Compromís recorre al Constitucional contra la llei d'educació amb el suport de cinquanta diputats del Congrés
El cap del Consell, Carlos Mazón, acusa els signants de "passar-se per l'arc del triomf" l'Estatut d'autonomia i l'autogovern
Compromís ha presentat este dimecres un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei valenciana de llibertat educativa, després de rebre el suport de cinquanta diputats i diputades del Congrés. La iniciativa valencianista ha recaptat el suport de Sumar, Podem, Bildu, ERC, Junts i el BNG. El text considera que la nova llei, que el PP i Vox aprovaren el 27 de juny per a substituir la norma valenciana de plurilingüisme, va contra de drets de l'alumnat reconeguts en l'Estatut d'Autonomia, la Constitució i diverses lleis educatives de rang superior.
"Una vegada més el govern de Mazón va en contra de la llengua pròpia i ho fa amb els drets d'educació. És una vulneració flagrant del dret fonamental a l'ensenyament i al bilingüisme que hi ha a l'Estatut d'Autonomia [...] Discrimina l'alumnat valencianoparlant i lleva seguretat jurídica, perquè no permet saber als pares quina és la línia educativa del centre a l'hora de matricular els fills [...] És una acció política contra els drets dels xiquets i les xiquetes del País Valencià i Compromís no podia quedar impassible", ha afirmat la diputada valencianista Àgueda Micó en una intervenció a les portes del Congrés, acompanyada de representants de les formacions que donen suport al recurs.
Conflictes amb 28 disposicions legals de rang superior
El portaveu d'Educació de Compromís a les Corts, Gerard Fullana, va estimar en 28 les disposicions legals amb què col·lideix la norma, que segons va explicar "no només no té criteri pedagògic, sinó que tritura la legislació estatal". Es tracta de huit articles de la Constitució, setze de la llei educativa estatal, un de l'Estatut d'Autonomia valencià i tres reials decrets.
Els partits signants interpreten que la nova llei obliga les famílies valencianes a matricular els fills sense saber en quina llengua rebran les classes i impedeix que l'alumnat d'àrees castellanoparlants puga aprendre en valencià i domine les dues llengües oficials. A més, recorden que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ja va rebutjar la disposició que permet a l'alumne triar la llengua per a fer els exàmens, perquè atempta contra l'objectiu d'adquisició de coneixements vinculats a la llengua oficial en què es vehicula una assignatura. Així mateix, adverteixen que permet que professorat sense capacitació faça classes en valencià d'assignatures no lingüístiques, la qual cosa entenen que vulnera el dret de l'alumnat a rebre classes en valencià d'altres assignatures.
El diputat de Sumar Nahuel González López ha acusat el PP de "viure permanentment en el retrocés", com entén que evidencia l'aprovació d'esta norma, just quan fa un any el Congrés va permetre intervindre en totes les llengües oficials a l'hemicicle. "És una obvietat que el castellà està garantit a les escoles, però el PP insisteix a discriminar els valencianoparlants", ha apuntat la coordinadora de Podem a la Comunitat Valenciana, María Teresa Pérez, una altra de les formacions signants.
Mazón: "Es volen passar per l'arc del triomf l'Estatut"
"Es volen passar per l'arc del triomf l'Estatut d'Autonomia, l'autogovern i les nostres competències. El que volen és continuar donant suport a este procés d'imposició i d'immersió a l'estil català", ha denunciat el president de la Generalitat Carlos Mazón, en una primera reacció al recurs d'inconstitucionalitat. "Eixos cinquanta diputats hauran d'explicar si creuen en l'estat de les autonomies i si el que volen és que continue a la Comunitat Valenciana el procés d'imposició catalanista que ha dominat estos huit anys", ha insistit Mazón, en referència al govern del Botànic.
El govern negocia amb el Consell les discrepàncies
El govern espanyol també veu motius d'inconstitucionalitat en la norma i ha activat una comissió bilateral amb la Generalitat per a abordar les discrepàncies, abans de presentar cap recurs. En concret, discrepa de l'article 14, que permet l'exempció de l'avaluació i qualificació del valencià en zones de predomini lingüístic castellà; la disposició addicional primera, que obri la porta a esta exempció també en els ensenyaments de formació professional, formació de persones adultes i ensenyaments de règim especial; i la disposició addicional quarta, que congela el requisit lingüístic en certs supòsits al professorat d'altres autonomies.
Micó: "El recurs prosperarà i la llei de la vergonya deixarà d'existir"
La diputada de Compromís Àgueda Micó ha valorat l'activació de la comissió bilateral com "una bona notícia", que segons interpreta, reacciona al recurs d'anticonstitucionalitat liderat pels valencianistes. "Esperem que el PP recapacite, però no podríem esperar-nos a la seua bona voluntat", ha dit per a justificar la presentació del conflicte al Constitucional, abans que acaben les conclusions de la comissió.
Micó s'ha mostrat convençuda que "el recurs prosperarà i farà que eixa llei de la vergonya de llibertat educativa, que discrimina els xiquets valencianoparlants, deixe d'existir". "Hem volgut llançar un missatge molt clar al PP: no pararem fins que cessen les discriminacions a la nostra llengua", ha manifestat.
