El Congrés fa el primer pas per a la reforma del CGPJ i la Fiscalia pactada entre el PP i el PSOE
Este dijous el ple pren en consideració la llei i preveu aprovar-la el 23 de juliol perquè el Senat la valide definitivament l'endemà
El ple del Congrés fa este dijous el primer pas per a tramitar la proposta de llei que reformarà la llei del poder judicial i l'Estatut del Ministeri Fiscal amb la finalitat d'evitar les denominades “portes giratòries” en la justícia, reforçar les majories en aprovar nomenaments judicials i emplaçar el nou Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a fer propostes sobre possibles canvis en el sistema d'elecció de vocals.
La reforma legislativa, que forma part del pacte del PP i del PSOE per a renovar el CGPJ després de més de cinc anys de bloqueig, es tramitarà pel procediment d'urgència per a aprovar-la en tres sessions plenàries al Congrés i una al Senat. Una vegada que la llei es prenga en consideració, els grups parlamentaris tindran fins dimarts que ve, 9 de juliol, per a presentar esmenes, que en el cas de les de totalitat exigiran la presentació d'un text alternatiu, ja que no n'hi haurà prou de demanar la devolució.
L’11 de juliol serà el debat de totalitat, a la setmana següent el text es debatrà en la Comissió de Justícia i el 23 es procedirà a l'aprovació en el ple del Congrés per a remetre'l al Senat, que podria donar llum verda definitiva l'endemà, segons han informat fonts de la cambra alta.
La suma del PP i el PSOE, per damunt dels dos terços de les cambres, els assegura superar totes les votacions en les diferents fases del procediment parlamentari. A més, tenen compromés que no s'acceptarà cap esmena que no porte la firma dels dos grans partits. Sumar, soci del PSOE en el govern de coalició, ha avançat que s’abstindrà en la votació, encara que els 26 vots que tenen no són necessaris per a fer tirar avant la iniciativa.
Evitar les portes giratòries en justícia
La reforma planteja una sèrie de qüestions per a evitar les denominades portes giratòries. Així, els jutges que es presenten com a candidats al Parlament Europeu, el Congrés, el Senat, una assemblea legislativa de comunitat autònoma o una alcaldia, i els que hagen quedat elegits per a estos llocs o ocupen un càrrec públic amb rang superior a director general, seran declarats en situació d'excedència voluntària i des d’eixe moment “no podran reingressar al servei actiu fins dos anys després del cessament en el càrrec que va motivar l'excedència voluntària”.
Pel que fa a aquells jutges que queden nomenats per a un càrrec polític de confiança amb rang de director general o inferior, hauran de ser declarats en la situació de “serveis especials”. Respecte del CGPJ, s'introdueix un “règim d'incompatibilitats” per a poder ser designat vocal pel contingent de juristes de reconeguda competència i no podran ser elegits els qui, en els cinc anys anteriors, bé hagen sigut titulars d'un ministeri, d'una secretaria d'estat, d'una conselleria d'un govern autonòmic o d'una alcaldia, bé hagen ocupat càrrecs públics representatius en el Parlament Europeu, el Congrés, el Senat o assemblea legislativa autonòmica.
