El Congrés aprova el paquet fiscal del govern espanyol, amb impostos a la banca i el tabac

El Congrés ha aprovat este dijous la transposició de la directiva europea que regula un tipus mínim del 15% per a les multinacionals i el paquet fiscal del govern espanyol, que inclou mesures com l'impost a la banca i als vapejadors i una pujada de la fiscalitat del tabac.

Després de setmanes de dures negociacions i vetos creuats, que van arribar a posar en perill una norma que preveu recaptar 8.000 milions d'euros, el projecte de llei s'ha aprovat amb 178 vots a favor —el PSOE, Sumar, ERC, EH Bildu, Junts, el PNB, Podem, BNG i CC— enfront de 171 vots en contra. Ara el text passa al Senat, on continuarà la tramitació.

Fins a este mateix matí, Podem mantenia la intenció de votar-hi en contra, un fet que hauria fet caure la llei, i només ha canviat la posició després de tancar un acord amb el PSOE per a impulsar un impost a les energètiques. El vot en contra de Podem hauria suposat que el govern espanyol perdera la votació per 174 contra 175.

Transposició de la directiva i impost a la banca

El projecte de llei aprovat este dijous adapta la regulació nacional del tipus mínim del 15% per a les multinacionals a la directiva europea, una transposició que ja porta retard, un fet que ha portat la Comissió Europea a obrir un expedient a Espanya.

També incorpora una sèrie de mesures fiscals pactades pel govern espanyol amb els socis parlamentaris, entre les quals destaca la creació d’un impost sobre el marge d’interessos i comissions bancàries, que substituirà l’actual gravamen extraordinari i que es concertarà amb les hisendes forals.

A més, s’estableix un impost per als vapejadors, una pujada de la tributació del tabac, un augment de l’IRPF per a les rendes del capital superiors a 300.000 euros i una baixada de l’impost de societats per a pimes, així com una sèrie de canvis normatius per a combatre el frau fiscal en el sector dels hidrocarburs.

També s’aproven modificacions en l’impost de societats que permetran compensar l’efecte en la recaptació de l’anul·lació, per part del Tribunal Constitucional, de les reformes fetes pel PP en este impost, que hagueren suposat, segons la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, la pèrdua de 5.000 milions d’ingressos només enguany.

En canvi, ha quedat fora la pujada de la tributació del dièsel per a equiparar-lo a la gasolina i bona part de les mesures pactades amb Sumar, com els impostos per als béns de luxe i les grans herències o per a retirar els beneficis fiscals a socimis i assegurances de salut privades.

Negociació turbulenta fins a l’últim moment

Encara que la transposició de la directiva comptava amb un ampli consens parlamentari, la decisió d’introduir el paquet fiscal del govern espanyol va complicar l’aprovació de la llei fins al punt que, a primera hora de dijous, encara estava en l’aire.

Inicialment, l'executiu de Sánchez va tancar el suport del PNB i Junts, als quals posteriorment es va afegir Sumar, però la resta de socis parlamentaris es negaven a avalar la norma si no incloïa el manteniment de l’impost a les energètiques, que Junts rebutjava.

Dilluns, quasi al final d’una comissió d’Hisenda caòtica, en la qual la llei anava a caure, el govern espanyol va acordar amb ERC, EH Bildu i Junts prorrogar un any el gravamen energètic, però encara necessitava assegurar els quatre vots de Podem per al ple de dijous.

Ja iniciat el ple, Podem ha anunciat un acord amb el PSOE per a impulsar entre tots els socis parlamentaris un projecte de llei que regule l’impost a les energètiques, un fet que ha generat cert malestar en el PNB, que no havia sigut informat, a diferència d’altres grups com Bildu.

La peça clau d’esta futura llei és Junts, ja que el seu vot és imprescindible per a tirar-la endavant. Montero ha afirmat que el partit independentista formarà part de la comissió que negociarà l’impost, però la seua portaveu al Congrés, Míriam Nogueras, s’ha limitat a apuntar que, quan coneguen la iniciativa, l’analitzaran.

Les principals mesures incloses en la llei

• Transposició de la directiva europea que regula un impost complementari perquè les multinacionals paguen, almenys, un tipus mínim efectiu de l’impost de societats del 15% del seu resultat comptable ajustat.
• Creació d’un impost sobre el marge d’interessos i comissions bancàries, amb tipus entre l’1% i el 7%, i dos deduccions importants: una part de la quota de l’impost de societats i una altra extraordinària en cas de pèrdua de rendibilitat.
• Pujada de dos punts de l’IRPF per a les rendes del capital superiors a 300.000 euros, de manera que el tram augmentaria del 18% al 20%.
• Gravar els vapejadors i augmentar la fiscalitat del tabac.
• Modificació de l’impost de societats per a compensar l’anul·lació per part del Tribunal Constitucional de les reformes del PP. Això implica limitar la compensació de bases imposables i deduccions per doble imposició, revertir deterioraments de valor i estendre la limitació de la compensació de les pèrdues de les filials.
• Canvis normatius per a combatre el frau fiscal en el sector dels hidrocarburs.
• Reducció progressiva de l’impost de societats per a les empreses que facturen menys d’un milió d’euros.
• Impuls de la modificació de la directiva europea de l’IVA perquè es puga gravar als pisos turístics.
• Regulació de la incompatibilitat entre la percepció d’una pensió vitalícia per incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa i un treball que supose donar-se d’alta en la Seguretat Social. En este cas, se suspendria el pagament de la pensió fins que es produïsca el cessament en el treball.