El Congrés aprova la llei de memòria qüestionada pel pacte amb Bildu

El ple del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous, com estava previst, la llei de memòria democràtica, que ha generat crítiques tant per part de la dreta com per part de polítics de la Transició com l'expresident socialista Felipe González pel pacte subscrit entre el govern espanyol i EH Bildu.

Ha eixit endavant el suport de PSOE, Unides Podem, PNB Bildu, PDeCAT, Més País i Compromís, enfront del 'no' del PP, Vox, Ciutadans, Junts i la CUP. Esquerra Republicana i el BNG han optat per l'abstenció perquè encara que aprecien avanços, els continua semblant insuficient. La norma continuarà ara la tramitació al Senat amb vista a ser aprovada definitivament a la tornada de l'estiu.

Aquesta llei, que suposa un aprofundiment en la llei de memòria històrica de 2007, va ser aprovada en Consell de Ministres fa quasi un any, però dos mesos després es va deixar en l'armari perquè el govern espanyol no veia suficients suports per a tirar-la avant, ja que a l'oposició del PP, Vox i Ciutadans es va sumar el rebuig inicial d'ERC.

Va ser el mes de juny passat quan el projecte es va traure del calaix per a reactivar la tramitació, una vegada que PSOE i Unides Podem havien acostat postures amb altres formacions minoritàries. Així, la llei de memòria democràtica va superar la fase de ponència després d'introduir-s'hi diverses esmenes pactades amb Bildu, PNB, el PDeCAT, Més País i Coalició Canària.

Aquest pacte permet salvar la llei de memòria democràtica, que compta amb els suports suficients per a ser aprovada en el Congrés però que naix sense un consens social i polític ampli. La majoria de les víctimes del franquisme i alguns partits d'esquerra com ERC la consideren insuficient, mentre que la dreta i polítics com l'expresident socialista Felipe González han criticat l'acord entre el govern de Pedro Sánchez i EH Bildu per a tirar avant la norma després de l'aprovació de diverses esmenes.

Aquestes són les principals claus de la Llei:

• El punt més polèmic contempla la creació d'una comissió que estudie vulneracions de drets humans entre 1978 i finals de 1983 (cinc anys després que s'aprovara la Constitució) en persones que hagen lluitat "per la consolidació de la democràcia" i que assenyale "possibles vies de reconeixement i reparació". El PSOE i Unides Podem havien arreplegat en les esmenes parcials pactades de manera conjunta la designació d'aquesta comissió amb l'espai una mica més delimitat en el temps, des de 1978 fins al 31 de desembre de 1982. Però al final, aquest espai temporal s'ha ampliat. Una ampliació temporal dels treballs de la comissió que inclou l'any d'inici dels GAL, l'organització terrorista dedicada a la guerra bruta contra ETA, i el primer any de govern de Felipe González. Aquest estudi haurà d'arreplegar "possibles vies de reconeixement i reparació a aquest col·lectiu".

• Es dissolen les entitats que enaltisquen el franquisme. El projecte de llei de memòria democràtica manté els preceptes legals encaminats a tallar les expressions públiques d'exaltació del franquisme i dissol les entitats que enaltisquen el dictador, com la Fundació Francisco Franco. Ho fa amb un altre plantejament jurídic que va proposar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), en un informe no vinculant aprovat el 7 de juny. L'òrgan consultiu adverteix que perseguir l'apologia del franquisme "sense el requisit addicional del menyspreu a les víctimes" podria col·lidir amb l'empara constitucional a la llibertat d'expressió. De la mateixa manera que prohibir manifestacions d'aquest biaix ideològic podia xocar amb la doctrina del Tribunal Constitucional sobre el dret de reunió. Ara el govern espanyol ha trobat una via que permet conjugar la condemna de qualsevol pronunciament a favor del franquisme sota el supòsit que l'apologia del règim suposa un "vilipendi" cap a les víctimes de la dictadura. D’aquesta manera, es pot dissoldre la Fundació Francisco Franco per entendre que la seua exaltació del règim del dictador no és compatible amb el respecte que una democràcia deu a les víctimes de la Guerra Civil i de la repressió del règim franquista.

• Es declaren nuls els juís del franquisme. La norma condemna el colp d'estat del 18 de juliol de 1936 i la posterior dictadura i es declaren nuls de ple dret els juís repressius del franquisme. Sobre aquest punt, el CGPJ va suggerir limitar la nul·litat "a l'existència d'un contingut específic de condemna o sanció".

• El Valle de los Caídos, un cementeri civil. Amb les restes de Francisco Franco ja fora del Valle de los Caídos, s'estableix el marc legal per a transformar-lo en un cementeri civil per tal de retre homenatge a les vora 30.000 víctimes dels dos bàndols de la contesa. Cap de les persones soterrades podrà ocupar un lloc "preeminent" al recinte, com succeeix amb José Antonio Primo de Rivera, afusellat en 1936. A més, la llei permetrà extingir la Fundació del Valle de los Caídos, dirigida per benedictins, i la gestió de la basílica passarà a Patrimoni Nacional, amb la idea primordial d'abordar la "resignificació" definitiva com a "lloc de memòria democràtica".

• Un impuls a les exhumacions de les víctimes. L'aspecte que major repercussió pot tindre en l'àmbit de la memòria històrica i la reparació dels fets és l'impuls de les exhumacions de les restes de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura, així com l'habilitació d'un banc d'ADN que facilite les identificacions. També es crearà una Fiscalia de sala en el Tribunal Suprem per a protegir els drets de les víctimes i investigar els crims del franquisme.

• La història de la democràcia s'estudiarà en ESO, Batxillerat i FP. La història de la democràcia s’inclourà en els plans d'estudi de manera que s'estudie memòria democràtica en l'educació secundària obligatòria (ESO), el batxillerat i també en formació professional i en la formació inicial i contínua del professorat.

• Reconeixement al moviment memorialista. Es preveu la creació de nous organismes per a impulsar les polítiques de memòria democràtica, com el Consell de la Memòria Democràtica, i es reconeix el moviment memorialista.  Per primera vegada s'estableix un règim sancionador amb multes que poden arribar a 140.000 euros per a les infraccions més greus, com la destrucció de fosses o el menyscapte de llocs de memòria democràtica. A més, podran ser castigades conductes com la negativa a retirar símbols franquistes dels edificis públics.

• Accés garantit als arxius. La llei garanteix el dret a l'accés lliure, gratuït i universal als arxius públics i privats sobre tots els fets ocorreguts entre el colp d'estat de 1936 i la Transició fins a l'entrada en vigor de la Constitució de 1978. A més, els arxius i documentació del govern de la dictadura que estiguen en poder d'entitats privades o persones físiques, en particular els referits al cap d'Estat, s'incorporaran al centre documental de la memòria històrica de Salamanca o a l'arxiu de l'organisme públic que es determine de forma motivada.

• Un fiscal de sala investigarà les violacions de drets humans. D'altra banda, la llei preveu la creació d'un Fiscal de sala per a la investigació de violacions de dret internacional i de drets humans durant el colp d'estat, la Guerra Civil i la dictadura franquista. Aquest fiscal impulsarà a més els processos de cerca de víctimes dels fets investigats per a aconseguir la deguda identificació i localització.

• Supressió dels títols nobiliaris durant la Guerra Civil i la dictadura. La llei suprimeix un total de 33 títols nobiliaris i grandezas d'Espanya concedits entre 1948 i 1978, entre ells el de duc de Primo de Rivera, duc de Calvo Sotelo i duc de Mola.