Claus de la primera llei de l'habitatge de la democràcia espanyola

La primera llei d'habitatge de la democràcia espanyola s'ha aprovat aquest dijous amb els vots a favor dels partits del govern de coalició, d'ERC i EH Bildu, mentre que la dreta s'ha mostrat totalment contrària a la norma. Aquesta legislació s'aplicarà a la Comunitat Valenciana en entrar en vigor, com ha avançat el conseller d'Habitatge, Héctor Illueva, mentre les comunitats governades pel PP, amb Madrid al capdavant, ja han assegurat que no en faran ús.

La nova legislació preveu un seguit de mesures amb l'objectiu, sobretot, de facilitar l'accés al lloguer, prohibitiu els últims anys en bona part dels grans nuclis urbans. Entre les novetats que venen, durant l'any 2024 s'aplicarà un límit del 3% a les renovacions dels contractes. A partir del 2025 l'augment del preu ja no tindrà com a referència l'IPC, sinó que es crearà un nou índex. 

A més de la regulació dels lloguers, la llei preveu recàrrecs entre el 50% i el 150% en l'impost de béns immobles (IBI) per als habitatges buits durant més de dos anys i una pròrroga extraordinària d'un any en els contractes d'arrendament per situacions acreditades de vulnerabilitat social o econòmica.

Així mateix, augmentarà la quantitat de zones tensionades a les ciutats. Són els barris on el lloguer està disparat. El 61% dels habitatges es veuran afectats per aquesta modificació. A més, la norma manté els incentius fiscals per a afavorir l'eixida al mercat de més habitatges. Redueix al 50% la desgravació anterior del 60% en l'IRPF pel rendiment net, quan l'immoble es lloga com a habitatge habitual, però la modula fins al 90% a les zones tensades. En el text final, pactat amb ERC i EH Bildu, els grans tenidors hauran de posseir més de cinc habitatges.

A més, la nova llei dificultarà els desnonaments de persones en situació de vulnerabilitat econòmica. Per exemple, s'articulen sistemes d'arbitratge entre propietari i inquilí. Es prohibiran els desnonaments sense data i hora determinada. A més, s'inclouen noves pròrrogues que poden ajornar els llançaments durant dos anys.

La llei, sense el suport de la dreta

Segons el president del govern, Pedro Sánchez, protegeix llogaters i llogadors, compradors i venedors, les persones vulnerables i els parcs públics d'habitatge. "Hui perden la banca i els voltors, i guanya la gent", ha afirmat la ministra de Drets Socials, Ione Belarra, sòcia del govern de coalició amb Unides Podem. Per ERC, Pilar Valluguerra ha dit que, encara que es queda curta, "comença a marcar el camí". El PP, Cs i Vox consideren que la norma és parcialment inconstitucional perquè, a parer seu, vulnera el dret a la propietat privada i pot emparar l'ocupació il·legal de pisos. També sostenen que limitar les rendes tindrà l'efecte contrari al desitjat, perquè llevarà oferta.

Els moviments socials lamenten els punts irresolts

Associacions i col·lectius en defensa de l'habitatge veuen amb el cor partit la nova regulació. Encara que celebren els avanços, mostren preocupació pels assumptes que continuen irresolts: "Continuaran havent-hi desnonaments de famílies sense alternativa habitacional".