El Congrés avala, sense canvis, la retallada a les elèctriques pel sobrepreu del gas
La ministra Ribera obri la porta a no aplicar-lo a les elèctriques que garantisquen a la indústria preus estables
El ple del Congrés ha convalidat aquest dijous el decret llei de retallada de beneficis extraordinaris de les elèctriques pel sobrecost del gas no assumit. Ha aprovat la tramitació sense canvis en rebutjar l'admissió com a projecte de llei.
Així, a més del PSOE i Unides Podem, forces que integren el govern de coalició i que sumen 155 vots, han donat suport al decret llei Esquerra Republicana (13), EH Bildu (5), la CUP (2), Més País-Equo (2), el BNG (1), Compromís (1) Terol Existeix (1), el PRC (1) i Nova Canàries (1).
Han sigut un total de 182 diputats, per damunt de la majoria absoluta, enfront del rebuig dels 152 diputats del PP (88 diputats), Vox (52), Ciutadans (9), UPN (2) i Fòrum Astúries (1). El PNB (6) i Junts (4) i el PDeCAT (4) s'han abstingut.
Excepcions i temporalitat
Durant la defensa del decret llei, la vicepresidenta per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha recalcat el “caràcter temporal de la majoria de mesures incloses” –la retallada a la sobreretribució és fins al 31 de març–. A més, ha afirmat que l'objectiu és no aplicar aquesta retallada a "els qui garantisquen 'exnovo' preus estables que no internalitzen l'evolució del preu del gas", amb la finalitat de "impulsar la cobertura de preus raonables per a la indústria".
En aquest sentit la ministra ha aclarit que negocia amb la indústria i amb les elèctriques les condicions de subministrament a les plantes “per a afavorir contractes a mitjà i a llarg termini a preus estables, anteriors a l'actual escalada de preus”. A hores d'ara –ha dit– "les previsions de setembre (quan es va aprovar aquest decret llei) han quedat desfasades", una cosa que "obliga a revisar mesures adoptades ja" i "adaptar-les".
“Costos reals que no corresponen amb els preus”
La vicepresidenta ha explicat les causes que han provocat un encariment del gas en els mercats internacionals i ha esgrimit que aquesta causa "no pot traduir-se en un increment de tota l'electricitat".
"Sobretot –ha dit– quan els costos reals de generació no es corresponen amb l'increment de preus mitjans del sistema". Les estimacions del govern central és que cada encariment en 1 euro/MWh en el preu del gas suposa en els mercats majoristes 2 euros/MWh més, i tot això independentment de "quanta energia barata" hi haguera en el pool, a causa d'aquest funcionament.
PP i Vox parlen de "reacció de les companyies"
Després de la ministra Ribera, el PP ha demanat utilitzar el torn en contra per a explicitar l'oposició al decret. Els populars han acusat Ribera de “propiciar una situació per no escometre inversions necessàries en el subministrament de gas, acabar amb el carbó i plantejar a més un tancament accelerat de la nuclear”.
El diputat popular Guillermo Mariscal ha enquadrat la pujada del preu de la llum en una reacció de les companyies. "Quan aprendran que quan apliquen un impost es trasllada al consumidor?", s'ha preguntat Mariscal. José María Figaredo, de Vox, també ha enquadrat la retallada de beneficis com si es tractara d'un impost, però en aquest cas per a retallar el cost del gas que aquestes tecnologies no empren.
En el debat parlamentari, l'esquerra ha aplaudit les mesures, si bé han lamentat que tinguen caràcter temporal i que no vagen més enllà. Esquerra Republicana ha recordat que encara està pendent una "reforma integral, valenta" del mercat elèctric, a la qual obliga per llei la nova llei de canvi climàtic.
Inés Sabanés (Més País-Equo) ha considerat com a "traïció" l'oposició al decret. Mentre que per Unides Podem ha intervingut el portaveu, Pablo Echenique, per a agrair a la ministra el que ha considerat un decret "valent" i demanar-li "que no cedisca a les pressions": "No es tracta de cedir, sinó de modular per a no perjudicar el preu fix", ha dit la portaveu econòmica del PNB, Idoia Sagastizabal, en referència als contractes bilaterals de la indústria a preus estables i de llarga duració.