El Congrés aprova la primera llei d'habitatge de la democràcia

El ple del Congrés ha aprovat el projecte de llei d'habitatge, la primera norma en democràcia que desenvolupa el dret a l'habitatge digne que arreplega la Constitució espanyola. El govern ha pactat amb ERC i EH Bildu la nova legislació, que limita els preus del lloguer en zones tensionades. Han calgut tres anys de negociacions, que s'han desbloquejat a les portes de les eleccions del 28 de maig.

La ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, ha defés, des de la tribuna del Congrés, el diàleg amb tots els actors implicats que ha precedit la norma, que considera sòlida jurídicament i que no va en contra de ningú. Segons Sánchez, protegeix arrendataris i arrendadors, compradors i venedors, les persones vulnerables i els parcs públics d'habitatge. Confia que siga "un punt de no retorn" i que faça "irreversibles" els avanços en l'accés a l'habitatge, a més d'obrir una esperança per a les persones que "més ho necessiten", com els joves. Així mateix, ha defés que respecta el marc competencial de les comunitats autònomes, un assumpte que han retret tant la bancada conservadora com algunes formacions nacionalistes. En tot cas, ha reivindicat el canvi de paradigma que suposa respecte de la política d'habitatge precedent, que considera que afavoria fenòmens d'especulació i corrupció.

"Hui perden la banca i els voltors, i guanya la gent", ha exposat al seu torn la ministra de Drets Socials, Ione Belarra, sòcia de la coalició amb Unides Podem. Per ERC, Pilar Valluguerra ha dit que, encara que es queda curta, "comença a marcar el camí".

Illueca: "L'aplicarem des del primer minut"

A la votació del Congrés ha assistit el vicepresident i conseller d'Habitatge, Héctor Illueca, que ha destacat la contribució "decisiva" d'Unides Podem en el Consell de Ministres perquè la llei haja vist la llum. Illueca la considera "una norma històrica" que reconeix l'habitatge com a dret i no com a negoci per a l'especulació" i ha anticipat que "s'aplicarà des del primer minut" a la Comunitat Valenciana.

"Ho tenim molt clar. Portarem la norma fins a les últimes conseqüències. Activarem tots els mecanismes establits per a regular el lloguer i allargar la mà als sectors vulnerables", ha insistit, i ha advertit que la pilota se situa ara en la teulada de les comunitats autònomes.

El PP no l'aplicarà

Les comunitats on governa el PP, amb Madrid al capdavant, ja han assegurat que no faran ús de la facultat de limitar els preus dels lloguers. El PP, Cs i Vox consideren que la norma és parcialment inconstitucional perquè, a parer seu, vulnera el dret a la propietat privada i pot emparar l'ocupació il·legal de pisos. També sostenen que limitar les rendes tindrà l'efecte contrari al desitjat perquè llevarà l'oferta.

"De robatori a mà armada" l'ha definida la popular Ana Zurita, i "d'anunci electoral buit" l'ha definida per Ciutadans Inés Arrimadas.

La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha advertit específicament el PP que la llei "es complirà en totes les comunitats i això no és optatiu", insistint que aquest partit "no es pot convertir en un partit antisistema, no democràtic". I ha advertit que si hi haguera alguna comunitat que no acatara aquesta norma, l'estat de dret "té mecanismes per a fer complir les lleis".

El PNB amaga de recórrer al Constitucional

El PNB, que inicialment s'havia posicionat en l'abstenció, ha votat finalment en contra, per considerar la norma un "exemple paradigmàtic de recentralització i invasió competencial", una línia en què també s'han posicionat els nacionalistes de Junts i PDeCAT.

El diputat basc Íñigo Barandiaran s'ha queixat del fet que, a parer de la formació, la llei "s'extralimita en les competències i envaeix les de les comunitats autònomes". En una roda de premsa posterior, el portaveu, Aitor Esteban, ha suggerit un possible recurs del govern basc davant del Tribunal Constitucional.

En sentit polític diametralment contrari, des d'una voluntat més escorada a l'esquerra, s'ha manifestat la CUP, que entén que la norma és "un colador" que permet que "el mercat continua regulant el dret a l'habitatge".

Els moviments socials recelen

Els moviments socials en defensa de l'habitatge veuen amb el cor partit la nova regulació. Encara que celebren els avanços mostren preocupació pels assumptes que continuen irresolts. "Hi continuaran havent desnonaments de famílies sense alternativa habitacional. Ara mateix el parc públic espanyol és de l'1,6%, que és una misèria, destaca José Luis González, de la Plataforma d'Afectats Contra les Hipoteques, la PAH. Considera que apostar per forçar a un "lloguer social" els grans tenedors que no trauen al mercat els habitatges.

El sindicat de llogaters veu amb bons ulls l'augment de la protecció dels inquilins, però critica la falta de regulació sobre els "lloguers de temporada" que el seu portaveu, Jaime Palomera defineix com "contractes porqueria que permeten expulsar la gent en pocs mesos i apujar els preus sense limitacions".