El Consell aprova la declaració institucional que exigeix "el mateix estatus d'oficialitat" per al valencià i el català

La portaveu, Ruth Merino, matisa que no veu "la necessitat imperiosa" de què les llengües cooficials es parlen en el Congrés, perquè ja s'empren al Senat

El ple del Consell, reunit a Castelló de la Plana, on s'ha aprovat la declaració institucional
El ple del Consell, reunit a Castelló de la Plana, on s'ha aprovat la declaració institucional / À Punt NTC

La Generalitat ha aprovat al ple del Consell l'anunciada declaració institucional “en defensa del valencià”, per al qual reivindica “el mateix estatus d'oficialitat” que la resta llengües cooficials d'Estat”, “sense xantatges ni costos innecessaris per als espanyols”. El pronunciament oficial, que el Consell va anticipar a mitjan agost, subratlla el rebuig del govern de PP-Vox a la decisió de la mesa del Congrés, que lidera la socialista Francina Armengol, de permetre usar el català, el basc i el gallec per a debatre en la cambra.

El govern valencià va pronunciar-se automàticament en contra, per considerar el valencià diferent del català. El líder dels socialistes valencians i senador territorial, Ximo Puig, va anunciar una petició formal perquè la doble denominació català-valencià apareguera en el Congrés i va anticipar que Armengol n'era partidària, però la possibilitat no ha convençut el Consell, que aquest estiu ha xocat en repetides ocasions contra l'autoritat científica de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que situa valencià i català en el mateix sistema lingüístic.

No obstant això, en la roda de premsa posterior al ple del Consell, la portaveu, Ruth Merino, ha matisat que, com que al Senat "ja es practica l'ús de les llengües cooficials", no veu "la necessitat imperiosa" de què es parlen també en el Congrés, "quan tenim una llengua comuna". Desmarcava així al govern valencià de la possibilitat d'ampliar l'ús del valencià a les interlocucions a la cambra baixa.

En la declaració institucional, el Consell anuncia un requeriment al president del d'Espanya i de torn del Consell de la Unió Europea, Pedro Sánchez, a la presidenta del Congrés, “perquè es respecte la nostra història i la nostra cultura i llengua centenàries, com a part essencial de la plural riquesa d'Espanya”. N'han enviat una altra al president del Consell Europeu, Charles Michel, demanant “respecte per al valencià”, arran de la petició d'Espanya, que ha demanat modificar el reglament per a incloure com a llengües oficials de ple dret al Parlament Europeu el català, el basc i el gallec.

El text del Consell atribueix la situació a les negociacions del govern espanyol amb els “separatistes catalans”. “La Comunitat Valenciana ha de deixar de ser moneda de canvi en els pactes entre Sánchez i els separatistes catalans. L'anterior Consell ho fomentava, aquest no ho tolerarà. Sempre amb lleialtat a la Constitució i amb fidelitat a Espanya”, conclou el pronunciament institucional.

També et pot interessar

stats