Castella-la Manxa assegura no estar preocupada per les al·legacions que puguen fer la Comunitat Valenciana i Múrcia pel transvasament

La portaveu del govern de Castella-la Manxa, Blanca Fernández, ha assegurat aquest dijous que l'executiu d'Emiliano García-Page no està preocupat per les al·legacions que puguen presentar els governs de Múrcia i la Comunitat Valenciana davant el Consell d'Estat pel transvasament Tajo-Segura.

"No es pot ja abusar més del Tajo, no es pot abusar més de Castella-la Manxa, i no es pot pensar més que aquesta és una terra de pas per la qual l'aigua només ha de passar per a tindre el seu objectiu final en altres terres", ha subratllat la portaveu del govern castellanomanxec a preguntes dels mitjans a Ciudad Real.

Aquesta manera de pensar és "una mentalitat centralista" pertanyent a una altra etapa que "no era la democràtica que vivim hui" i, segons ha dit, "hem de superar aquesta manera de pensar també perquè la realitat del canvi climàtic ens està posant en el nostre lloc".

Dit això, ha insistit que al govern de Castella-la Manxa no li preocupen les al·legacions perquè, segons ha recordat, ja hi ha sentències del Tribunal Suprem que estableixen que ha d'haver-hi un cabal ecològic. "Ens preocupava molt més quan estàvem fent la batalla jurídica, que va durar molts anys", ha recordat Blanca Fernández.

López Miras demana a Puig que s’alien a l’hora de presentar al·legacions

El president de la Regió de Múrcia, Fernando López Miras, ha assenyalat que li "encantaria tindre com a aliat" el president de la Generalitat, Ximo Puig, en les al·legacions presentades per l'executiu murcià contra l'esborrany de reial decret del pla hidrològic del Tajo per "la seua falta de criteri tècnic i jurídic".

El Pla del Tajo estableix nous cabals ecològics del riu al seu pas per Aranjuez, que afectaran la quantitat d'aigua que es transvase al Segura, i que, segons el president murcià, no obeeixen a cap informe tècnic que acredite que aquesta nova mesura afavorirà l'estat mediambiental del riu.

A més, López Miras ha apuntat que el pla aniria en contra d'una norma superior com és la llei d'aigües, aprovada el 2001, al mateix temps que és inconnex amb el pla hidrològic del Segura, perquè no contempla la implantació dels cabals ecològics subscrits.