L'assessor Paco Grau nega ser el cervell financer d'Erial: "Els diners són dels Cotino"

Francisco Grau, l'assessor fiscal de l'expresident de la Generalitat Eduardo Zaplana i del seu amic íntim, Joaquín Barceló Pachano, ha negat ser l'ordidor de la trama d'evasió fiscal de presumptes comissions a través societats pantalla que se l'imputa en el cas Erial. Grau s'ha situat com un mer intermediari tècnic dels acusats, un gestor a sou d'aquells, si bé ha reconegut el paper d'impulsor d'algun dels negocis sota sospita. "Jo vull facturar, vull estar enmig i la punyeta és que a vegades vaig a èxit i si no ix bé, no veig un duro", ha explicat.

Amb el seu relat ha tractat de desmentir la confessió de Barceló, que aquest dimarts va avalar l'acusació del ministeri públic que el situa com a cervell de trama. Un assenyalament directe, el de Barceló, que ha atribuït a un pacte amb la Fiscalia per a evitar, costara el que costara, la presó. "Zaplana, ell i jo sabem què és la presó. Els primers dos mesos els passe amb Barceló en la mateixa cel·la i sabem què hem patit. I el que es pateix per estar a soles els altres set mesos. (...) I el senyor Barceló a primers de desembre em diu que no tornarà a presó. I que farà el que faça falta per a no tornar-hi", ha manifestat.

Grau ha insinuat haver-se negat a pactar amb la Fiscalia per a no assumir fets que no li pertoquen, en l'objectiu d'incriminar Zaplana. "Jo també ho valore. Ho consulte i m'aconsellen que ho faça. Es considera que Zaplana ha perdut la seua reputació i que el que puga dir no importa... Hi ha coses que, si jo no he viscut, no les puc dir, per això estic aquí. Perquè jo no he decidit conformar", ha explicat.

Barceló em diu que no tornarà a presó. I que farà el que faça falta (...). Ahir, després de la confessió em va dir: 'm'han obligat a fer-ho'

"Fins ahir tenia bona relació amb Barceló. Hui no sé com acabarà. En acabar la seua declaració em va dir, "M'han obligat a fer-ho". "Per això soc ací", ha advertit Grau, que en l'intent de desacreditar el testimoni de Pachano, que aquest dimecres reconeixia ser el testaferro de Zaplana, ha subratllat que si bé va declarar no recordar si formava part del PP, va figurar en l'executiva de Benidorm fins al moment de la seua detenció.

El relat i les llargues explicacions introductòries de Grau a les preguntes han desesperat el fiscal anticorrupció, Pablo Ponce, i han provocat un continu estira-i-arronsa amb nombrosos retrets i moments de tensió. "Ací hi ha més trampes que en una pel·lícula de xinesos", l'ha arribat a dir Ponce amb relació a les operacions al voltant de la compravenda d'una embarcació associada a Zaplana. Grau ha insistit a qüestionar la interpretació del fiscal, valorant que on aquell i la instrucció policial i judicial han vist empremtes, en realitat hi havia esborranys de treball.

Els diners de (la societat luxemburguesa) Imilson són dels senyors Cotino

Durant l'interrogatori, ha aparegut més com a assessor de Barceló, testaferro confés, que de Zaplana, negant la connexió entre algunes operacions i les reunions amb l'expresident. "Eixos successos són independents, per molt que insistisca a relacionar-los. Són estadísticament independents", ha explicat.

La mà de Grau apareix d'una manera o una altra en totes les operacions sota sospita: la societat de Luxemburg Imilson Internacional i les espanyoles Medlevante, Gesdesarrollos Integrales i Costera del Glorio amb les quals es vehicularen fons d'aquella, entre d'altres. Francisco Grau ha assegurat que va intervindre en Imilson per encàrrec de Barceló qui li va dir que els fons d'aquella eren de Sedesa, la societat de la família Cotino. La investigació considera que Imilson va ser receptora de les comissions per les adjudicacions del pla eòlic i les ITV en temps de Zaplana.

