El Congrés aprova aquest dijous la llei trans i la reforma de l'avortament, dos projectes estrela del Ministeri d'Igualtat
La votació parlamentària arriba en plena pugna política per la reforma de la llei del "només sí és sí", amb profundes discrepàncies entre el PSOE i Unides Podem
La llei trans i la reforma de la llei de l'avortament, dos dels projectes estrela que ha impulsat el Ministeri d'Igualtat durant la legislatura, encaren aquest dijous l'últim tràmit al Congrés abans de convertir-se en realitat. Ambdues normes s'han tramitat pel procediment d'urgència i ja han aconseguit el vistiplau del Senat i ara culminen la tramitació parlamentària amb l'aprovació definitiva de les Corts Generals.
En principi, els vots perquè tiren avant estan assegurats, excepte sorpreses d'última hora. Els socis en l'executiu de coalició, el PSOE i Unides Podem, hi votaran units, tret d'alguna possible excepció com la de l'exvicepresidenta Carmen Calvo, que podria tornar a trencar la disciplina de partit i abstindre's en la llei trans. Això, a pesar que continuen enfrontats per la reforma de la llei del "només sí és sí".
Blindatge de l'avortament
La reforma de la llei orgànica a través de la qual es modifica la llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs busca blindar l'accés a aquesta pràctica contra protocols com el que ha impulsat Vox a Castella i Lleó. Així, garanteix la realització d'avortaments en centres sanitaris públics i elimina l'exigència d'autorització paterna per a les menors de 16 i 17 anys, un requisit introduït el 2015 pel PP. També introdueix mesures noves, com les baixes laborals per menstruacions incapacitants.
El text legislatiu manté els terminis fixats per llei aprovada el 2010 pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero, avalats ara pel Tribunal Constitucional. Per tant, l'avortament continuarà sent lliure durant les primeres catorze setmanes de gestació. Excepcionalment, podrà interrompre's l'embaràs fins a la setmana 22 quan hi haja un risc greu per a la vida o la salut de la mare o risc de greus anomalies per al fetus. Després només serà possible quan es detecten anomalies fetals incompatibles amb la vida o una malaltia extremadament greu i incurable confirmada per un comité clínic.
La reforma d'aquesta norma, a la qual el PP votarà no, arriba quan el líder nacional, Alberto Núñez Feijóo, intenta tancar el debat obert pels sectors més conservadors del partit sobre si l'avortament és un dret de les dones, o no. Ell ha reconegut el dret de les dones a avortar, però ha fet un matís: "Si vosté em pregunta si l'avortament és un dret fonamental, jo li dic que en la Convenció de Drets Humans no està recollit. Per tant, l'avortament és, exclusivament, el dret que té una dona d'acord amb la llei del seu país. Fora d'aquesta llei, l'avortament no pot produir-se".
Consagració de l'autodeterminació de gènere
La llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI és la segona que ha de rebre el vistiplau definitiu del Congrés en la sessió d'aquest dijous. El text consagra la lliure autodeterminació de gènere i despatologitza el procés de transició. Això vol dir que qualsevol persona, a partir dels setze anys, podrà canviar el sexe registral sense necessitat de presentar informes mèdics o psicològics ni sotmetre's a processos d'hormonació.
Queden fora, però, les persones no binàries, que no senten ni homes ni dones i que reclamaven una tercera casella en els documents oficials. Encara que el Ministeri d'Igualtat apostava per reconéixer la realitat no binària en la norma, el col·lectiu va quedar fora del projecte que el govern espanyol va enviar al Congrés després de dures negociacions. "Cal batallar perquè les persones no binàries entrem dins de la llei", ha assenyalat a Efe la presidenta de la Felgtbi+, Uge Sangil, qui ressalta que cal "incloure altres identitats o diversitats". Per exemple, les persones asexuals, que tampoc s'inclouen en el text.
La tramitació de la llei trans ha suposat un conflicte polític entre els dos socis en el govern espanyol, que per moments adoptaren postures irreconciliables. Les tensions, però, es pogueren resoldre, almenys en la pràctica, per tal de tirar avant la llei. A això cal afegir l'important escull que comportava l'oposició de part del moviment feminista, que continua profundament dividit sobre l'assumpte.
