El cas Pegasus complica l'aprovació al Congrés del decret llei anticrisi

El govern espanyol ha iniciat una ronda de contactes amb diverses formacions de l'oposició amb l'objectiu d'assegurar els suports al decret llei aprovat el passat 29 de març, que conté el paquet de mesures adreçades a fer front a les conseqüències econòmiques derivades de la guerra d'Ucraïna i l'alça de preus, disparats per l'increment dels costos energètics. L'executiu tramitarà el decret com a projecte de llei per incloure les aportacions dels grups parlamentaris i facilitar els suports necessaris per a la seua convalidació

Entre elles, inclou el límit de les pujades del lloguer, l'ampliació del bo social i l'ingrés mínim vital, les rebaixes d'impostos i els peatges en la factura de la llum, l'ampliació de la línia d'avals públics de l'ICO i la flexibilització de les ja aprovades, i també el descompte de 20 cèntims per litre en el carburant de vehicles, així com la resta d'ajudes acordades amb el sector del transport per carretera i ajudes directes al sector primari.

Per confirmar la convalidació d'aquest decret, que encara no té assegurats els vots suficients per a la votació d'aquest dijous, es necessita que hi haja abstencions entre el PP, Ciutadans, Esquerra Republicana o EH-Bildu, formacions que encara no han revelat la seua decisió. Sí que hi han confirmat el suport el PNB (6 diputats), el PDeCAT (4), Més País-Equo (2), Compromís, Nova Canàries i el PRC, amb un vot cadascun d'ells.

Actualment, el govern té els 154 de PSOE i Unides Podem (aquest últim compta amb un vot menys per l'escó no substituït després de la inhabilitació d'Alberto Rodríguez, però comptant amb el suport de Meri Pita, que s'ha passat al Grup Mixt), el que fa un total de 169 vots, a només set de la majoria absoluta.

Aprofitant la sessió de control al govern d'aquest dimecres al Congrés, el ministre de Presidència, Félix Bolaños, es va reunir amb el portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, el dirigent de Ciutadans Edmundo Bal i el diputat de Compromís, Joan Baldoví, entre d'altres.

El cas Pegasus complica les negociacions

El pla de xoc s’ha vist perjudicat per l'escàndol pel suposat espionatge il·legal a líders i activistes independentistes amb el sistema Pegasus, que ha provocat que formacions com Esquerra Republicana o EH-Bildu es reserven ara el seu sentit de vot, i exigeixen al govern central explicacions.

Malgrat reconéixer la necessitat de les mesures, el portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, ha justificat aquesta amenaça en considerar que "l'únic idioma que el PSOE entén és tombar la seua agenda legislativa". En la mateixa línia se situen Junts i la CUP, mentre que des del BNG tampoc aclareixen la seua posició.

El PP envia una carta amb condicions

Per part seua part, el PP ha condicionat la seua posició al fet que l’executiu accepte les rebaixes temporals d'impostos proposades pel seu nou president, Alberto Núñez Feijóo. La portaveu parlamentària, Cuca Gamarra, ha exigit que s’inicie almenys un contacte amb el seu partit i accepte negociar canvis en la política econòmica si vol comptar amb els seus vots, sense descartar cap mena de posició.

Així mateix, el Partit Popular demanava que l'executiu tramite el decret com a projecte de llei, una condició que finalment el govern central ha acceptat per tal de permetre incloure les aportacions dels grups parlamentaris. Aquesta decisió podria facilitar que el decret aconseguisca els suports necessaris per a la convalidació del decret.

Per altra banda, Ciutadans va avançar la setmana passada que només donaria suport al decret llei en cas que el govern replantejara la seua posició enfront de l'energia nuclear, i per això exigeix un retard en el calendari de tancaments acordat amb les elèctriques, però podria moure's a l'abstenció si s'atengueren algunes altres de les demandes que fan. Vox tampoc ha comunicat la seua posició i només ha confirmat que no el secundarà.