La Comunitat Valenciana, la tercera autonomia que més queixes va enviar al Defensor del Poble el 2023

La Comunitat Valenciana és la tercera autonomia que més queixes va enviar l'any passat al Defensor del Poble amb 3.973 denúncies, només per darrere d'Andalusia (4.186) i de la Comunitat de Madrid (8.470). Així s'arreplega en un informe anual de la institució relatiu al 2023 que el defensor del Poble, Ángel Gabilondo, ha entregat aquest divendres a la presidenta del Congrés, Francina Armengol.

En total, a tot Espanya es van rebre 35.603 queixes de la ciutadania en l'últim any, un 13,2% més que el 2022 (36.572 d'ells, de manera telefònica i 1.180, de manera presencial). Els assumptes que van protagonitzar les queixes ciutadanes afectaven, principalment, l'administració de la justícia (el 12%), la Seguretat Social (al voltant de mil queixes sobre aquesta matèria), interior, asil, educació i sanitat.

Amb el Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura, el defensor ha visitat 51 llocs de privació de llibertat; unes accions que han portat a elaborar 317 recomanacions, 283 suggeriments i 18 recordatoris de deures legals.

Al text es posa el focus en què els processos de digitalització han de ser compatibles amb l'assistència presencial, particularment per als qui no són natius digitals o tenen dificultats per a utilitzar la tecnologia.

Més de 2.300 resolucions

Les més de 35.000 queixes tramitades pel Defensor van donar lloc a 2.366 resolucions a les diferents administracions: 668 recomanacions, 987 suggeriments, 708 recordatoris de deures legals i tres advertiments. Va iniciar l'any passat 288 actuacions d'ofici, un 15% més. "No falten queixes sobre dificultats d'accés a les administracions públiques, problemes de gestió, demores, dilacions, retards", ha reconegut Gabilondo. Sobretot, en cites prèvies "amb molts serveis desbordats", ha explicat.

Les queixes en el Sistema Nacional de Salut es dupliquen

Per una banda, les queixes relatives al Sistema Nacional de Salut s'han multiplicat per dos des del 2021 al 2023, un "problema comú a totes les comunitats autònomes" que té a veure particularment amb la saturació de l'atenció primària i especialitzada i els recursos insuficients per a la salut mental.

La institució va rebre també "nombroses queixes" dels usuaris de les residències de majors relacionades a les condicions i la qualitat del servei, al menjar, a la ràtio de professionals i a la manca d'estimulació dels residents. En aquest sentit, el Defensor ha iniciat d'ofici una supervisió directa del funcionament de les residències.

Gabilondo ha asseverat que "un dels talons d'Aquil·les del sistema penitenciari espanyol" és l'absència de personal sanitari en les presons i ha lamentat que només tres comunitats autònomes (Catalunya, País Basc i Navarra) hagen assumit les seues competències en aquesta matèria.

Altres assumptes: menors tutelades, pobresa i accés a l'habitatge

Importants assumptes abordats per l'informe són els casos de menors tutelades per l'Estat —que han sigut víctimes d'explotació sexual— i l'acollida dels menors estrangers no acompanyats —5.000 d'ells, a Canàries—. "El camí de la solidaritat és interessant, però en aquest punt és insuficient. Fan falta mesures legislatives", ha exigit Gabilondo.

El Defensor ha destacat que "la pobresa és la gran exclusió i la gran soledat", i ha recordat a les administracions públiques la urgència de desplegar polítiques socials dirigides a la ciutadania més vulnerable per a reduir la desigualtat: l'ingrés mínim vital, beques i ajudes per a menjadors escolars o la gratuïtat de l'educació de 0 a 3 anys, entre d'altres.

A més, la institució ha reiterat que persisteixen les dificultats en l'accés a l'habitatge —particularment per a joves, majors i famílies vulnerables— pels alts preus i l'escàs parc d'habitatge protegit i social.

Una altra qüestió que es repeteix en l'actual informe és l'exclusió financera: els majors i les persones estrangeres o que viuen en entorns rurals continuen tenint dificultats i barreres per a accedir als serveis bancaris.

Violències masclistes

D'altra banda, Gabilondo ha assenyalat que les violències masclistes són una "important preocupació ciutadana" i sol·licita que s'amplie l'àmbit de protecció a totes les víctimes i es millore la seua atenció i reparació. Ha incidit en el fet que es requereix un major compromís en la protecció dels menors exposats a violència vicària i ha rebut denúncies de l'ús de la síndrome d'alienació parental per part de jutges, fiscals i equips psicosocials: "Cal deixar als xiquets en pau, no utilitzar-los com mercaderia", ha subratllat.

La institució, que assegura que la seua obligació és abordar els drets humans "lluny de qualsevol postura ideològica o partidista", va rebre l'any passat 389 sol·licituds d'interposició de recursos d'inconstitucionalitat i empara davant del Tribunal Constitucional sobre huit lleis i decrets estatals i set lleis i decrets autonòmics.