Catalá elimina el rastre del 15M a València
Els operaris municipals retiren de matinada el monòlit que recordava aquest moviment ciutadà en ple cor de la ciutat
Ni rastre del moviment 15M a València. Com havia anunciat l’Ajuntament, una vegada va prendre possessió la nova corporació, els operaris municipals han retirat aquesta matinada el monòlit que va alçar l’anterior corporació, presidida per Compromís, per a recordar el moviment ciutadà dels Indignats, que va sorgir el 2011 com una protesta espontània per a reclamar més participació social a la classe política i la fi del bipartidisme del PP i el PSOE, entre altres reivindicacions.
L'equip de govern ha desvinculat aquesta decisió de qualsevol raó política i ha argumentat raons estètiques per a llevar-lo i per a justificar que no se'n posarà cap altre element que recorde aquest moviment ciutadà.
El monòlit, que tenia una foto gran d’una de les concentracions ciutadanes que va acollir la mateixa plaça on s’erigia i explicava breument en què consistia aquest moviment social, estava als peus de la casa consistorial, prop del cantó del carrer de la Sang. L'Ajuntament va anunciar aquesta setmana que no serà substituït per cap altre.
L’actual alcaldessa, María José Catalá, ja va retraure, el 2021, en les xarxes socials que es foradara el paviment de la plaça per a instal·lar-lo després de tancar al trànsit aquest espai: “Primer es gasten 1,2 milions d’euros en una horrible plaça provisional, que ara trepen per a col·locar el monòlit”. Per a l’aleshores regidora de l’oposició, aquest monòlit contribuïa al “mal gust” i la “coentor” que “l’esquerra” estava imposant en aquest espai emblemàtic de la ciutat.
El govern de Compromís i el PSPV va instal·lar aquest monòlit el maig del 2021 coincidint amb el desé aniversari del 15M, quan també es va muntar una exposició fotogràfica sobre aquest moviment ciutadà a València.
No se substituirà la peça per cap altra, ja que la Regidoria de Cultura ha considerat que no encaixa en el mobiliari del Pla de Ciutat Vella
No obstant això, el govern popular de Catalá ha desvinculat aquesta retirada de qualsevol intenció per eliminar els projectes del govern anterior. Entre les raons esgrimides per a llevar el monòlit, el consistori ha assenyalat que el monòlit trencava l'estètica de l'entorn: “No se substituirà la peça per cap altra, ja que la Regidoria de Cultura ha considerat que no encaixa en el mobiliari del Pla de Ciutat Vella”. “S'ha de cohesionar la imatge del mobiliari urbà en harmonia amb la Casa Consistorial, que és un monument declarat BIC, bé d'interés cultural”, afegien des d'aquesta regidoria.
L’Ajuntament, que fa uns dies ja havia anunciat que tenia intenció de retirar el monòlit abans del Nou d’Octubre, quan la plaça de l’Ajuntament acollirà alguns dels actes principals del dia de la Comunitat Valenciana, ha complit finalment la seua promesa aquesta matinada, poques hores després de materialitzar la retolació del pont de les Flors, sobre l’antic llit del Túria, com a pont de Rita Barberà en homenatge a l’exalcaldessa popular.
Setmana de gestos simbòlics
Però aquest tribut a la predecessora de Catalá no ha sigut l’únic que el govern, amb el suport de Vox, ha fet a qui fora primera edil de València durant més de vint anys i que va morir el 2016. El ple d’aquesta setmana també la nomenava alcaldessa honorària, segons va exposar el portaveu municipal del PP, en un gest per a reconèixer els èxits que havia aconseguit per a la ciutat i “l’afecte” que li professen els valencians i que ha quedat com a llegat.
L'actual alcaldessa ja havia anunciat, en reiterades ocasions i durant la campanya electoral, que si agafava la vara de comandament una de les primeres iniciatives que impulsaria seria fer aquest reconeixement a Barberá.
Aquests canvis, no exempts de crítiques per part de l’esquerra, s’ha fet també la mateixa setmana en què els vots del PP i Vox han donat llum verda a iniciar els tràmits perquè la ciutat tinga una doble denominació, una en castellà, sense cap accent i una altra en valencià, que contempla l’accent tancat, en aquest segon cas seguint les conegudes com a Normes del Puig, encara que en l’acord del ple no fa referència a aquest corrent que promou el valencià no normatiu.