Candidatures europees: un laberint cap a l’Europarlament

Queden 24 hores perquè expire el termini que tenen els partits polítics per a presentar llistes a les eleccions europees del 9 de juny a l’estat espanyol. Alguns ja han tancat les candidatures i altres encara mantenen incògnites fins a l’últim minut. De moment, però, sembla que la representació valenciana entre els 61 eurodiputats que s’elegiran a Espanya serà més aviat reduïda.

Alguns dels aspectes que estan damunt de la taula en estos comicis són el traspàs d’eurodiputats de Ciutadans al PP, que podria suposar un últim colp de gràcia per a la formació taronja; l’entrada de Sumar en l’Europarlament, que podria facilitar a Compromís recuperar l’escó perdut en les darreres eleccions o si Podem, després de la desfeta dels comicis gallecs i bascos, n’obté algun. 

Amb estos nomenaments les diferents formacions escalfen motors per a una campanya que comença d'ací a menys de tres setmanes i en què buscaran rascar alguns vots d’entre el 32% d’indecisos que preveu el CIS. Repassem què reflectiran les paperetes quan votem i el funcionament d’un sistema electoral amb particularitats, com l’afiliació europea de les candidatures espanyoles.

Com votem a les europees?

En les eleccions europees, Espanya no aplica, de moment, cap barrera electoral i funciona com a circumscripció única. És a dir, a diferència de les eleccions generals, on votem llistes deferents de cada partit depenent del lloc on residim —a casa nostra, hi ha circumscripcions amb llistes diferents per a Castelló, València i Alacant—, ara només hi ha una candidatura unificada per a tot l’estat espanyol. 

Este sistema de funcionament és el mateix a la majoria dels estats membres. A tots menys Bèlgica, Irlanda, Itàlia i Polònia que, per diverses raons, han dividit el seu territori nacional en diverses circumscripcions regionals. 

De moment, i previsiblement fins a les eleccions del 2029, Espanya no aplicarà la barrera electoral per a les europees que, quan s'instaure, se situarà entre el 2 i el 5%. Esta regla sí que s'aplica a països com França, Romania o Hongria, on es fa servir el llindar del 5%, la mateixa barrera d'entrada que han de superar els partits per a obtindre escons a les Corts en les nostres eleccions autonòmiques.

Les campanyes per a les europees es fan al territori de cada estat membre, amb candidatures adscrites a un partit nacional, però que després passaran a integrar un dels grups polítics d’àmbit europeu, seguint uns principis comuns, però que, en molts casos, poden presentar divergències i algunes incongruències si mirem en detall els programes que defenen en l’arena nacional i en l’europea. Fem-hi un colp d’ull.

El laberint dels partits cap al Parlament Europeu

En la legislatura actual hi ha set grups polítics al Parlament Europeu i 49 dels 705 eurodiputats —en seran 720 en la pròxima legislatura— no estan inscrits en cap partit. De fet, per a la constitució d’un grup polític és necessari obtenir almenys 23 membres i cal que estiguen representats almenys una quarta part dels estats membres, és a dir, un mínim de sis països. Aquells eurodiputats electes que no pertanyen a cap grup europeu, formen part dels no inscrits.

En el cas del PSOE o el PP, opcions tradicionalment majoritàries a l’estat espanyol, l’equació és senzilla: s’integren automàticament al Partit Popular Europeu (PPE) i a l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D). Però trobem altres grups que guanyen pes amb el pas dels anys.

A banda del PPE i el S&D, els altres cinc grups representats són els liberals de Renovar Europa (Renew Europe, en anglés); els Verds/Aliança Lliure Europea (Verds/ALE), format per partits ecologistes d’esquerres; els euroescèptics Conservadors i Reformistes Europeus (CRE); l’extrema dreta i nacionalista d’Identitat i Democràcia (ID) i L'Esquerra en el Parlament Europeu (GUE-NGL), format per l’esquerra no socialista.

Els socialistes a l’S&D i els populars amb el PPE

El PSOE, que va ser la força més votada a l’estat espanyol en els anteriors comicis europeus, amb Josep Borrell al capdavant, que seria nominat poc després pels caps d’Estat i govern dels Vint-i-set (el Consell Europeu) per a ocupar el càrrec d’Alt Representant per als Afers Estrangers de la Unió. Els socialistes aniran, efectivament, del braç del moviment socialista europeu, l'S&D.

En esta ocasió és la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, que encapçala una llista que recupera l’exministra valenciana Leire Pajín —en el número huit— i on també figura —en la posició catorze— l'exvicealcaldessa de València, Sandra Gómez. 

