Les claus dels acords que ha tancat el PSOE amb Junts i ERC

Els partits independentistes catalans han tingut la clau per a decantar la balança a favor de la majoria progressista en la sessió de constitució del Congrés, on s'ha escollit l'expresidenta de les Balears Francina Armengol (PSOE) com la nova presidenta de la mesa. La candidata socialista ha obtingut 178 suports, suficients per a guanyar en primera votació, després de sumar els vots de Junts i Esquerra Republicana. El suport de l'independentisme català no ha sigut debades, sinó que ho han decidit les cúpules d'ambdues formacions aquest mateix dijous, després de tancar amb el PSOE dos pactes que s'han negociat fins a l'últim minut. I li ho han deixat molt clar als de Pedro Sánchez: no compromet cap suport per a una eventual investidura.

Els textos, que el PSOE han abordat en paral·lel i per separat amb els dos partits, tenen prou semblances en alguns punts, especialment pel que fa a la defensa de la llengua catalana en les institucions o l'impuls de comissions d'investigació al Parlament espanyol. Repassem, un per un, els compromisos adquirits amb cada formació. 

Ús de les llengües cooficials

La defensa i promoció del català és un dels aspectes més coincidents i en el qual les dues forces independentistes han fet bloc comú. El partit de l'expresident català Carles Puigdemont, però, va un pas més lluny que els republicans i ha aconseguit que el govern espanyol haja sol·licitat per carta que es reconega com a llengua oficial de la Unió Europea, segons han difós ells mateixos. La petició que ha fet el Ministeri d'Afers Estrangers, inèdita, també s'estén al basc i al gallec. "És la primera vegada que el Regne d’Espanya presenta aquesta sol·licitud", s'ha felicitat Junts. 

Segons fonts europees, les institucions comunitàries ja han començat a estudiar aquesta sol·licitud. El procés podria demorar-se uns quants anys fins a aconseguir l'estatus complet, com ja va passar amb el gaèlic.

Els dos acords consensuats amb el PSOE contemplen llum verda perquè es puga emprar "amb normalitat plena" el català i les altres llengües oficials de l'Estat a la cambra baixa i la resta d'administracions públiques i el sistema judicial.

Comissió d'investigació pel cas Pegasus

El segon punt coincident és la creació d'una comissió d'investigació al Congrés sobre Pegasus, el cas d'espionatge informàtic a polítics o advocats relacionats amb l'independentisme català durant el govern de coalició PSOE-Unides Podem. "També s’ha pactat que no es vetaran compareixences de persones que tinguen a veure o puguen aportar informació sobre els fets", ha matisat Junts, que parla obertament de "clavegueres de l’Estat". 

Comissió d'investigació dels atemptats del 17-A

Junts per Catalunya exigeix, a banda, una segona comissió parlamentària per a esclarir els atemptats del 17 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils que no apareix reflectida en el pacte d'ERC. Els de Puigdemont reclamen respostes per als "interrogants" que queden pendents i "arribar fins al final". A través d'aquesta investigació, la formació independentista vol posar llum a "la vinculació del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) amb l'imam es-Satty", conéixer si "els aparells de l'Estat tenien informació sobre l'atemptat" i aclarir per què no es podien haver evitat.

"Desjudicialitzar" el procés

És potser l'assumpte que queda més ambigu en els pactes. L'amnistia als polítics independentistes processats judicialment per causes vinculades amb el procés i el referèndum d'autodeterminació han sigut dues peticions recurrents tant de Junts com d'ERC els últims anys i han tornat a primera plana de la negociació política en les converses de cara a la investidura. Junts, partit decisiu en la conformació del govern espanyol, els havia plantejat com demandes clau, però a pesar d'això no ha fet cap esment al tema en la nota remesa aquest dijous per a donar compte del preacord tancat amb el PSOE abans de donar el sí a Armengol al Congrés.  

Esquerra, per la seua banda, ho condensa en el tercer punt del seu document consensuat amb els socialistes. En concret, parla de continuar avançant en la "desjudicialització del conflicte polític" entre Catalunya i l'Estat. "L'Estat es compromet amb la finalitat de la repressió relacionada amb l'1-O contra l'independentisme per les 'vies legals necessàries'", resa el comunicat difós pels republicans.

Pactes desvinculats de la investidura

Tant Junts com ERC coincideixen a deixar clar que el vot a favor en la mesa del Congrés no suposa via lliure perquè Pedro Sánchez puga amarrar la investidura i mantindre's en el càrrec de president del govern espanyol. "Aquest acord es limita a la configuració de la mesa i no vincula a la investidura", han manifestat els primers. "La investidura està exactament allà on estava l’endemà de les eleccions", ha avisat poc després Puigdemont. L'expresident català, actualment fugat a Brussel·les, no exerceix cap càrrec en el partit, però ostenta la condició d'ideòleg i líder.

Per la seua banda, el portaveu dels republicans, Gabriel Rufián, ha matisat que la investidura és "un altre procés" que requerirà "una altra negociació" i avança que aquesta serà "molt més complicada".