Compromís i Unides Podem demanen explicacions a Interior pel policia infiltrat en moviments antifeixistes a València

Després dels dos casos d'infiltracions policials en moviments antifeixistes a Catalunya desvelats pel diari digital La Directa, una nova investigació periodística apunta també a la Comunitat Valenciana. En concret, el mitjà destapa aquest dilluns el cas d'un agent del cos de la Policia Nacional que va introduir-se en 2020 amb una identitat falsa en el moviment popular i antifeixista del barri de Benimaclet, a València.

L'infiltrat, de 28 anys, es feia anomenar Ramon Martínez Hernández i va tindre un paper rellevant i de lideratge dins dels col·lectius socials en què va militar. Segons La Directa, va participar directament en diverses accions de protesta i sabotatge, en les quals va adoptar un rol protagonista i fins i tot instigador. Va estar, per exemple, en la manifestació que es feu en record de Guillem Agulló fa dos anys a Burjassot, les protestes a València per l'empresonament del raper Pablo Hassel o la reocupació del centre social L'Horta que havia sigut desallotjat per la policia. També va formar part dels cordons de seguretat en les protestes antifeixistes de l'1 de maig i va ser un dels promotors del grup de veïns i veïnes que eixien de nit a tombar les tanques que Metrovacesa va col·locar en el perímetre del PAI de Benimaclet, ha explicat en Les notícies del matí Ester Fayos, una de les autores del reportatge.

Entrevistada en la ràdio d'À Punt, la jove redactora ha detallat com era l'estratègia d'infiltració que ha seguit l'infiltrat de la Policia Nacional, que suposadament estudia una carrera a la Universitat de València amb DNI i número de la Seguretat Social falsos. El 2019 va començar la trajectòria en el cos de seguretat i un any després va aterrar a València. Cuidem Benimaclet va ser el primer col·lectiu en què va militar i va ser la porta d'entrada per a infiltrar-se en el moviment popular del barri, ha precisat Fayos.

La nova investigació de La Directa ha fet esclatar la polèmica i alguns partits polítics com ara Compromís o Unides Podem han reclamat explicacions al govern espanyol i la compareixença del ministre de l'Interior. Des de la coalició valencianista qualifiquen els fets de “gravíssims” i consideren que "no es poden consentir en democràcia", mentre que la formació morada han criticat que s'espie l'activisme social amb recursos públics. També Esquerra Republicana preguntarà al Congrés pel policia infiltrat, segons ha anunciat en un comunicat.

La llei marca que un agent encobert pot actuar amb autorització de la Fiscalia o d'un jutjat, però, a pesar de tindre-la, la seua actuació pot ser considerada il·legal. “La llei diu que això és pot fer quan es tracta de grups criminals i mai de manera preventiva. I aquest no és el cas, ja que parlem de moviments veïnals”, assegura el catedràtic de Dret Constitucional de la Facultat de Dret de València, Albert Noguera. Per això, creu que s'han de demanar responsabilitats per l'acció policial.

Des del sindicat policial Jupol recorden que la figura de l'agent encobert està regulada per la llei i supervisada per l'autoritat judicial. Segons ha manifestat la periodista Ester Fayos, de moment desconeixen l'estatus d'aquest policia ni tampoc si té autorització de la justícia. En aquest cas, tot apunta que es tracta d'un agent infiltrat, que depén directament del Ministeri de l'Interior i no ha d'acollir-se a cap dictamen judicial.

La setmana passada, al Senat, el ministre Fernando Grande-Marlaska ja defengué la tasca d'aquests agents, després que La Directa desvelara que dos d'ells van estar infiltrats en el moviment independentista català. A un l'han denunciat cinc dones per abús sexual i revelació de secrets, companyes en els col·lectius socials amb les quals va mantindre relacions sentimentals i sexuals, en considerar que una relació sota premisses falses no està basada en el consentiment.