Quant als populars, estan adscrits al PPE, una amalgama de partits democristians i conservadors que, tot i ser la segona força més votada a Espanya, va guanyar les darreres eleccions europees. És el partit que presideix la Comissió Europea amb Ursula von der Leyen (de la CDU alemanya) després de pactar un acord de govern amb el PSE i Renovar Europa. També forma part del grup el partit fundat per Silvio Berlusconi, Forza Italia.

La catalana Dolors Montserrat repetirà com a cap de llista del PP per al 9J i, encara que no es coneix la candidatura completa, en els darrers dies hi ha hagut un degoteig de noms on apareixen el valencià Esteban González Pons (en quarta posició), la presidenta de l’Associació Valenciana d’Empresaris del Calcer, Marián Cano (en el lloc 26), i la diputada a les Corts, Lucía Peral (en el 33).

L'esquerra al Parlament Europeu, entre els Verds/ALE i L’Esquerra

Fins ací, poques sorpreses. Sumar durà la independent Estrella Galán, directora general de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) com a cap de llista. És l’aposta de la formació que lidera Yolanda Díaz per a assegurar-se un contrapés fort en matèria de migració, un dels assumptes calents de la pròxima legislatura amb el previsible auge de l’extrema dreta. El diputat i portaveu adjunt de Compromís a les Corts, Vicent Marzà, ocuparà el tercer lloc d’una llista que ha reservat llocs d’eixida per als Comuns, amb Jaume Asens, i Esquerra Unida, amb l’eurodiputat Manuel Pineda. 

La formació ha donat llibertat als integrants per a escollir l'adhesió als Verds/Aliança Lliure Europea (Verds/ALE) o L'Esquerra. De moment, Compromís ja ha dit que s’adscriurà al primer grup, com també ho faran els Comuns. Tot i que s'esperava que Galán també se sumara a Verd/ALE, la candidata ha anunciat que s'unirà al segon. Esquerra Unida mantindria Pineda en L'Esquerra, el mateix destí que té Podem si aconsegueixen algun escó.

L’Esquerra en el Parlament Europeu va ser, de fet, on van anar a parar els sis eurodiputats que va obtindre la coalició Unides Podem (Podem i Esquerra Unida) en els comicis del 2019. Ara, l'exministra d'Igualtat i cap de llista de Podem, Irene Montero, intentarà obtindre representació en un moment complicat per a la formació morada després de la ruptura amb Sumar i la desfeta que han suposat les eleccions gallegues i basques en què no n’han aconseguit cap diputat.

Ciutadans i el PNB a Renovar Europa

Amb tres eurodiputats en les llistes del PP, Ciutadans s’enfronta a uns comicis en què tindrà difícil mantindre els set escons d’esta legislatura. Adscrit a Renovar Europa, el grup dels liberals d’on també forma part el PNB o Renaixement, el partit d’Emmanuel Macron, la formació es presenta amb l’eurodiputat Jordi Cañas com a cap de llista.

El CRE i ID, els grups de l’extrema dreta

L’eurodiputat Jorge Buxadé tornarà a encapçalar la llista de Vox que s’inscriurà amb els Conservadors i Reformistes Europeus (CRE), el grup euroescèptic d’extrema dreta de què també formen part formacions com Germans d’Itàlia de Giorgia Meloni o el polonés Llei i Justícia. De moment, no ha transcendit cap nom valencià en esta candidatura. Von der Leyen, que va ser partidària d’un cordó sanitari a l’extrema dreta en les anteriors eleccions, ara ha deixat la porta oberta a cooperar amb el CRE de cara a la nova legislatura.

No és però l’únic grup parlamentari d’extrema dreta. Identitat i Democràcia, al qual no hi ha adscrit cap partit espanyol, està format per formacions com el Reagrupament Nacional francés, liderat per Marine Le Pen, o la Lliga italiana de Matteo Salvini, tots dos aliats del partit de Santiago Abascal.

Les altres candidatures

La reedició de la coalició que uneix a formacions com EH Bildu, BNG i ERC, que enguany integra també a Ara Més, Ara Repúbliques, anirà majoritàriament a parar al grup dels Verds/ALE, encara que no es descarta alguna adscripció a GUE-NGL. El 2019, esta plataforma que reivindica la cooficialitat del català, el basc i el gallec en l’Europarlament, van aconseguir tres eurodiputats.

A banda, hi trobem la Coalició per una Europa Solidària, amb el PNB i Coalició Canària; Junts UE, la marca escollida per la formació liderada per Carles Puigdemont i que encapçalarà Toni Comín; Creu en Europa, amb què s’estrena l’ex de Ciutadans Edmundo Bal; el Partit Comunista dels Pobles d’Espanya, o País i Moviment Rural que inclou formacions com República Valenciana o Via Mediterrània.