"Quan entren tots els fons d'Imilson a Medlevante, eixos diners són dels senyors Cotino. Temps després, crec que la societat era de Fernando Belhot (el gestor internacional que ha confessat mediar en favor de Zaplana)", ha explicat.

A Zaplana no l'interessava res. Fer un favor a un amic, que això passa. El favor li'l demana Barceló, no jo

Grau ha negat haver "donat les ordes" sobre l'operativa d'aquesta societat luxemburguesa i les ha atribuïdes a la gestora internacional Beatriz García Paesa, amb qui ha reconegut consultes per a informar dels comptes de les societats de què Barceló era titular a Espanya. Imilson era propietària al 99% de Medlevante, una de les societats. En una altra, Gesdesarrollos, Grau acabaria entrant com a soci, amb una participació del 15% a través d'una empresa, Turnis Selvativa, que figuren a nom de la dona i una filla. "Va ser una sorpresa que Barceló me l'oferira", ha manifestat. Tanmateix, ha negat que decidira res. "Turnis no va participar en la gestió de Gesdesarrollos, per més que insistisca", ha assegurat.

A través de Gesdesarrollos es feren operacions, com l'adquisició d'uns apartaments a Altea, i va sorgir la possibilitat de la compra d'uns terrenys a la Vila joiosa. Apareix llavors Zaplana per a mediar amb un possible soci financer, però segons Grau ho va fer simplement per amistat. "Què l'interessava? Res. Fer un favor a un amic. És que en la vida, cada vegada menys, això existeix. El favor li'l demana Barceló, no jo".

Tres hores d'estira-i-arronsa amb el fiscal

Grau ha negat una per una les atribucions del fiscal, a qui ha corregit en diverses ocasions. Per exemple, en el relat sobre l'entrega d'una bossa amb cinc milions en efectiu a Barceló per a ingressar-los en un compte a Andorra. "Jo no vaig sentir que diguera bossa. Ho va dir vosté en l'interrogatori. En absolut, no li vaig entregar eixos diners", l'ha amollat al fiscal. Pablo Ponce no ha donat un respir a Grau, durant les tres hores de declaració, repassant al detall mil i una operacions, conscient que la seua implicació és clau per a sostindre el relat d'acusació.

L'estira-i-arronsa ha sigut continu, amb retrets de les dues parts i alguna intervenció del tribunal per a posar orde. "Hui estic de natura distesa i li ho tornaré a explicar" ha arribat a dir-li Grau al fiscal en un moment d'ofuscació. "A qui li ho ha d'explicar és al tribunal", l'ha respost Ponce, provocant una petició de disculpes per "la impertinència de l'acusat", que ha minimitzat el tribunal. "Estem esgotats. No sé ni com poden aguantar vostés", ha arribat a dir el president, el magistrat Pedro Castellano.

En la sessió anterior, Joaquín Barceló Pachano, l'amic íntim de Zaplana va desmuntar la versió exculpatòria de l'excap del Consell, assumint la condició de testaferro. La confessió de Barceló no va agradar a Grau, a qui va assenyalar com a responsable de l'entramat financer de la presumpta trama de corrupció, derivada de l'adjudicació de les estacions d'ITV i el parc eòlic.

Quan Barceló estava alçant-se de la cadira, després de tres hores d'interrogatori, Grau no va dubtar a acostar-s'hi i, agafant-lo del braç, li va fer saber que no li havien agradat les seues paraules. "Podries haver omés el tema dels cinc milions d'Andorra. Et recorde que demà em toca a mi", van escoltar alguns testimonis. El to no era, precisament, amistós. A l'eixida de la Ciutat de la Justícia, Barceló assegurava estar tranquil.

Barceló i Grau, que també va ser professor d'Economia a la Universitat d'Alacant i conseller de la CAM, s'enfronten a una petició de pena de huit anys en la causa. El seu amic o client, segons el cas, Eduardo Zaplana, en fa front a una altra de dènou anys i 40 milions d'indemnització.