El CGPJ denegarà el permís als jutges per a comparéixer en comissions polítiques sobre 'lawfare'

El ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha acordat per unanimitat instar les Corts Generals a abstindre's de citar jutges i magistrats perquè declaren davant les comissions d'investigació i, en cas que els citen, el Consell, que acaba de complir un mandat complet de cinc anys en funcions, els denegarà l'autorització per a comparéixer.

El pronunciament s'ha produït a instàncies de la majoria conservadora, que havia demanat al ple posicionar-se per a posar fi a "l'assetjament" i la "fallida de l'estat de dret". L'acord, de quatre punts, manifesta que la comissió permanent del CGPJ "denegarà l'autorització de comissions de serveis als jutges i magistrats perquè compareguen a declarar" en les eventuals comissions que es convoquen. Insta els jutges i magistrats a comunicar qualsevol citació de manera immediata, alhora que els prohibeix "revelar per escrit o de qualsevol altra forma, fets o circumstàncies de les quals hagueren tingut coneixement per raó del seu exercici professional".

El president del CGPJ, Vicente Guilarte, ja va demanar aquest dimecres que no es cride els jutges a les comissions parlamentàries d'investigació, creades arran del pacte del PSOE amb Junts, per a investigar presumptes casos de lawfare (guerra judicial), que va qualificar d'"extravagants".

L'acord d'investidura entre PSOE i Junts inclou la revisió judicial de "situacions compreses en el concepte de lawfare o judicialització de la política, amb les conseqüències que, si escau, puguen donar lloc a accions de responsabilitat i modificacions legislatives. La referència ha alçat polseguera entre el poder judicial, ja que al·ludeix a conductes de prevaricació en jutges i magistrats per motivació política.

El lawfare, la guerra judicial que denuncien ERC, Junts, Podem i Compromís

El concepte de lawfare s'ha generalitzat en els últims anys per a denunciar intents de desprestigi polític a través del sistema judicial. El terme, que va començar a popularitzar-se a Amèrica Llatina, amb la condemna, empresonament i posterior absolució de l'expresident del Brasil Lula da Silva com a cas paradigmàtic, ha acabat convertint-se també en una referència recurrent a Espanya, per les denúncies dels partits independentistes de Catalunya i formacions com Unides Podem, els Comuns i Compromís. Fins i tot el PP ha servit del terme, per a referir-se a la investigació per corrupció en el cas Gürtel. Paraules de les quals no ha tardat a retractar-se l'autor, el senador José Antonio Monago.

En la guerra judicial situa l'independentisme català algunes de les investigacions al voltant del procés i la recent imputació, per delictes de terrorisme, conta Carles Puigdemont, la líder d'ERC Marta Rovira i les protestes de Tsunami Democràtic, en plena negociació de la llei d'amnistia. Podem ha denunciat l'obertura de múltiples causes judicials que han acabat arxivades després d'anys obrint els informatius, amb el consegüent desgast per a la formació, com els casos Dina i Neurona, que van posar el focus mediàtic en l'exvicepresident Pablo Iglesias o el cofundador del partit Juan Carlos Monedero.

Potser el cas més canònic ha sigut la investigació contra la delegada de violència de gènere Victoria Rosell que ha acabat en una condemna a sis anys de presó i la inhabilitació del jutge Salvador Alba, per conspirar contra Rosell donant curs a una querella del seu rival polític, l'exministre José Manuel Soria (PP), per a apartar-la de la cursa electoral en les generals per la circumscripció de Canàries. La imputació es va fabricar amb proves falses en col·laboració amb l'empresari Miguel Ángel Ramírez, president de la Unión Deportiva Las Palmas.

L'exalcaldessa de Barcelona Ada Colau (En Comú) que va concórrer a les eleccions municipals amb quatre causes obertes, també denuncia haver sigut objecte d'una cacera política a través de la denúncia judicial. La justícia acaba d'arxivar la querella d'un fons voltor contra l'alcaldessa, que ha sentenciat que l'acció perseguia deliberadament "soroll mediàtic" per a desprestigiar-la.

A la Comunitat Valenciana Compromís ha elevat acusacions de lawfare per la investigació contra l'exlíder de la formació Mónica Oltra, per presumpta ingerència de la conselleria d'Igualtat en el cas d'abusos sexuals a una menor tutelada protagonitzat per l'exmarit. Un cas que ha frenat la carrera política de l'exvicepresidenta del Consell. La formació valencianista veu en l'acusació, impulsada per Vox, un cas de cacera política.