), la insularitat (2%) i la dispersió (2%).
La decisió del govern liderat per Carlos Mazón va en la línia del que han anunciat altres comunitats autònomes, com ara les Balears. Considera que el reial decret llei aprovat per l'executiu central que fixa els criteris per a redistribuir els menors estrangers no acompanyats entre les comunitats autònomes representa "una ingerència en les competències autonòmiques i, a més, contravé els principis constitucionals de cooperació, coordinació i lleialtat institucional". Retreu, per això, que el govern de Pedro Sánchez pretén "imposar un repartiment unilateral" d'estos xics i xiques migrants "sense consens previ en la conferència sectorial de la infància i adolescència". Afig també que la utilització del reial decret llei com a ferramenta normativa en este cas "és inadequada segons la doctrina del Tribunal Constitucional", ja que la regulació "afecta drets fonamentals que s'han d'abordar mitjançant una llei orgànica per a garantir així una protecció adequada dels menors migrants".
Entre 480 i 490 menors en el sistema
La titular de Serveis Socials ha detallat que durant l'any 2024 l'administració autonòmica va atendre més de 900 menors no acompanyats i ha xifrat entre 480 i 490 la quantitat que hi ha de mitjana en el sistema. És una quantitat que "fluctua" constantment, ha precisat, per les entrades i eixides quan, per exemple, abandonen els centres en complir 18 anys o n'arriben uns quants de colp. En tot cas, sobrepassa de llarg les 317 places disponibles per a l'acolliment, de manera que l'autonomia està al 160% de capacitat ara mateix. "És un insult a les comunitats autònomes este repartiment sense cap mena de negociació ni col·laboració", ha insistit Camarero, que ha proclamat que vol per als menors "la màxima dignitat i qualitat": "No permetré que s'amuntonen", ha dit.
Camarero ha recordat que la Comunitat Valenciana "ja ha fet un gran esforç" en augmentar en 122 els llocs disponibles durant el mandat del Consell del PP amb una injecció de sis milions d'euros en 2024. Així, ha posat el focus en el finançament i ha denunciat que el cost total dels centres d'acolliment per a les arques públiques, amb l'índex d'ocupació actual, arriba a 23 milions, dels guals el govern espanyol "només n'aporta 1,2".
La vicepresidenta valenciana ha alertat que la Comunitat Valenciana i Espanya en conjunt estan immerses en "una crisi migratòria des d'octubre de 2023" per la "nul·la política" del govern espanyol en esta matèria, i ha dit que el repartiment aprovat recentment és sols "un pegat" perquè, si res canvia, "continuaran arribant menors sense parar" a causa de "l'efecte crida". "Hui en repartim 4.000 i en uns mesos podem tornar-ne a repartir altres 4.000", ha criticat. Camarero ha carregat contra l'executiu de Pedro Sánchez, a qui ha acusat de "mercadejar" amb estos xiquets i usar-los "com a moneda de canvi en els seus acords amb Junts".