El Consell aprovarà este dilluns d'urgència recórrer contra la llei d'amnistia en el Constitucional
Mazón destaca que la Generalitat presentarà un recurs d'inconstitucionalitat per a "preservar la igualtat davant de la justícia de tots els espanyols"
El ple del Consell es reuneix este dilluns a la vesprada de manera extraordinària per a aprovar la presentació en el Tribunal Constitucional d'un recurs contra la llei d'amnistia. La reunió, encapçalada pel president de la Generalitat, Carlos Mazón, començarà a les 17:00 hores. La decisió arriba després que el PP recorreguera, dijous passat, contra la norma en el Constitucional.
Les comunitats autònomes governades pel Partit Popular han decidit apurar el termini que acaba este dimecres per a la "cascada" de recursos d'inconstitucionalitat contra la llei d'amnistia . Així, tenen previst interposar els respectius recursos entre dilluns, com la Comunitat Valenciana, Madrid, Aragó, Múrcia o Cantàbria, i dimarts la resta.
El govern valencià recorrerà contra la llei d'amnistia per a "preservar la igualtat davant de la justícia de tots els espanyols". Així ho ha avançat este dilluns Carlos Mazón després d'assistir a l'inici del curs escolar 2024-2025 a Sant Vicent del Raspeig. El president de la Generalitat ha confirmat que el ple del Consell que aprovarà presentar el recurs en el Constitucional serà monogràfic i exclusiu sobre esta qüestió.
Segons ha argumentat Mazón, la decisió del Consell es pren "amb totes les conseqüències i buscant la igualtat en l'estat de dret i davant de la justícia de tots els espanyols". El cap del Consell ha ajornat aprofundir en els arguments que esgrimiran en el recurs, ja que després de la reunió plenària de l'executiu valencià hi haurà una compareixença "extraordinària" per a explicar i desenvolupar els motius.
Este nou pas es fa després que el 24 d'agost el Consell Jurídic Consultiu (CJC) donara llum verda al govern valencià per a la presentació del recurs d'inconstitucionalitat contra la llei d'amnistia, en considerar que "hi ha arguments suficients" perquè el Tribunal Constitucional s'hi pronuncie.
Segons va explicar llavors la vicepresidenta del Consell, Susana Camarero, el CJC considera que la llei d'amnistia té elements conflictius sobre els quals el Tribunal Constitucional ha de pronunciar-se, com el que pot estar afectant el principi d'igualtat i arbitrarietat.
Cal recordar que la norma es va aprovar amb l'objectiu d'amnistiar tots els implicats en mobilitzacions sobiranistes i independentistes des de l'1 de novembre de 2011, quan encara governava el PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero, fins al 13 de novembre de 2023. Afecta tant els condemnats per la consulta del 9 de novembre de 2014 com els del referèndum independentista del 2017, així com l'arxivament de les investigacions obertes pels disturbis posteriors contra la sentència del Tribunal Suprem.
Camarero va ressaltar "la unanimitat en el si del CJC compost per persones triades pels diferents partits polítics" que, segons va dir, han considerat "este recurs com una qüestió clau de consens i de comunitat". "El president està presentant el recurs en nom de tots els valencians per a evitar que hi haja una Espanya de primera per als que decideixen delinquir i malversar els diners públics i una altra per als altres", va assenyalar la vicepresidenta.
Ayuso demana la recusació de Pumpido, Campos i Díez
Per la seua banda, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha anunciat que el govern regional ha presentat este dilluns el recurs d'inconstitucionalitat contra la llei d'amnistia i ha demanat les recusacions dels magistrats Cándido Conde-Pumpido, Juan Carlos Campo i Laura Díez.
Per a la dirigent madrilenya, es tracta del" major acte de corrupció política" de la història de la nostra democràcia i una llei "escrita al dictat dels que van tractar de donar un colp d'estat des de Catalunya, arbitràriament i obscenament inconstitucional". Suposa "un pas més" del president, Pedro Sánchez, "en la seua operació destrucció de l'estat de dret per a seguir en el poder per la mínima".
Quant a les recusacions, ha sostingut que les demanen, entre altres raons, "per la vinculació pública i notòria amb el PSOE, partit que va presentar la llei d'amnistia", la qual cosa "els inhabilita per a enjudiciar la constitucionalitat d'esta llei".
