El Congrés aprova la llei d'ensenyaments artístics

El ple del Congrés ha aprovat este dijous la llei d'ensenyaments artístics, que regula els ensenyaments artístics superiors, els centres i professorat; recull els drets i deures de l'estudiantat, estableix aspectes sobre la seua organització i les equipara a les universitàries. La norma afectarà uns 140.000 estudiants d'ensenyaments artístics i més de 14.000 docents. Segons el govern, "dignifica" estudiants i professors, fa costat a tot el sector i protegeix els professionals, amb la mobilitat i l'homologació internacional.

És una fita històrica, ja que és el primer text legal en trenta anys que regula un ensenyament global en les disciplines de música, dansa, art dramàtic, arts plàstiques i la conservació i restauració de béns culturals; també s'hi sumen, com a novetat, les disciplines d'escriptura creativa i de les arts audiovisuals. A més, dona l'opció al fet que estos ensenyaments superiors s'òbriguen a altres disciplines, com el circ.

El nou text legal també reconeix l'atur acadèmic, igual que recull la recent llei orgànica del sistema universitari, i permet compaginar l'activitat docent amb la contractació laboral artística. A banda, crea nous cossos docents: els professors i catedràtics d'ensenyaments superiors; professors i catedràtics d'ensenyaments professionals; i els mestres de taller.

Per a l'estudiantat, hi ha diverses millores: podran rebre una beca en les mateixes condicions que els universitaris; tindran les mateixes garanties que l'alumnat de qualsevol país de la UE, en tindre la seua titulació el mateix reconeixement i homologació. Els que estiguen en pràctiques cotitzaran a la Seguretat Social, com els d'FP. A més, podran crear un campus de les arts.

Sense unanimitat i amb moltes esmenes

Esta llei és la primera de la legislatura que veu la llum després de quasi dos anys de treball. La ministra d'Educació, Pilar Alegría, ha assegurat que ha sigut possible gràcies a "un gran acord final, quasi sense precedents". Alegría també s'ha compromés a mantindre el diàleg amb tots els agents socials implicats en el desenvolupament reglamentari dels cossos docents, els ensenyaments i els centres educatius. El ministre de Cultura també ha agraït el treball conjunt amb les associacions i els grups parlamentaris.

Això sí, no s'ha aprovat per unanimitat: el text ha sigut rebutjat per Vox i ha rebut esmenes del PP al Senat. De les vint proposades pels populars, s'hi han incorporat onze i també una de Bildu.

José Ramírez del Riu, de Vox, ha assenyalat que tot i que el seu pas pel Senat "ha llimat molt el text, segueix sense superar els defectes d'origen" i ha acusat el govern de "falta de criteri tècnic, falta de reflexió i excessiva urgència". Per contra, el senador Óscar Clavell, del PP, s'ha alegrat perquè el text inicial del Congrés ha eixit amb un "ample marge de millora, que s'ha aconseguit durant la seua tramitació al Senat".

La majoria dels grups nacionalistes han definit la norma com a necessària i que respon a una antiga demanda del sector, encara que s'han queixat del respecte a les competències autonòmiques. En paraules del diputat d'ERC Francesc Álvaro, "potser no aconsegueix grans titulars, però afectarà la vida dels joves i de les noves generacions; hui estem fent el que el legislatiu ha de fer, influir en la vida de la gent".

El govern s'ha felicitat per este pas endavant, en una setmana marcada per esculls polítics per al PSOE. Precisament este dijous també s'ha vist obligat a retirar la reforma de la llei del sòl, perquè no disposava dels acords suficients i volia evitar la imatge d'una derrota parlamentària. El dimarts, la cambra baixa també va tombar la llei socialista de proxenetisme.

El govern aprova modificacions del sistema universitari i l'FP

El PP també ha aprofitat per a criticar que el govern haja incorporat durant la tramitació "esmenes que no tenen res a veure". Es referia a la introducció de sengles modificacions de la llei orgànica del sistema universitari i de la llei de formació professional. En el primer cas, per a flexibilitzar el seu calendari d'aplicació, essencialment temes de contractació laboral; i en el segon, per a evitar que l'alumnat d'FP pague per fer pràctiques en empreses.