Els casos que afronta el nou curs judicial: el ‘procés’, l’exhumació de Franco i els ERO

L’exhumació de Franco, els judicis per l’assassinat de Diana Quer o el del xiquet Gabriel, la sentència dels ERO... L’estiu té els dies comptats i la justícia afronta el nou curs carregada d’assumptes pendents, entre els quals destaca la sentència històrica del procés.

Amb la incertesa de si hi haurà un govern constituït per a afrontar-la, la sentència del procés és de les més esperades per les conseqüències polítiques. Més expectants estan l’exvicepresident de la Generalitat de Catalunya Oriol Junqueras, els nou exconsellers de Carles Puigdemont –que segueix a Bèlgica– i els líders socials Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, processats per la celebració del referèndum i la declaració unilateral d’independència a Catalunya el passat 2017.

Rebel·lió, sedició, malversació i desobediència. Aquests són els delictes de què els acusen i, malgrat els esforços a proclamar la seua innocència, els enfronta a penes d’entre 7 i 25 anys de presó. Des del “vist per a sentència”, el tribunal presidit per Manuel Marchena ha mantingut reunions periòdiques que es reprenen aquest setembre. Tot això mentre, a Luxemburg, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea té pendent pronunciar-se sobre la immunitat de Junqueras després que se li impedira complir amb els tràmits per a ser eurodiputat.

Del vessant polític al policial

La sentència contra els responsables del ‘procés’ serà crucial en el judici que començarà el 20 de gener contra el major dels Mossos Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana, el llavors cap de la policia autonòmica Pere Soler i l’exsecretari general d’Interior, César Puig. 

La Fiscalia acusa Trapero, Soler i Puig d’haver consentit la consulta de l’1 d’octubre i de no frenar l'encerclament a la comitiva judicial que va registrar la Conselleria d’Economia el 20 de setembre de 2017, per la qual cosa els acusa de rebel·lió i demana onze anys de presó a cadascun. A Laplana li atribueix sedició per aquest últim cas i sol·licita quatre anys.

Més sentències històriques: Franco i els ERE

El Suprem preveu decidir prompte si avala l’exhumació del dictador Franco del Valle de los Caídos –promesa de l’executiu de Pedro Sánchez– i el posterior enterrament, bé al cementeri de El Pardo-Mingorrubio, com vol el govern, o bé a la cripta de l’Almudena, lloc triat per la família. 

Una altra resolució en espera és la del primer judici de la macrocausa dels ERO en Andalusia, set anys després de la instrucció. Estan jutjats els expresidents socialistes Manuel Chaves i José Antonio Griñán, sis exconsellers i altres responsables polítics acusats que 741 milions d’euros acabaren en mans d’“entitats i persones que no complien els criteris”. 

La sentència imminent és la dels fitxers esborrats dels ordinadors de l’extresorer del PP Luis Bárcenas. En aquest cas, estan acusats el partit i tres empleats per a qui, no obstant això, la Fiscalia demana l’absolució. Les defenses han demanat l’aplicació de la doctrina Botín, la qual defén que si el fiscal i l’acusació particular no inculpen una persona, aquesta no pot ser jutjada, encara que la denuncie l’acusació popular.

L’assassinat del xiquet Gabriel i Diana Quer

Dos casos commovedors arriben a judici en els pròxims mesos. El primer, el de l’assassinat del xiquet Gabriel Cruz, de huit anys, per l’exparella de son pare, Ana Julia Quezada, que començarà el nou de setembre a l’Audiència d’Almeria. 

L’autora confessa s’enfronta a presó permanent revisable, la mateixa pena que demanen per a José Enrique Abuín Gey, conegut com el Chicle, per l’assassinat de la jove Diana Quer. Acusat d’assassinat, agressió sexual i detenció il·legal, serà jutjat el 29 d’octubre per l’Audiència de la Corunya. 

Una audiència nacional carregada de judicis

El famós front de makos arriba a judici el 16 de setembre. La històrica advocada d’etarres Arantza Zulueta, l’exsenador de Bildu Iñaki Goioga i 45 persones més s'assenten en la banqueta per a integrar el front de presons d’ETA o KT –enllaç entre la direcció d’ETA i els seus militants a la presó–. A més, tres històrics exdirigents de l’organització terrorista seran entregats per les autoritats franceses per a ser jutjats. 

A partir del 23 de setembre es jutjarà la presumpta connivència entre Ausbanc i Manos Limpias per a extorsionar. Se’ls acusa, entre altres assumptes, de tractar de negociar la retirada de l’acusació contra la infanta Cristina en el cas Nóos a canvi d’un acord d’“entre 2 i 3 milions d’euros”. I com ja quasi és costum, enguany l’Audiència continuarà jutjant la trama Gürtel, en concret la peça sobre la visita del papa a València el 2006, amb l’expresident de les Corts Juan Cotino com a principal acusat. 

El que no té data de judici però es preveu pròxim és el de l’assassinat de cinc jesuïtes espanyols al Salvador el 1989, entre ells Ignacio Ellacuría, rector de la Universitat Centreamericana i ideòleg de la teologia de l’alliberament. Hi ha un únic acusat que respondrà pel crim, l’excoronel i exviceministre de Defensa salvadorenc Inocente Montano, que s’enfronta a 150 anys de presó. 

Un judici que es va celebrar a l’Audiència, l’agressió a dos guàrdies civils i les seues parelles a Altsasu, a Navarra, arriba al Suprem el pròxim 18 de setembre, si bé la Fiscalia va desistir de recórrer perquè els fets foren qualificats de terrorisme. 

Causes en instrucció

Però l’Audiència no són només judicis. Seguiran les perquisicions de causes com la de l’excomissari José Villarejo, amb nombrosos vessants, com ara la imputació recent del BBVA; o la Púnica, a l’espera de saber si el jutge imputa les expresidentes madrilenyes Esperanza Aguirre i Cristina Cifuentes pel presumpte finançament irregular del PP regional.