El CNI va demanar al Suprem espiar Aragonès adduint que coordinava les accions dels CDR

El CNI va demanar l'aval del Tribunal Suprem per a espiar amb el programari Pegasus el mòbil del president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, entre juliol de 2019 i març de 2020, argumentant que era qui coordinava les accions dels CDR a Catalunya. Així ho han adduït els serveis secrets davant del jutge del Suprem encarregat del control del CNI, segons consta en les actuacions que van autoritzar l'ús de Pegasus en el mòbil d'Aragonès, facilitats pel govern al jutge que investiga l'espionatge al president català després de desclassificar-los.

Es tracta de tres actuacions al contingut de les quals ha tingut accés l'Agència EFE parcialment: un de juliol de 2019, en el qual el jutge del Suprem autoritza l'atac amb el programari maliciós, i altres dues, pròrrogues de tres mesos d'octubre de 2019 i de gener de 2020.

Segons consta en les resolucions judicials, el CNI va plantejar espiar el mòbil d'Aragonès quan era vicepresident de la Generalitat, amb el govern de Quim Torra, perquè sospitava que, en paral·lel al seu paper institucional i des de la "clandestinitat", exercia funcions de coordinador dels CDR. De fet, els serveis secrets no van demanar usar Pegasus en el mòbil d'Aragonès per la seua condició de vicepresident de la Generalitat, sinó pel seu paper de "direcció i coordinació" de les activitats dels CDR, coincidint amb les protestes contra la sentència del procés i els mesos posteriors.

En la querella que va presentar contra Esteban i el grup israelià NSO, que comercialitza Pegasus, el mateix Aragonès detallava inicialment tres atacs al seu mòbil els dies 4, 5 i 13 de gener de 2020, coincidint amb la investidura de Sánchez. Però, un informe pericial posterior, va ampliar el període que el telèfon va poder estar infectat entre juliol de 2018 i març de 2020.

El govern espanyol ha remés aquest mateix matí al jutjat les tres actuacions del Suprem que van avalar l'atac amb Pegasus, que constitueix l'única documentació secreta relacionada amb l'espionatge a Aragonès que el Consell de Ministres ha acordat facilitar, un dia abans que l'exdirectora el CNI declare com investigada davant el jutge.

No obstant això, inicialment el titular del jutjat d'instrucció número 29 de Barcelona, Santiago García, havia requerit al govern tota la informació en mans del CNI relativa a la compra i ús de Pegasus i a les persones que van intervindre en l'encàrrec, adquisició i recepció del programa. Per aquest motiu, el magistrat es planteja reclamar al govern la resta d'informació vinculada a l'ús de Pegasus, que se li ha denegat amb l'argument que la seua desclassificació podria posar en risc la seguretat dels agents dels serveis secrets que van intervindre en l'espionatge a l'independentisme.

Esteban, que va ser destituïda arran de l'escàndol de Pegasus, va admetre al Congrés que el CNI va espiar una vintena de polítics independentistes, entre ells Aragonès, sempre amb l'aval del jutge del Tribunal Suprem encarregat del control dels serveis secrets, però es va desvincular de la resta d'escoltes, fins a 65, denunciades pels partits sobiranistes.