El Congrés rebutja canviar la llei electoral per a permetre el vot amb 16 anys
Els partits en contra plantegen dubtes jurídics i els que hi estan a favor assenyalen altres països europeus
La majoria del Congrés ha mostrat dimarts el rebuig a la proposta d'ERC per a modificar la llei electoral i permetre el vot des dels 16 anys.
La proposició ha comptat amb 67 sís, 218 nos i 58 abstencions en la votació, que ha tingut lloc al final de la sessió vespertina plenària d'aquest dimarts. Tant el PSOE com el PP, Vox, Ciutadans, PNB i alguns diputats del Grup Mixt han avançat en el debat plenari que no donen suport a la proposició de llei, de la qual sí que estan a favor Unides Podem, Bildu, Junts, CUP, BNG i Compromís.
Marta Rosique, diputada d'ERC, ha reclamat fugir de la "visió adultocentrista" per a ampliar el dret de sufragi, a fi de fomentar la participació política de la joventut, un fet que, ha vaticinat, en el futur es preguntaran "per què no es va fer abans".
Rosique ha recordat al PSOE que sí que va donar suport a la proposta fa sis anys, quan estava en l'oposició, i que les Joventuts Socialistes continuen estant a favor que els joves de 16 i 17 anys puguen votar.
Reaccions en contra de la mesura
El socialista José Zaragoza ha arguït que la reforma de la Llei orgànica del règim electoral general (Loreg) està en estudi en una subcomissió parlamentària, per la qual cosa aquest assumpte "s'ha de discutir on toca" i no mitjançant una proposició de llei a part.
El popular José Antonio Bermúdez de Castro ha apuntat a fonaments jurídics per al rebuig, especialment la necessitat constitucional que, per a votar, es tinga plena capacitat d'obrar, la qual no tenen els menors d'edat. El diputat del PP ha exemplificat què ocorreria si és elegit com a alcalde un menor i haguera de demanar permís patern per a algunes decisions polítiques. A més, ha indicat que l'ONU recomana els 18 anys com a edat mínima.
El diputat de Vox José María Figaredo ha posat l'accent en el fet que la proposta d'Esquerra Republicana no és més que "un esquer" per a atraure els joves. En el mateix sentit s’ha pronunciat Edmundo Bal (Cs), que ha parlat “d’interés electoralista”.
Per a ridiculitzar el raonament, el diputat navarrés (abans d'UPN) Carlos García Adanero ha dit que amb sis anys els menors han de ser escolaritzats, mentre que Isidro Martínez Oblanca (Fòrum Astúries) ha subratllat que comportaria un "colossal efecte dòmino en l'ordenament jurídic".
Per la seua banda, Mikel Legarda (PNB) ha avançat el vot en contra sense oposar-se del tot a "la mesura en si mateixa", sinó perquè troba a faltar un estudi més profund de "l’impacte en l'ordenament jurídic".
Els partits favorables, mirant a Europa
"Els joves tenen tot el dret", ha resumit, just en sentit contrari, la diputada d'Unides Podem Lucía Muñoz, qui ha considerat que, en excloure les persones de 16 i 17 anys del sufragi, s'està privant del dret "quasi un milió de ciutadans".
Altres diputats han subratllat com a argument a favor que amb 16 anys els joves ja poden signar contractes laborals, votar en les eleccions sindicals, donar consentiments mèdics, contraure matrimoni, ser responsables penalment o tindre llicències de caça, segons han exposat.
L'adopció de la mesura en altres tants països europeus i americans ha sigut exposada per altres diputats com a argument a favor; entre ells, Jon Iñarritu (EH Bildu), qui ha indicat que els motius en contra són similars als dels "partits reaccionaris fa un segle per a negar el vot femení".
