El Congrés rebutjarà aquest dimecres per "improcedent" el conflicte sobre la llei d'amnistia plantejat pel Senat

El Congrés rebutjarà aquest dimecres per "improcedent" el conflicte d'atribucions esgrimit pel Senat sobre la llei d'amnistia. Els serveis jurídics de la cambra baixa remarquen que la Mesa que presideix Francina Armengol no pot retirar una llei que ha sigut tramitada i aprovada en el Ple.

Amb la majoria absoluta del PP, el Senat va enviar un requeriment al Congrés perquè retirara la normativa i, tot i que la cambra baixa tenia fins a maig per a respondre, la resposta de la Mesa és negativa d'acord amb els arguments dels serveis jurídics, segons han confirmat fonts parlamentàries. En el seu informe, els lletrats del Congrés subratllen que la cambra baixa ha exercit les seues atribucions "en els termes constitucionalment i reglamentàriament establits", i que ara és el torn del Senat, conforme a les competències que li atorga la Constitució. Al seu judici, "sota l'aparença de la defensa de les seues atribucions, el Senat no pot intentar subvertir les legítimament exercides pel Congrés en el marc del procediment legislatiu", i avisa que el plantejament del conflicte per part de la cambra alta "suposaria un artifici per a evitar complir la seua obligació constitucional i suplantar el Congrés".

Secundant-se en sentències del Tribunal Constitucional, els serveis jurídics recalquen que les votacions que es produeixen en el Congrés en el marc del procediment legislatiu "no són objecte idoni" d'un conflicte d'atribucions.

Així, si el Senat entén que la usurpació de les seues competències es va produir quan la Mesa del Congrés va admetre a tràmit al novembre la controvertida proposició de llei del PSOE, degué haver presentat llavors eixe conflicte, però ara ja està "fora de termini" perquè s'han superat "àmpliament" els trenta dies que estableix la Constitució per a recórrer.

En tot cas, els lletrats del Congrés es reafirmen en el seu informe inicial de novembre que va avalar la tramitació de la iniciativa legislativa al·legant que els dubtes de constitucionalitat que pogueren existir no eren tan "palmaris" com per a vetar-la ignorant el dret dels parlamentaris a discutir-la. En la seua opinió, declarar la inconstitucionalitat d'una iniciativa no és labor de la Mesa del Congrés ni de la seua homòloga del Senat, sinó del mateix Tribunal Constitucional.

Tampoc accepta l'argument del Senat de què degué tractar-se com una reforma constitucional perquè el Constitucional exigeix que eixe tipus d'iniciatives ha de contindre un articulat alternatiu a la Carta Magna, i no n'hi havia cap.