La Comissió Europea proposa un nou objectiu de retallada de CO₂ per a la UE, el 2040

La Comissió Europea proposarà aquest dimarts un objectiu de reducció d'emissions de CO₂ per al 2040 com a senda per a col·locar la Unió Europea en la carrera de la indústria verda i aconseguir la neutralitat climàtica a mitjan segle, una fita que hauran d'acordar els estats membres i el Parlament Europeu.

La llei europea de clima ja fixa una retallada d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle el 2030 almenys d'un 55% respecte al 1990, com a primer gran accelerada de la UE per a contribuir a l'objectiu global de limitar l'ascens de les temperatures a 1,5 °C al final de segle. Aquesta norma estableix, a més, que el 2050 la Unió Europea ha d'alliberar només el diòxid de carboni que siga capaç d'absorbir.

El nou objectiu per al 2040 que la Comissió Europea pretén acordar, marcarà el ritme de l'esforç al qual hauran d'adequar-se en la dècada vinent els Vint-i-set —que entre el 1990 i el 2022 ja han rebaixat les seues emissions en un 32,5%—, a més d'oferir una perspectiva a les inversions a la llarga de cara a la carrera tecnològica amb els Estats Units i la Xina.

La xifra s'anirà materialitzant després a través de normes que afectaran activitats com el transport, l'energia o l'agricultura. Aquest últim sector, responsable de l'11% de les emissions de la UE, inquieta especialment davant de les protestes que s'estenen per països com França, Bèlgica, Espanya o Portugal, on agricultors i ramaders carreguen, entre altres, contra la regulació mediambiental i climàtica.

El debat se centra en una reducció d'entorn del 90% de les emissions de CO₂ i la disminució dels combustibles fòssils. La retallada de CO₂ es presentarà en “net”, concepte que s'obté de sumar la rebaixa d'emissions en “brut” i els gasos d'efecte d'hivernacle que la UE puga absorbir amb embornals naturals com boscos o mars, o tecnologies com la captura i emmagatzematge de CO₂.

Un objectiu ambiciós

Aquest nou objectiu per al 2040 ens acosta més al nivell d’exigència internacional, ja que l'ONU, per exemple, vol que les economies riques com l'europea aconseguisquen la neutralitat climàtica el 2040. També demanen aquest grau d'esforç organitzacions ecologistes com Greenpeace, que considera que la UE ha d'anar més ràpid que altres territoris perquè té més responsabilitat històrica en la crisi climàtica.

Així mateix, el Consell Assessor de Clima de la UE, òrgan consultiu d'experts independents que assessora la Comissió Europea, ha recomanat una reducció d'un 90 a un 95% el 2040 i la retirada “urgent” dels subsidis als combustibles fòssils. I entre els estats membres, un grup d'onze països que lidera Dinamarca —entre els quals figuren Alemanya, França i Espanya— reclamen oficialment un objectiu “ambiciós”, més concreció.

La comunicació de l'executiu europeu arriba a quatre mesos de les eleccions de juny a l'Eurocambra, que posaran fi a la legislatura i renovaran els alts càrrecs de les institucions comunitàries. Per això l'objectiu per al 2040, previsiblement, no s'aprovarà formalment fins al pròxim cicle polític comunitari.

El suport o rebuig dels partits i dels estats membres a aquesta xifra nodrirà el debat preelectoral, agitat per les protestes dels agricultors contra l'alça dels costos i els escassos marges, però també contra les exigències mediambientals del Pacte Verd Europeu.