Les claus dels cinc canvis legislatius impulsats pel PP i Vox
Els impulsors consideren que avancen en l'“agenda reformista”, l’oposició els titla d’involució
Les Corts debaten en un ple ordinari les cinc proposicions de llei que fa un mes van presentar el Partit Popular i Vox, uns canvis legislatius que es tramitaran aquesta setmana. Segons els impulsors, suposen un avanç en "l'agenda reformista", per a l'oposició de PSPV i Compromís, suposen una involució. Aquestes són les claus:
Llei de concòrdia
Formada per cinc articles, deroga la llei de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana del 2017 (de 65 articles) i dissol tots els organismes públics derivats d'ella, com l'Institut Valencià de la Memòria Democràtica. Abasta des del 1931 fins a l'actualitat: la Segona República, la Guerra Civil, la dictadura i el terrorisme etarra i jihadista. La norma vigent es refereix a les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme.
Aquesta nova llei crea la Unitat de Concòrdia; estableix que la Generalitat elaborarà un catàleg de vestigis i parla de "llocs de concòrdia", on han ocorregut "fets de singular rellevància per la significació històrica, simbòlica o per la repercussió en la memòria col·lectiva".
Els procediments iniciats per la llei del 2017 que no s'hagen conclòs decauran de manera automàtica amb l'entrada en vigor de la nova norma, a excepció dels processos d'exhumació. El PP i Vox la justifiquen "enfront de les ingerències, coaccions i restriccions de drets de la legislació memorialista". L'oposició critica que "blanqueja el franquisme" i posa en pla d'igualtat la Segona República amb la dictadura.
Llei que regula la "llibertat educativa"
Formada per 21 articles, deroga la llei de plurilingüisme del 2018 (de 30 articles) i reivindica el model de les dues línies (valencià i castellà) que hi havia abans de l'arribada del Botànic, que va establir un mínim del 25% en castellà i valencià per a tot l'alumnat. La nova norma diferencia les zones de predomini lingüístic castellà i valencià i estableix percentatges diferents del temps lectiu obligatori de l'altra llengua cooficial. A més, fixa el dret de les famílies a triar la llengua base, decisió que actualment és dels consells escolars.
Permetrà des del pròxim curs l'exempció de l'avaluació i qualificació del valencià a les zones castellanoparlants i elimina el requisit lingüístic del professorat en ensenyaments de formació professional i règim especial. S'atorgaran certificacions automàtiques de valencià segons el nivell educatiu; per exemple, el B1 per a qui aprove la matèria en l'ESO.
El PP i Vox la justifiquen per a "retornar" als valencians "els drets en matèria lingüística" enfront d'una llei que "imposa un model únic" i "discrimina el castellà com a llengua cooficial". Per a l'oposició, busca "liquidar el valencià" a les aules.
Llei de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana
Formada per 34 articles, deroga la llei del 2016 que va permetre posar en marxa la radiotelevisió pública À Punt (de 51 articles) i crea la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana, que substituirà a la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) i la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació (SAMC).
Contempla un consell administració de huit membres (set triats en les Corts per majoria absoluta en la segona volta i 1 per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies). Substituirà un Consell Rector de deu membres (la meitat, triats per les Corts i la resta, pel Consell de la Ciutadania, el Consell Audiovisual i la plantilla de la Corporació, per 2/3 en primera votació i 3/5 en segona).
El Consell d'Administració aprovarà en el termini de sis mesos una nova relació de llocs de treball i, mentrestant, se suspenen els processos de selecció oferits per la CVMC i l'SAMC. El PP i Vox la justifiquen per la necessitat d'"extingir" un model de gestió que no ha aportat "solucions" i de reduir "la hipertròfia legislativa" de la norma actual. Per a l'oposició, busca el "control polític" de la cadena.
Modificació de les lleis de transparència i d'incompatibilitats
Formada per 16 articles, introdueix canvis en dues lleis (no les deroga): la de transparència i bon govern del 2022, i la d'incompatibilitats de càrrecs públics del 2016. Modifica la publicitat de les declaracions de renda i d'activitats dels càrrecs públics —es publicarà "un extracte"— i exclou de l'obligació de publicar les agendes completes dels càrrecs públics els actes que són "mera activitat interna" o les reunions "necessàries per a la mera execució de contractes o convenis".
Introdueix la possibilitat que els càrrecs públics pertanyen a un consell d'administració "d'una entitat no pública" i afig una fórmula per a desbloquejar la renovació del Consell de Transparència: si en dos mesos des de la primera votació no aconsegueix els 3/5 de les Corts, bastarà amb majoria absoluta.
El president de la Generalitat haurà de presentar el primer any un pla de govern (ara és en el primer semestre) i s'introdueix que als tres anys demanarà a les Corts que es pronuncien sobre el seu compliment. Es justifica per a garantir que hi haja més transparència i control. L'oposició considera que elimina la transparència que va introduir el Botànic i avança en l'opacitat.
Modificació de la llei de l'Agència Valenciana Antifrau
Formada per 6 articles i presentada només pel PP (Vox ha defensat que desaparega aquest organisme, però ha anunciat suport a la proposta del PP), canvia en la llei del 2016 la majoria per a l'elecció del director o directora de l'Agència Antifrau (de tres cinquens de les Corts, a majoria absoluta en la segona volta).
Les retribucions, que actualment s'assimilen al rang de director o directora general, les determinarà la mesa de les Corts. Si és funcionari de carrera, no podrà cobrar menys. Aquesta figura podrà comptar amb dos eventuals (ara tots els llocs de treball els exerceixen funcionaris de carrera).
El PP la justifica per a reforçar el funcionament de l'AVAF. L'oposició creu que s'afavoreix "l'assalt" a un organisme actualment immers en el procés de renovació del primer director.
