Carles Mulet, senador territorial de Compromís: "M'agradaria continuar quatre anys més"

El senador de Compromís, Carles Mulet (Castelló de la Plana, 1975), vol repetir una legislatura més com un dels representants valencians a la cambra alta. "M'agradaria continuar quatre anys", ha reconegut entrevistat aquest dimarts en Les notícies del matí. Assegura que encara no té "sensació d'haver esgotat tot el període" perquè, a pesar d'haver encadenat dues legislatures, han sigut huit anys "molt caòtics", amb dues legislatures fallides en què no es va aconseguir formar govern a Espanya i una pandèmia per mig. Però el senador territorial de Compromís, un dels designats per les Corts, ha explicat que la coalició tractarà l'assumpte després dels comicis autonòmics de maig i no té problema a fer un pas enrere si es decanten per un altre nom: "Si el partit decideix que hi ha una persona millor que jo per al càrrec, l'experiència haurà sigut impagable", ha assegurat.

Hem fet que el País Valencià estiguera en el mapa polític, quan abans no estava mai en el debat

Després de quasi huit anys al Senat, Mulet fa un balanç molt positiu de l'experiència, que qualifica de "gratificant". Diu que ha aprés moltíssim i remarca que la seua entrada en la cambra territorial ha posat en evidència que "es poden fer més coses de les que es feien de manera habitual". Que el polític de Compromís posara un peu en aquell hemicicle el juliol del 2015 va ser ja una fita: "Era la primera vegada que algú entrava al Senat des de la Comunitat Valenciana que no era del PP ni del PSOE", ha recordat.

Si Compromís decideix que hi ha una persona millor que jo per al Senat, l'experiència haurà sigut impagable

Amb una trajectòria de dues legislatures a l'esquena, Mulet vol desmuntar la imatge negativa que, segons ha dit, sol tindre la societat del Senat, com un lloc on cauen els polítics que estan de retirada. Ben al contrari, aclareix que des d'allà es pot fer pràcticament el mateix que al Congrés, entre altres coses fiscalitzar al govern estatal en les sessions de control i legislar. Pel que fa al balanç del seu pas, el senador de Compromís ha destacat els 3.000 símbols franquistes que han pogut retirar dels carrers gràcies al seus requeriments, i també el fet d'haver posat el focus en el problema de l'infrafinançament valencià, del qual abans no es parlava. "Hem fet que el País Valencià estiguera en el mapa polític, quan abans no estava mai en el debat", ha subratllat.

Mulet també ha marcat distàncies amb el PSOE a pesar que Compromís és soci en el govern valencià i aliat en la investidura de l'executiu estatal de coalició que comparteixen els socialistes amb Unides Podem. Ha explicat que ell acostuma a mostrar-se crític amb els de Pedro Sánchez perquè la realitat és que els senadors valencians del PSOE i el PP "no tenen a penes veu" al Senat i entén per això que ell, com a representant de Compromís, ha d'adoptar un rol més reivindicatiu: "Si aquest paper no el fem nosaltres, no ho fa ningú", ha defensat.

Les primàries, un sistema "qüestionable"

Preguntat per les primàries que la coalició celebrarà per a triar els candidats i les candidates que integraran les llistes electorals, Mulet ha reconegut que es tracta d'un debat complicar i ha reconegut que a ell, personalment, no li agrada aquesta d'elecció perquè no és la més justa. "És un model prou qüestionable perquè una persona del carrer, que no tens cap garantia que et votarà després, té el mateix vot que una altra que fa vint anys que milita, pegant cartells i fent la campanya electoral", ha justificat. El senador ha dit que és conscient que la majoria del partit no comparteix la seua visió i que, en tot cas, cada quatre anys es busquen noves maneres per a millorar el sistema.

D'altra banda, Mulet ha assegurat que ell donaria suport a la candidatura de Mónica Oltra si ella decidira presentar-se a les pròximes eleccions, ja que no està inhabilitada. I ha remarcat que l'exvicepresidenta valenciana és "el principal referent que ha tingut no únicament compromís, sinó l'esquerra" a la Comunitat Valenciana. Tot i això, ha dit que entén que les circumstàncies personals no li són favorables ara mateix.

Finalment, pel que fa als canvis en les regles d'explotació del transvasament Tajo-Segura que preveu aprovar el govern espanyol i que comporta una reducció de la quantitat d'aigua que arribarà a les comarques del sud, ha opinat que aquest tema no hauria d'emprar-se com a arma política. "S'ha utilitzat massa la qüestió de l'aigua com una guerra entre territoris, entre partits, i caldria buscar una solució", ha assenyalat.