Celaá presenta al Consell de Ministres la llei que pretén prestigiar i impulsar la formació professional
El primer esborrany del projecte normatiu estrela del Ministeri d'Educació aspira a millorar l'ocupabilitat dels joves i a acreditar les competències de tres milions de treballadors en actiu
La ministra d'Educació, Isabel Celaá, ha situat la formació professional com el centre de la seua aposta política aquesta legislatura. La responsable de la política educativa del govern espanyol considera l'FP una ferramenta fonamental que permetrà millorar l'ocupabilitat dels més joves i que deu facilitar l'acreditació de competències laborals a tres milions de treballadors que no tenen cap títol que demostre la seua especialitat laboral. En aquest context la ministra presenta aquest dimarts l'esborrany de la llei orgànica de formació professional al Consell de Ministres de hui.
Aquest primer esborrany de llei pretén potenciar la microformació i el reciclatge "al llarg de la vida" d'estudiants i treballadors a través de cursos amb titulació oficial de 50 hores. També persegueix actualitzar fins al 80% de les qualificacions professionals existents i doblar el nombre de treballadors formats a Espanya, on la meitat de la població activa (11 milions) no pot acreditar les seues competències professionals, una de les pitjors taxes d'Europa. El text aspira a reforçar el caràcter pràctic i vinculat al teixit empresarial d'aquests ensenyaments.
La normativa també crea un nou cos de professors especialistes en sectors singulars de la formació professional que garantirà la permanència d'uns 20.000 els docents. Aquest cos docent estarà englobat en el grup funcionarial A2 i en el qual hi haurà 10 especialitats, segons va anticipar la ministra a finals del mes de maig davant la comissió d'educació i formació professional del Congrés, en la qual va comparéixer per a explicar la política del seu departament en matèria d'FP.
Més oportunitats laborals i un ensenyament més atractiu
El nou text legislatiu continua el camí de transformació iniciat el 2018 i impulsat el 2020 amb el pla de modernització de la formació professional, actualment en desenvolupament. Educació apunta que el 50% de les oportunitats d'ocupació en la segona meitat d'aquesta dècada estaran reservades per a persones amb qualificació intermèdia (tècnics i tècnics superiors de formació professional), i només el 16% de les ocupacions requeriran un baix nivell de qualificació. A més, busca fer més atractiu aquest camí educatiu. A Espanya, la taxa de joves matriculats en ensenyaments d'FP és del 12% enfront del 29% de la Unió Europea.
Algunes claus de la nova FP
En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la ministra Celaá ha donat algunes claus d'aquesta nova normativa. La ministra ha explicat que a Espanya hi ha quatre desequilibris que cal canviar:
- Desequilibri entre el nivell de formació i les necessitats del mercat laboral. Només un 25% de la població activa són tècnics de grau mitjà, però els estudis diuen que el 2025 el 50% dels treballs requeriran aquesta qualificació.
- La baixa acreditació de les competències professionals. Un 46%, més de 10 milions de treballadors, no té reconegudes oficialment les competències adquirides per experiència.
- Es dedica molt poc temps a la formació dels treballadors, en 17 hores anuals per les 50 hores, per exemple, a Alemanya.
- Baixa taxa de matriculació en FP, a la meitat de l’OCDE.
I ha afegit que l’avantprojecte de llei pretén canviar aquesta realitat. “Necessitem una nova formació professional radicalment diferent al que hem conegut”, ha dit la ministra. Una nova formació que responga a unes necessitats del mercat diferents del que ha qualificat com a “quarta revolució industrial”.
Celaá ha remarcat que la nova FP implica una formació constant al llarg de la vida laboral del treballador i una estreta relació en les empreses. També ha anunciat que s'internacionalitzarà la FP amb, per exemple, la introducció d’un idioma estranger o la formació d'una part del programa en altres països. I introdueix les microformacions de 50 hores o menys “accessibles a tots els ciutadans” i en modalitats diferents (presencials, en línia, etc).
El nou text regula la relació entre la formació professional i la formació universitària i també agilitza l’acreditació de competències de manera permanent per experiència professional. En aquest punt, la ministra ha destacat que el procés d’acreditació serà permanent i no funcionarà per convocatòries concretes i es pretén que siga més àgil “perquè necessitem avançar més ràpid”. Celaá ha dit que enguany ja estan accelerant l’experiència per competència professional.
