Condemnen Alfonso Grau a 4,5 anys de presó per malversació
La sentència considera provat que qui fou vicealcalde de València va desviar fons municipals per a sufragar despeses generades per la campanya electoral municipal del PP de 2007
Alfonso Grau, que fou vicealcalde de València, ha sigut condemnat este dimarts a quatre anys i mig de presó per malversació de cabals públics i a pagar una multa de 5 milions d'euros per un delicte continuat de suborn. Grau ha quedat absolt del delicte de falsedat documental en una de les peces del cas Imelsa, la A, relacionada amb un finançament irregular en les campanyes electorals del PP de València el 2007 i 2011 a través de donacions i pagaments d'empreses. L'expolític popular haurà d'indemnitzar l'Ajuntament de València amb 388.150 euros
Així consta en la sentència de la secció segona de l'Audiència Provincial de València, relativa a esta peça del també conegut com a cas Taula, en què estaven processats a més de Grau, l'exsecretària del grup municipal del PP Mari Carmen García Fuster; l'exgerent de la Fundació Turisme València, José Salinas i l'exresponsable de la Fundació de la Comunitat Valenciana per a la Innovació Urbana, Juan Eduardo Santón.
Salinas ha sigut condemnat a quatre anys de presó com a cooperador necessari d'un delicte continuat de malversació de cabals públics i absolt del delicte de falsedat documental, mentre que la resta d'acusats han sigut absolts dels delictes que se'ls imputaven per falta de proves.
La sentència considera provat que el llavors regidor d'Hisenda i tinent d'alcalde del govern de la popular Rita Barberá va desviar fons de la fundació València Turisme Convention Boureau i l'associació Centre d'Estratègies i Desenvolupament, que rebien aportacions econòmiques del consistori, per a sufragar despeses generades per la campanya electoral municipal del PP de 2007.
Així, segons recull la resolució, la fundació de caràcter privat finançada amb aportacions municipals i destinada a la promoció turística de la ciutat de València va abonar almenys 210.000 euros l'empresa que gestionava la campanya electoral per al PP, Laterne Product Council (LPC).
De la mateixa manera, l'associació dedicada al desenvolupament econòmic, cultural, social i tecnològic de València i finançada majoritàriament amb diners municipals va pagar 178.150 euros a la mateixa empresa. La sentència manté que estos pagaments es van efectuar per decisió de Grau i que Salinas va col·laborar en l'execució.
La resolució també considera provat que LPC va rebre aportacions de diverses empreses contractistes amb el consistori que es van dedicar a sufragar despeses de les activitats de la campanya electoral del PP de 2007 i que es van efectuar sota l'aparença de pagaments per prestacions que realment no s'havien realitzat.
Estos empresaris van fer els pagaments per a “significar-se davant els qui podien continuar sent responsables del govern municipal”, a fi de “secundar que la candidatura del Partit Popular continuara governant (…) i poder, així, beneficiar-se en el futur d'un tracte favorable per part de l'Ajuntament, de les empreses públiques municipals i de qualssevol altres entitats en les decisions de les quals pogueren intervindre els governants municipals”, segons detalla la sentència. El tTribunal ha dictaminat que estos pagaments es van fer a petició de Grau, “qui es va prevaldre de la posició que ocupava com a tinent d'alcalde de l'Ajuntament".
La campanya de 2011 sense proves evidents
Pel que fa a la campanya de les municipals de 2011, que també eren objecte d'acusació, la sala entén que no hi ha una prova evident de l'origen dels fons utilitzats pel PP per a sufragar les despeses electorals i no es pot "descartar que les factures analitzades es correspongueren amb treballs efectivament realitzats”.
Així, encara que el pagament de despeses electorals amb els saldos del compte del Grup Municipal Popular es van efectuar “al marge de la comptabilitat del PP i amb incompliment de les exigències de la legislació sobre finançament de partits polítics i de la legislació electoral”, eixos fets, quan es van cometre, no eren constitutius del delicte de finançament il·legal, afigen els magistrats.
La sentència, que consta de 370 pàgines, no és ferma i pot ser recorreguda en cassació davant el Tribunal Suprem.