Les claus del conflicte autonòmic de la liquidació de l'IVA

La reclamació de les comunitats autònomes al govern espanyol d'uns 2.500 milions d'euros corresponents a la liquidació de l'IVA del 2017 serà un dels temes més polèmics que es tractaran en la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera.

De fet, alguns governs autonòmics socialistes, com el de Castella-la Manxa o Aragó han amenaçat de portar el cas als tribunals. La Generalitat no ha estat tan contundent, encara que Puig no ha descartat recórrer a la mateixa via si l’executiu espanyol no compleix amb el pagament els 280 milions de la liquidació del 2017.

Aquestes són algunes claus sobre el conflicte.

Què va ocórrer el 2017?

El govern de Mariano Rajoy va posar en marxa un nou sistema de gestió de l'IVA que, entre altres coses, va ampliar el termini perquè les empreses liquidaren l'impost.

Això va suposar que la recaptació de novembre, que normalment s'ingressava el mes de desembre, ho fera al gener, una vegada que l'exercici estava tancat.

Quins efectes va tindre aquest canvi?

En un primer moment, el canvi no va afectar els comptes públics ni les comunitats autònomes. En el primer cas, perquè la comptabilitat estatal aplica el principi de meritació, és a dir, comptabilitza els ingressos quan es genera l'obligació, independentment de quan es paguen.

Les comunitats autònomes reben cada any la meitat de la recaptació d'IVA, però per a no haver d'esperar al tancament de l'exercici, l'Estat els avança el que calcula que els correspondrà per aquest concepte i liquida dos anys després.

Com que el càlcul del 2017 es va fer abans del canvi normatiu, les comunitats van rebre tot el que els corresponia en concepte d'avançament (dotze mesos de recaptació) sense tindre en compte l'efectivament cobrat (onze mesos, tots llevat de novembre, que havia passat al 2018).

Però el conflicte es va generar quan el 2019 va arribar el moment de liquidar l'exercici 2017 i fer balanç entre el que s’havia avançat i el que s’havia ingressat. Les comunitats només podien computar onze mesos de recaptació d'IVA (en haver perdut novembre, que havia passat al 2018) i no els dotze mesos habituals, un desfasament que se xifra en uns 2.500 milions d'euros.

Així, les comunitats no van haver de tornar diners a l'Estat, ja que en incorporar tots els conceptes, la liquidació de l'exercici va ser positiva per a les comunitats autònomes, encara que en menor mesura que altres anys.

Hi ha hagut algun intent de resoldre la situació?

El projecte pressupostari del 2019 pretenia modificar els terminis de pagament de l'IVA de les empreses, de manera que la liquidació de novembre tornara a abonar-se al desembre.

Això suposava que, de manera excepcional, el 2019 tindria una recaptació d'aquest impost equivalent a tretze mesos, ja que computaria tant novembre del 2018 (abonat al gener del 2019) com el novembre del 2019 (abonat al desembre del 2019). Això compensaria d’alguna manera les comunitats autònomes pel mes perdut del 2017, que liquidaven aquell any.

Però el rebuig dels pressupostos i el llarg període d'interinitat del govern espanyol va impedir que aquesta mesura es posara en marxa a temps, abans que acabara el 2019.

Com està ara la situació?

Les reiterades peticions perquè es reintegre la recaptació que es considera pendent han fet pujar la tensió les últimes setmanes, ja que les comunitats autònomes han plantejat la possibilitat de recórrer a la via judicial per a aconseguir-ho.

Per la seua banda, l’executiu insisteix que, una vegada tancat l'exercici 2019, ja no és possible reintegrar aquestes quantitats, encara que obri la porta a estudiar "mesures pal·liatives".