La autonomies del PP rebutgen declarar zones tensionades per a marcar el preu del lloguer

Les comunitats autònomes governades pel PP han reafirmat la decisió de no declarar als seus territoris zones tensionades per a intervindre els preus del lloguer i han assenyalat que no toleraran l'"amenaça" i el "xantatge" del govern de retirar-los fons. En un comunicat conjunt abans que comence este dijous al matí la Conferència Sectorial d'Habitatge, han manifestat el rebuig pel qual qualifiquen d'un intent del govern d'imposar les seues "fracassades i inoperants" polítiques d'habitatge utilitzant els recursos econòmics dels espanyols.

El comunicat s'ha signat pels governs de la Comunitat Valenciana, Galícia, Andalusia, Cantàbria, La Rioja, Múrcia, Aragó, Extremadura, les Balears, Madrid, Castella i Lleó i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

La vicepresidenta i consellera d'Habitatge, Susana Camarero, ha destacat abans de la reunió que li diran al govern d'Espanya que "no permetrem ni xantatges ni imposicions" en un tema tan important com l'habitatge, que és una competència de les comunitats i el govern d'Espanya "no ens el pot imposar la seua llei d'habitatge".

Així, ha remarcat que la Comunitat Valenciana "no declararà zones tensionades" perquè on s'ha fet, com a Catalunya, "no està funcionant i ha produït l'efecte contrari, s'estan incrementant els preus del lloguer i no és el nostre model de gestió".

La ministra vol llevar-nos fons a nosaltres, les comunitats governades pel PP, per a incrementar la guardiola de Catalunya perquè Sánchez es mantinga a la MoncloaSusana Camarero - Vicepresidenta i consellera d'Habitatge

Camarero reclamarà a la ministra que el pla d'habitatge per als pròxims quatre anys s'establisca amb "criteris objectius, justos i equitatius, amb el criteri poblacional" que és el que dona seguretat jurídica a l'hora de distribuir els fons. "La ministra vol llevar-nos fons a nosaltres, les comunitats governades pel PP, per a incrementar la guardiola de Catalunya perquè Sánchez es mantinga a la Moncloa", ha criticat.

"Estan en joc 165 milions d'euros del pla de vivenda per a 150.000 valencians"

La consellera del ram ha afegit que este pla suposa per a la Comunitat Valenciana 165 milions d'euros, ajudes a 50.000 famílies, que poden ser 150.000 persones de col·lectius necessitats i "no podem tolerar que es jugue amb l'habitatge de 150.000 valencians i ens faça xantatge".

Des del govern valencià, ha dit, estan fent el que el govern no fa, com ara ordenar el parc públic d'habitatge, ja que hi havia un 10% de 15.000 vivendes que estaven de manera irregular, o "desenvolupar el Pla Viu" amb eixa promoció de 10.000 habitatges per als pròxims quatre anys amb sòl dels ajuntaments i per al qual "ja tenim més de 230 ajuntaments".

També ha destacat que estan "desenvolupant el decret de VPP [vivenda de protecció pública]" que permetrà promoure l'habitatge enfront de "la paràlisi" de protecció pública que hi havia abans. Tot, amb "una mirada especial als joves" reduint l'ITP [l'impost de transmissions patrimonials] i amb uns avals dels quals hi ha ja més de 160 beneficiaris per a adquirir un habitatge", ha conclòs la consellera.

En el comunicat les autonomies del PP han rebutjat el procediment anunciat per a fer-lo, que tal com han manifestat, suposa un repartiment desigual dels fons procedents dels impostos de tots els espanyols, condicionant-los a un posicionament polític i a una ideologia concreta.

"No tolerem l'amenaça i el xantatge de la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, de retirar els fons a les comunitats autonòmiques per no aplicar voluntàriament una mesura contemplada en la seua llei pel dret a l'habitatge", han recalcat en un manifest conjunt, en el qual han demanat al govern que dialogue amb els representants públics per a aconseguir acords.

En este sentit, han exposat que l'Estat té l'obligació de repartir de manera equitativa els recursos públics, fomentant la igualtat de tots els ciutadans visquen on visquen, i que no fer-ho així suposaria un trencament de l'ordenament jurídic i legal.

Les comunitats del PP han indicat que l'habitatge s'ha convertit en un dels problemes més grans dels ciutadans a conseqüència de la "nefasta" política del govern i que, sota la presidència de Pedro Sánchez, els lloguers s'han tornat prohibitius.

El preu del lloguer augmenta un 13% des de l'entrada en vigor de la llei

Les polítiques en matèria d'habitatge posades en marxa per l'executiu socialista, consideren des del PP, han aconseguit escanyar el mercat i han fet que els ciutadans s'enfronten a un enorme repte social d'accés a un habitatge a preu assequible, tant en compravenda com per a llogar.

Segons han afegit, entre juny del 2018 i abril del 2024, el preu dels lloguers es va incrementar un 32% i des de l'entrada en vigor de la llei pel dret a l'habitatge, el maig del 2023, l'augment ha sigut de quasi un 13%. També s'han referit a l'ocupació, que xifren en 78.800 habitatges en el conjunt d'Espanya, i el fenomen de la "inquiocupació", que ha crescut de manera alarmant en els últims mesos.