Jorge Rodríguez: "Alguna cosa faríem bé quan Divalterra ha sobreviscut només tres anys a la desaparició dels directius"

"La nostra intenció sempre va ser la millor. Actuàvem amb tot l'assessorament jurídic del qual disposàvem. (...) Si haguérem actuat amb la intenció partidista de col·locar gent, teníem deu places d'assessors per cobrir. Funcionàvem amb un únic objectiu: volíem demostrar que a la Diputació de València i l'empresa pública les coses es podien fer d'una altra manera, encara que malauradament no ha acabat així".

En la intervenció final de l'expresident de la Diputació de València hi ha el resum a la seua declaració al tribunal del cas Alqueria. Jorge Rodríguez només ha acceptat respondre les preguntes de les defenses. Totes elles han renunciat a fer-ho i només li ha preguntat la seua advocada, Angela Coquillat. Ell ha desmentit les acusacions. Ha negat tindre coneixements jurídics en la gestió d'empreses o per a diferenciar entre contractes laborals, administratius i d'alta direcció. I ha explicat que aquesta última fórmula la va proposar l'exresponsable dels serveis jurídics de Divalterra, José Luis Vera, per a set contractacions sota sospita "perquè era la més avantatjosa per a l'empresa".

Segons ha recordat, la decisió comptava inicialment amb dos informes favorables, fins a l'aparició d'un tercer de l'assessoria Tomarial, que es va posicionar en contra i els va obligar a replantejar la situació. Un altre informe, ara de la firma Advocats i Consultors d'Administració Pública SL (Acal), també era negatiu. És Vera, assegura, qui després d'analitzar la situació conclou que els directius podrien continuar a l'empresa fins que es determinara el règim de classificació laboral a Divalterra, en el qual s'ajustarien després.

"No em transmet que hi haja dubtes [sobre la legalitat]", ha explicat Rodríguez, que ha estrenat la ronda de declaracions en la vista oral després que el tribunal haja negat a les defenses la petició que els acusats testificaren en últim lloc.

Ha defés el treball dels gerents al capdavant de Divalterra i l'estalvi en la institució durant la seua gestió. I ha justificat que se'n van nomenar dos, els també encausats Agustina Brines, de Compromís, i José Manuel Tiller, del PSPV, a imitació del Botànic, perquè existira un doble control davant possibles corrupteles. De la resta, ha defés la contribució, que segons ha pensat es va fer buscant perfils i no persones, per a resoldre l'empastre laboral en què estava l'empresa. "Alguna cosa faríem bé quan Divalterra ha sobreviscut només tres anys a la desaparició dels alts directius", ha manifestat amb relació a la dissolució de la firma pública.

Acusa Pellicer i Castellote de denunciar per a evitar que les despatxaren

L'expresident de la Diputació de València ha recordat que en aquell moment, quan el Botànic va aterrar a la Diputació de València, s'acabava de destapar el cas Taula, el presumpte saqueig d'Imelsa (l'antiga Divalterra). L'empresa, ha dit "era un malalt terminal que necessitava cures intensives". Conegueren que la gran majoria dels treballadors hi havien accedit a dit i que durant l'etapa de transició s'havia aprovat un conveni que els blindava davant el comiat, cosa que en dificultava la gestió.

Entre les persones beneficiades ha recordat que estaven els denunciants que van donar origen a la causa, José Luis Pellicer (exresponsable del departament jurídic) i José Luis Castellote (exdirector econòmic). Al poc d'entrar el nou equip, s'assabentaren que havien sigut contractats a dit en l'etapa del ionqui dels diners Marcos Benavent i que eren beneficiaris de nòmines VIP, unes productivitats sense controls que els reportaven entre 6.000 i 8.000 euros extra a l'any.

Rodríguez assegura que eren coneixedors dels contractes d'alta direcció i l'estructura de la institució i que mai es van oposar a ells. I atribueix la denúncia a una maniobra per a evitar el despatxament, ja el nou equip directiu els va traslladar la "desconfiança" sobre la seua situació després de revelar-se les irregularitats en la contractació. "A ells els fa pensar que pot acabar en comiat, i es plantegen que, si denuncien, no els podran fer fora. És la meua impressió des del principi", ha explicat l'alcalde d'Ontinyent.

L'expresident de la Diputació té una altra explicació per a la denúncia del portaveu de Ciutadans a Divalterra, Jorge Ochando, i la interpreta en l'estratègia de la formació i del Partit Popular de judicialitzar la política i "fer la impressió que tots eren el mateix" a efectes de la corrupció.

A continuació de Rodríguez declararà qui va ser el seu assessor en la corporació provincial i que continua sent-ho a l'alcaldia d'Ontinyent, Ricard Gallego.

En relació amb les qüestions prèvies plantejades, aquest dilluns el tribunal ha informat les parts que permetrà el PP de la Diputació de València i Acció Cívica contra la Corrupció que es mantinguen a la causa com a acusacions, si bé ha instat els primers a esmenar "els defectes advertits" a la legitimitat de la seua representació.

També ha informat que se citarà com a testimonis l'actual president de la Diputació, Toni Gaspar; la consellera d'Igualtat i exdiputada provincial, Rosa Pérez Garijo; l'excap de gabinet de Rodríguez, José Manuel Orengo, i altres exdiputats provincials com Pablo Seguí, Enrique Aguar o Roberto Jaramillo.

Qui són els acusats i a quines penes s'enfronten?

En la causa, que té catorze imputats, s'investiga la contractació presumptament irregular de militants del PSPV-PSOE i de Compromís com a alts directius de l’empresa pública Divalterra, encarregada de gestionar les brigades de prevenció d'incendis forestals.

A Rodríguez, que va ser detingut quan era president de la Diputació en representació del PSPV-PSOE (ara governa Ontinyent per la Vall ens Unieix) se l’imputen els delictes de prevaricació administrativa, malversació de cabals públics i falsedat en document oficial. La Fiscalia Anticorrupció demana per a ell huit anys de presó i vint d’inhabilitació. La mateixa petició de presó l'estén al que fora el seu cap de gabinet en la corporació provincial, Ricard Gallego, i per a l'assessor Manuel Reguart (tots dos per cooperació necessària) i per als dos exgerents de l'empresa pública Divalterra, Agustina Brines (per Compromís) i José Ramón Tiller (pel PSPV).

Més dura ha sigut l’acusació particular, encapçalada pel Partit Popular valencià, que demana fins a 18 anys de presó per a l’expresident de la Diputació de València. A més, el fiscal demana per a les set persones contractades com a càrrecs d'alta direcció sis anys de presó: un per falsedat documental i cinc més per malversació de caudals per cooperació necessària; i sis més per al lletrat-assessor de Divalterra, Jorge Cuerda, i un altre gerent, Xavier Simón, per falsedat, malversació i prevaricació.