El Congrés aprova definitivament la llei d'amnistia

La llei d'amnistia ha quedat definitivament aprovada. El Congrés l'ha avalada per majoria absoluta este dijous en una votació pública per crida després d'un debat molt aspre entre les bancades del govern i l'oposició, de manera que s'ha pogut alçar el veto que va imposar el Senat —controlat pel PP— a la mesura de gràcia fa dos setmanes. El text de la iniciativa queda convalidat, per tant, en els termes en què va tirar avant a la cambra baixa el 14 de març.

Sis mesos després que el PSOE la va registrar a la cambra baixa, la norma que amnistiarà vora 370 persones encausades pel procés ha rebut llum verda del ple amb 177 vots a favor, dels socis de la investidura de Pedro Sánchez, i el rebuig en bloc del PP, Vox i el diputat d'UPN (172 vots).

La iniciativa ha tingut una tramitació tortuosa per l'oposició frontal de la bancada de les dretes, que han intentat frenar-la tant al Congrés com al Senat. A la cambra alta, els populars han dilatat el procediment fins al màxim de dos mesos permés pel reglament. Després de diversos informes dels lletrats, uns a favor de tramitar l'amnistia i altres en contra, i després de debats pujats de to i algun conflicte com el que va plantejar el Senat al Congrés per les atribucions de les cambres i que finalment va ser retirat, l'amnistia queda definitivament aprovada i ara la pilota queda en mans dels jutges i jutgesses, que seran els encarregats d'aplicar la llei una vegada que es publique en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), previsiblement la setmana que ve, i que entre en vigor.

Es tracta d'una llei que l'executiu que integren els socialistes en coalició amb Sumar ha impulsat "en favor de la normalització de la convivència a Catalunya" i que s'ha pactat amb els independentistes catalans d'ERC i de Junts a canvi de suport per a convertir Sánchez en president del govern espanyol. Ha tirat avant en un dia qualificat d'"històric" per estes forces polítiques i també tota la bancada progressista.

Brega parlamentària

Abans, el debat previ de la iniciativa ha estat marcat per un intercanvi dialèctic molt dur entre els diputats de Vox i de Sumar, durant el qual s'han intercanviat mútuament insults i desqualificacions. La tensió ha pujat fins a tal punt que la presidenta de la cambra legislativa, Francina Armengol, ha hagut de cridar a l'orde diverses vegades i s'ha hagut de paralitzar momentàniament la sessió.

El punt àlgid de la batussa ha estat en la intervenció del líder de Vox, Santiago Abascal, que ha defensat el posicionament d'Israel en la guerra de Gaza i ha criticat no sols la llei d'amnistia sinó també el govern de coalició perquè, a parer seu, fa costat als "terroristes" de Hamàs. "Passaren a la història per haver-se aliat amb el pitjoret del globus, tant dins com fora", ha recalcat Abascal a l'executiu.

L'espurna ha saltat quan s'ha referit al diputat que "l'ha precedit a la tribuna", que ha sigut Gerardo Pisarello, de Sumar, i l'ha acusat d'"arrancar una bandera d'Espanya d'un ajuntament" i d'"odiar profundament Espanya", mentre ve al Congrés "a dissimular i a intentar trencar la convivència". L'al·ludit ha demanat la paraula per a defensar l'estat de Palestina, acusar Israel de genocidi i recriminar a Abascal que s'haja reunit amb "els carnissers de Rafah". Unes paraules que han provocat l'aplaudiment dels diputats de l'esquerra i els crits i insults dels parlamentaris de Vox, que han demanat a Armengol també prendre la paraula i que cridara l'atenció al diputat de Sumar.

La tensió del debat també s'ha vist en el moment de la votació, quan els diputats han hagut de verbalitzar, un a un, el sentit del seu vot. Alguns parlamentaris de Vox, entre ells Abascal i el valencià Carlos Flores, han acompanyat el no amb altres paraules per a expressar el seu descontentament amb l'amnistia. "Per una Espanya amb honra, no" ha proclamat el parlamentari que va ser també candidat a la Generalitat en les eleccions autonòmiques del 28 de maig de 2023.

El PP, principal partit de l'oposició, ha carregat contra la norma i la bancada socialista, a la qual ha acusat de falta de valentia: "Hui els diem, des de la Constitució espanyola, queden-se vostés amb l'ambició d'un sol home, a nosaltres no ens han triat per a mentir" ha lamentat el líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo. Ha advertit, a més, que hui s'assistia "a l'acta de defunció del PSOE" i ha reconegut la victòria de Junts. "L'1,6% dels espanyols li ha guanyat a la resta, per l'ambició d'un només", ha lamentat després d'acusar de nou a Sánchez de "corrupció política".

La pilota, en mans de la justícia

Diversos dels dirigents independentistes condemnats pel procés com ara el líder d'ERC, Oriol Junqueras; el secretari general de Junts, Jordi Turull; o l'expresidenta del parlament català Carme Forcadell han seguit el debat des de la tribuna de convidats i han rebut els aplaudiments emocionats dels parlamentaris dels seus partits en conéixer-se el resultat de la votació.

Els portaveus de Junts, Míriam Nogueras, i d'ERC, Gabriel Rufián, no han ocultat la seua satisfacció per l'aprovació d'una llei que el PSOE mateix havia rebutjat de pla fa menys d'un any i han considerat una "victòria" la seua aprovació. "El que està passant ací és el resultat d'un independentisme unit, una causa que transcendeix les lluites diàries, així som de fortes", ha proclamat Rufián. Esta llei "no és perdó ni clemència" sinó "victòria", ha afegit Nogueras. Tots dos han tornat a deixar clar que l'amnistia no tanca el conflicte polític i que continuaran lluitant per la independència i han carregat contra els "tribunals polititzats" que han d'aplicar ara la llei.

Una vegada incorporada a l'ordenament jurídic d'Espanya, esta norma esborrarà tots els delictes i responsabilitats administratives i comptables vinculades al procés català i comeses entre l'1 de novembre del 2011 i el 13 de novembre del 2023. Però no serà d'aplicació automàtica, sinó que cada jutge o jutgessa estudiarà els casos que li arriben i tindran dos mesos per a resoldre'ls. A més, els recursos d'inconstitucionalitat que ja han anunciat totes les autonomies governades pel PP, entre estes, la valenciana, suma un element d'incertesa al tauler, per la possibilitat que això puga retardar que la mesura siga efectiva.

Segueix el nostre canal de WhatsApp i coneix l'última hora de l'actualitat.