Tensió en l'arribada de les restes de Primo de Rivera al cementeri de San Isidro

Les restes del fundador de la Falange Española, José Antonio Primo de Rivera, han arribat al cementeri de San Isidro de Madrid des de la basílica de la vall de Cuelgamuros poc abans de les dues del migdia d'aquest dilluns, després de quasi set hores de treballs a porta tancada. L'exhumació no ha estat exempta de tensions. De fet, la Policia Nacional ha detingut tres persones després d'un altercat registrat entre els seguidors Primo de Rivera i les forces de seguretat a l'arribada del festeig fúnebre amb les restes del fundador de La Falange Espanyola al cementiri de San Isidro.

A l'arribada del cotxe fúnebre la policia ha hagut de contindre, per a evitar que sobrepassaren el cordó de seguretat, als simpatitzants que es trobaven concentrats a l'entrada del cementeri, els qui han entonat el "Cara al sol", himne de la Falange, i han corejat el nom del seu fundador. Amb crits d"Arriba Espanya", "Govern criminal" i "Primer assassineu i després profaneu", els falangistes han forcejat contra la Policia Nacional quan han arribat les restes. Els seguidors de José Antonio Primo de Rivera es trobaven en la vorera enfront del cementeri, però han aconseguit molt fàcilment trencar la barrera policial desplegada per a aquest efecte. També s'han vist banderes de la Falange i pancartes amb la cara de Primo de Rivera amb l'escrit: "José Antonio Primo de Rivera, present!".

El procediment per a exhumar l'advocat i polític de l'emplaçament de l'altar major, on estava soterrat des que el recinte monumental ordenat pel dictador Francisco Franco va inaugurar-se fa ara 64 anys, ha començat a les sis de la matinada amb la màxima discreció. No hi havia ni presència d'autoritats ni tampoc de la premsa. Per decisió de la família, l'inhumaran de nou al cementeri madrileny de San Isidro, el més antic de la capital i on descansen també els seus germans Miguel i Pilar.

Les primeres maniobres dels operaris per a desenterrar les deixalles de Primo de Rivera de la rebatejada vall de Cuelgamuros, abans Valle de los Caídos, s'han centrat en la retirada de la làpida de granit de 3.500 quilos que cobria la fossa on estava el taüt des del 1959, coincidint amb la inauguració del recinte ordenat construir pel dictador Francisco Franco. Posteriorment, a les 12:52 hores, el fèretre ha eixit de l'abadia benedictina en direcció al nou emplaçament, en un cotxe fúnebre i escortat per la Guàrdia Civil i per una llarga comitiva. La ministra de Política Territorial i portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha afirmat en una entrevista en Antena 3 que les tasques d'exhumació i inhumació s'estan produint amb "absoluta normalitat" i ha destacat la importància d'haver treballat amb "tot el rigor científic i tècnic i amb tot respecte i acompanyament a la família".

Tot el procés ha transcorregut amb normalitat i sense incidències, i ha estat exempt de l'enorme expectació mediàtica i polèmica política que l'octubre del 2019 va acompanyar l'exhumació i posterior trasllat en helicòpter de Franco, també enterrat al costat de l'altar major de la basílica des del 1975.

Coincident amb el 120 aniversari

Just el dia que es compleixen 120 anys del naixement de Primo de Rivera té lloc el quart soterrament del falangista des que va ser afusellat després de ser jutjat per les autoritats republicanes el 1936 a la presó d'Alacant, fa 86 anys. El condemnaren i executaren per conspiració i rebel·lió militar el 20 de novembre del 1936, i després el soterraren en una fossa comuna. En acabar la Guerra Civil, les despulles les traslladaren, primer, al monestir d'El Escorial, i el 1959, per decisió de Franco, les traslladaren a la ubicació actual, just quan acabava de ser inaugurada.

Ara, l'exhumació del fundador de Falange compleix el que estableix la llei de memòria democràtica del 2022, que impedeix la presència de restes mortals en cap lloc “preeminent” del recinte. És el cas de Primo de Rivera i com succeïa fins al 2019 amb Francisco Franco, a qui soterraren al costat de l'altar major de la basílica l'any 1975. Al dictador colpista el traslladaren al cementeri d'El Pardo el 24 d'octubre del 2019 per decisió del govern espanyol, en el que va ser el primer pas de cara a la completa “resignificació” del monument construït després de la Guerra Civil gràcies al treball de milers de presos republicans.

En aquella ocasió, l'executiu de Pedro Sánchez sí que va concretar els detalls de l'exhumació i el trasllat del fèretre en helicòpter fins al Pardo, que va ser transmés en directe per la premsa enmig d'una gran expectació. El procediment, a més, va despertar una intensa polèmica política avivada per la resistència de la família del dictador a l'exhumació. Aquesta vegada, en canvi, han sigut els familiars de Primo de Rivera mateix els qui han demanat traure les restes de Cuelgamuros sense esperar que el govern executara el canvi d'ubicació en aplicació de la nova norma de memòria històrica. I encara que la llei permetia mantindre-les en l'enclavament, com les dels més de 33.000 combatents dels dos bàndols de la Guerra Civil que descansen a les criptes, sempre que deixaren el lloc destacat que ocupen al temple, els descendents han preferit portar-les a un cementeri catòlic.

Malestar en el falangisme

A les portes de San Isidro s'han congregat un centenar de persones, molts, curiosos, que esperaven l'arribada del fèretre. Es respirava un cert malestar en l'ambient per l'actitud de la família de Primo de Rivera, que ha optat per executar el trasllat de les restes sense fer soroll i en absoluta intimitat. En la vorera d'enfront del cementeri, i envoltats per una gran quantitat de mitjans de comunicació, diversos simpatitzats de la Falange s'han concentrat, abillats amb cinturons, samarretes i braçalets amb la bandera d'Espanya. També s'han vist banderes i simbologia falangista. El cap nacional del partit, Manuel Andrino, ha retret l'actitud de la família de qui fou el seu fundador, que ha qualificat de "covarda i servil". Ha rebutjat a més l'actitud "profanadora" del govern mitjançant la llei de memòria democràtica.

Moscardó i Milans, encara pendents

El trasllat de les despulles de Primo de Rivera s'executa així després de les de Franco i els militars Queipo de Llano, Sanjurjo i Mola, en compliment de la llei de memòria democràtica, en vigor des de l'octubre passat. Encara queden pendents, però, les exhumacions de dos dirigents del franquisme: el general José Moscardó i el tinent coronel Jaime Milans del Bosch, que continuen enterrats a El Alcázar de Toledo.