La CHX va alertar Emergències d'una crescuda "molt ràpida" del barranc de Poio a les 18:43 hores
À Punt té accés a l'informe remés per l'organisme que dirigeix Miguel Polo a la jutgessa instructora de la causa sobre la gestió de la dana
La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) va avisar Emergències de la Generalitat de l'augment sobtat del cabal de la rambla de Poio a les 18:43 hores, quasi noranta minuts abans que s'enviara l'alerta massiva a la població a través dels mòbils quan els carrers dels municipis de l'Horta Sud ja estaven negats. Així consta en l'informe que l'entitat encarregada de gestionar la conca del riu Xúquer, adscrita al Ministeri de Transició Ecològica, ha remés a la jutgessa de Catarroja que instrueix la causa per a investigar l'actuació de les administracions en la gestió de la dana del 29 d'octubre, i al qual han pogut accedir els serveis informatius d'À Punt.
En concret, la magistrada demanava a l'organisme estatal que explicara com havia informat el Centre d'Emergències de l'evolució del cabal que duia el barranc de Poio entre les 16:13 i les 18:42 hores. Este és l'interval a què el Consell de Mazón al·ludeix per a denunciar que va haver-hi una "apagada informativa" per part de l'ens, fet que la mateixa Confederació ha desmentit aportant les dades del Sistema Automàtic d'Informació Hidrològica (SAIH), que funcionava aquell dia i transmetia registres actualitzats cada cinc minuts.
En el document remés a la jutgessa, la CHX explica que a les 18:43 hores va enviar un correu a Emergències per a alertar que la crescuda a la rambla de Poio era "molt ràpida" i que el cabal havia assolit ja els 1.686 metres cúbics per segon. Esta comunicació electrònica i les altres que s'enviaren aquella jornada, insisteix l'entitat encapçalada per Miguel Polo, és en tot cas complementària a la ferramenta de monitoratge SAIH i "redundant", perquè les dades del cabal de Poio estaven disponibles a través del web de manera quasi immediata per a qualsevol persona que les consultara.
Al llarg de les 24 pàgines de què consta l'informe, la CHX explica a la magistrada de manera molt detallada com funciona este sistema hidrològic de mesurament automàtic, que aporta dades quasi en temps real sobre dos qüestions fonamentals. D'una banda, la quantitat de precipitacions arreplegades per les conques dels rius i barrancs, a través d'una xarxa de pluviòmetres, i d'altra el cabal d'aigua que arrosseguen. Estos registres s'actualitzen cada cinc minuts i els pot consultar qualsevol persona en la pàgina web de l'organisme. Però, a més, el Centre de Coordinació d'Emergències té dos vies més d'accedir a tota esta informació, una aplicació compartida amb l'ens estatal i un visor cartogràfic de la xarxa d'alertes.
La CHX precisa que per a mesurar els cabals s'utilitzen uns sistemes de validació que obliguen a comprovar sobre el terreny quan es notifiquen pujades extraordinàries, un procés que pot retardar la publicació dels registres entre quinze i vint minuts. En el cas del barranc de Poio, explica que a les 17:45 hores detectaren un augment molt sobtat de l'aigua que corria pel cabal i que les dades sobre el volum estaven disponibles minuts després, una vegada fetes les validacions necessàries. És a dir, que Emergències podia accedir almenys des de les 18:10 hores a tota esta informació que alertava de l'increment bruc de la rambla. Una informació que, en tot cas, es va donar per duplicat per correu electrònic mitja hora després per la naturalesa extraordinària del fenomen: "Per al seu coneixement, la crescuda està sent molt ràpida", adverteix la concisa comunicació. L'avís a la ciutadania a través del sistema Es-Alert va fer-se a les 20:11 hores; és a dir, més d'una hora després.
El gestor de la conca hidrogràfica del Xúquer recorda en tot cas que el SAIH disposa només d'un únic sensor de control a la conca del barranc de Poio, ubicat en l'encreuament amb l'A-3 —al terme municipal de Riba-roja—, i alerta per això que "no és representatiu del cabal en tot el recorregut, ja que hi conflueixen aigües diferents per davall d'este punt". A partir d'esta idea, exposa en l'escrit enviat la tesi que la gestió d'emergències com la dana del 29 d'octubre no pot sustentar-se solament en les dades que provenen d'este sistema d'observació tan instantani perquè "requereix més anticipació". "No es pot confiar la seguretat de les persones davant d'una emergència per inundacions a les dades del cabal d'un simple sensor de nivell, que no arreplega tota la informació hidrològica de la conca i on, en tot cas, el temps de reacció per a la població és molt baix", ha argumentat.
Cal recordar que des del migdia de la dana ja plovia amb intensitat a la Ribera Alta i tornava a fer-ho a l'interior en comarques com la Plana d'Utiel-Requena, la Serrania i la Foia de Bunyol. À Punt va informar en temps real de les inundacions amb una cobertura especial en televisió, ràdio, web i xarxes que va permetre, entre altres coses, saber a les 14:00 hores que Utiel s'inundava totalment per una intervenció en directe de l'alcalde a À Punt Notícies migdia o constatar la desesperació de Xiva a les 17:00 hores en el magazín En directe.