Les condicions de Puigdemont per a negociar la investidura: llei d'amnistia, relator i "compromís històric" amb Catalunya

L'expresident català fixa públicament les exigències a PP i PSOE a canvi dels vots de Junts en el Congrés i deixa clar que no “renunciarà a la unilateralitat” mai

Conferència de Carles Puigdemont a Brussel·les, aquest dimarts
Conferència de Carles Puigdemont a Brussel·les, aquest dimarts / Olivier Hoslet (Efe)

L'expresident català Carles Puigdemont ha posat damunt la taula les condicions que exigirà Junts a PP i PSOE a canvi de donar suport a una investidura en el Congrés. Una llei d'amnistia per als investigats pel procés, el reconeixement i respecte a la “legitimitat democràtica” de l'independentisme i la figura d'un relator com a mecanisme de mediació i verificació d'acords són els requisits que imposa l'exdirigent sobiranista perquè la seua formació inicie cap negociació amb algun dels dos grans partits que aspiren a arribar a La Moncloa.

Puigdemont ha comparegut aquest dimarts des de Brussel·les, on es troba fugat de la justícia espanyola, i ha deixat clar que Junts no renunciarà a la via unilateral de l'1-O com a “recurs legítim per fer valer els drets del poble català”. Ha especificat que les tres exigències esmentades són condicions “prèvies” que hui dia “no es donen” i que, segons ell, “no són contràries a la Constitució”. El següent pas seria forjar un “compromís històric” amb Catalunya “com el que cap règim ni govern espanyol ha sigut capaç de fer realitat”. Un acord, ha dit, que ha de servir per a identificar “adequadament els elements del conflicte català” perquè “ignorar-los no permetrà resoldre'l". A parer seu, l'antagonisme entre l'Estat espanyol i Catalunya es remunta a 1714, quan la ciutat de Barcelona va caure davant les tropes del borbó Felip V i es van promulgar els Decrets de Nova Planta.

Després del tauler polític endimoniat que deixaren les urnes el 23 de juliol, els set diputats de Junts s'han convertit en la clau per a decantar la balança cap al bloc conservador —amb l'aliança PP-Vox, fonamentalment— o el progressista —PSOE-Sumar i la resta de socis del govern de coalició actual—. Alberto Núñez Feijóo (PP) i Pedro Sánchez (PSOE) necessiten l'abstenció i el suport, respectivament, d'algun dels parlamentaris independentistes per a poder eixir airosos d'un debat d'investidura, i tenen els ulls posats en Puigdemont com a actor destacat en les negociacions que s'obrin aquestes setmanes. Sense anar més lluny, la vicepresidenta segona espanyola en funcions i líder de Sumar, Yolanda Díaz, va reunir-se aquest dilluns amb l'expresident pròfug a la capital belga per a establir un primer contacte.

Des que el rei Felip VI va encomanar Feijóo presentar-se a la investidura el 26 de setembre, tant Junts com Puigdemont han evitat expressar una negativa explícita i han deixat en l'aire en quin sentit votaran. De fet, l'expresident català ha negat haver iniciat cap negociació, ni amb PP ni amb PSOE. Ara, el líder secessionista ha fet públiques les exigències que reclama tant a l'aspirant popular com al socialista per a començar a parlar. “Si no es creen aquestes condicions, no tindria cap sentit embarcar-nos en una negociació posterior”, ha afirmat.

Segons el diagnòstic del líder sobiranista, Espanya s'enfronta a un “dilema de resolució complexa”: tancar un acord amb una formació independentista o anar a una repetició electoral. “Estem preparats per si hi ha eleccions, però també ho estem per a una negociació que puga culminar en un acord històric”, ha proclamat Puigdemont, que s'ha preguntat tot seguit si “ho estan els dos grans partits espanyols”. “Estan preparats per a negociar amb nosaltres amb tot el que representem o simplement volen eixir del pas i obtindre com siga el suport parlamentari?”, ha llançat a l'aire.

L'acord que esperen en Junts, ha dit, no ha de ser “un pegat” per a tirar avant la investidura i tancar el pas a la dreta, sinó que la negociació ha de conduir a un “compromís històric” amb la comunitat autònoma. Així mateix, Puigdemont ha exigit l'“abandonament complet i efectiu” de la via judicial contra l'independentisme, però ha deixat la qüestió de l'autodeterminació i el referèndum per a una segona fase. Tot i això, ha advertit que el celebrat el passat 1 d'octubre de 2017 va ser una resposta “legítima” i que “sols un referèndum acordat amb l'Estat espanyol podria substituir el mandat de l'1-O”. De fet, ha afegit que no hi ha impediments constitucionals per a celebrar-lo perquè, segons ell, l'article 92 de la Constitució espanyola ho permetria.

Les tres grans exigències

L'“acord històric” que reclama el també eurodiputat de Junts per a negociar la investidura inclou tres grans condicions. La primera, ha dit, és reconéixer i respectar la “legitimitat democràtica de l'independentisme”. La segona, una llei d'amnistia “que incloga l'ampli espectre de la repressió iniciada des d'abans de la consulta del 9 de novembre de 2014”. En tercer lloc, crear un mecanisme de verificació del seguiment i compliment dels acords, perquè “la total falta de confiança entre les parts fa que aquesta figura siga imprescindible i que haja d'operar des de l'inici de les negociacions”.

El govern espanyol, “en els antípodes”

La portaveu del govern en funcions, Isabel Rodríguez, ha assegurat aquest dimarts que les posicions polítiques del líder de Junts per a obrir-se a negociar la investidura del pròxim president “estan en els antípodes” de les que defensa l'actual executiu de coalició, conformat per PSOE i Unides Podem. “Ens separa un món d'aquelles posicions, estan en els antípodes”, ha declarat Rodríguez durant la roda de premsa que habitualment segueix al Consell de Ministres. 

Segons la també ministra de Política territorial —en funcions— el plantejament de Sánchez per a ser reelegit president del govern espanyol passa “pel diàleg, un marc que és la Constitució i un objectiu que és la convivència”. “Aquesta és la nostra manera de treballar i el nostre model”, ha afegit.

El ministre d'Interior en funcions, Fernando Grande-Marlaska, present també en la roda de premsa, ha incidit que qualsevol mesura que adopte l'executiu ha d'estar “canalitzada dins del marc de la Constitució i del que aquesta permet”.

També et pot interessar

stats