El Congrés aprova la llei d'habitatge que limita els preus de lloguer
Les comunitats governades pel PP, amb Madrid al capdavant, han assegurat que no utilitzaran aquesta opció
El ple del Congrés aprovarà aquest dijous el projecte de llei pel dret a l'habitatge pactat pel govern amb ERC i EH Bildu que limita els preus del lloguer en zones tensionades i que s'ha convertit en un dels eixos de precampanya de les eleccions autonòmiques i municipals del 28 de maig.
L'executiu defensa que aquesta llei servirà per a contindre les rendes, incrementar l'oferta en els municipis amb més demanda i protegir inquilins i xicotets propietaris enfront dels "abusos dels grans tenidors i fons d'inversió".
Previsiblement, el ple l'avalarà amb el suport del PSOE, UP, ERC, Bildu, Més País i Compromís, l'abstenció del PNB i BNG i el vot en contra del PP, Vox, Cs, Junts, PDeCAT i Coalició Canària. La llei passarà llavors al Senat i tornarà al Congrés per a la seua aprovació definitiva el mes de maig.
El PP, Cs i Vox consideren que la norma és parcialment inconstitucional perquè, a parer seu, vulnera el dret a la propietat privada i empara l'ocupació il·legal de pisos. També sostenen, igual que la pràctica totalitat del sector immobiliari espanyol, que limitar les rendes tindrà l'efecte contrari al desitjat perquè llevarà l'oferta.
Per la seua part, els partits independentistes i sobiranistes que rebutgen la norma creuen que suposa una invasió de les competències d'habitatge que tenen en exclusiva les comunitats autònomes.
Aquesta llei —un dels compromisos estrela de l'acord de govern de coalició a iniciativa de Podem— faculta a les comunitats a declarar un àmbit territorial com a zona de mercat residencial tensionat si el cost mitjà de la hipoteca o el lloguer més les despeses i subministraments bàsics supera el 30% de la renda mitjana de les llars o el preu de compra o lloguer ha augmentat almenys tres punts per damunt de l'IPC en els cinc anys anteriors.
En aquestes zones, les rendes es toparan depenent de la modalitat de contracte i propietat, mitjançant la indexació a la renda anterior en vigor per als xicotets propietaris i mitjançant l'aplicació de l'índex de contenció de preus per als grans tenedors. Les comunitats governades pel PP, amb Madrid al capdavant, ja han assegurat que no utilitzaran aquesta opció.
Així mateix, Més País i Compromís —de forma negociada amb el Sindicat d'Inquilins— mantindrà en la votació dues esmenes dirigides a limitar els lloguers temporals i al fet que aquests sindicats puguen presentar-se en les negociacions amb els grans propietaris.
A més de la regulació dels lloguers, la llei preveu recàrrecs d'entre el 50% i el 150% en l'impost de béns immobles (IBI) per als habitatges buits durant més de dos anys i una pròrroga extraordinària d'un any en els contractes d'arrendament per situacions acreditades de vulnerabilitat social o econòmica.
També impedeix els desnonaments sense data i hora, inclou noves pròrrogues que els ajornaran més de dos anys i obliga a sotmetre's a un sistema d'arbitratge a arrendador i arrendatari per a arribar a un acord que evite el llançament.
Així mateix, prohibeix el pagament de les rendes en metàl·lic i la venda d'habitatge públic a fons d'inversió; fixa que les despeses de gestió immobiliària i formalització del contracte siguen a càrrec de l'arrendador i obliga a reservar un 40% del sòl urbanitzable i del 20% del sòl urbà no consolidat per a impulsar l'habitatge protegit en lloguer a preu limitat.
