El Consell deroga el decret que llevava el límit salarial als alts càrrecs

El govern valencià fa marxa arrere i suprimeix el decret aprovat a finals de novembre que suprimia el límit salarial per als alts càrrecs de l'administració autonòmica. Segons ha anunciat este dimarts la vicepresidenta primera i portaveu del Consell, Susana Camarero, este canvi de postura s'explica perquè "no ha sigut necessari" recórrer a la casuística que establia la normativa i per això s'ha tornat a la "situació inicial". La mesura, que en el moment de ser aprovada va ser molt polèmica, tenia l'objectiu d'incorporar "talent" al gabinet que lidera el president de la Generalitat, Carlos Mazón, i evitar que el sou fora un "impediment per a tindre els millors en un moment "excepcional" per a gestionar els estralls de les fatídiques inundacions del 29 d'octubre.

En la roda de premsa posterior al ple del Consell, Camarero ha concretat que hui s'ha aprovat un nou decret amb mesures extraordinàries per a la gestió, organització i mobilitat del personal empleat públic de la Generalitat després de la dana que substitueix l'anterior, el 13/2024, amb modificacions en les disposicions finals. Una de les més rellevants és la que fa referència als sous del primer i segon escaló de l'administració (consellers i secretaris autonòmics), ja que torna a reinstaurar el límit que s'havia llevat fa poc més d'un mes. D'esta manera, es manté el màxim que fixa la llei anual de pressupostos per a les retribucions dels alts càrrecs, que en cap cas podran cobrar un salari que supere en més del 15% el del president de la Generalitat, Carlos Mazón.

El decret es va aprovar coincidint amb l'entrada del tinent general retirat Francisco José Gan Pampols en el Consell de Mazón com a vicepresident segon encarregat de la reconstrucció postdana. Aleshores, i com ha recordat Camarero hui, el govern autonòmic va justificar l'eliminació del topall salarial per a garantir que les noves incorporacions no veieren "minvades" les retribucions en comparació amb les que percebien en destinacions anteriors en l'administració pública. "Era una manera d'assegurar que el salari no fora cap impediment per a tindre els millors dins del Consell en el moment més extraordinari", ha insistit la portaveu.

Segons ha recordat, el vicepresident Gan Pampols cobra 84.000 euros, quantia que fa innecessari mantindre alçat el topall salarial per als alts càrrecs d'ara endavant. "Com que no volem que continue havent-hi soroll, eliminem la mesura, que era preventiva", ha reiterat. Camarero ha aprofitat per a comparar el salari del militar amb el del comissionat que ha designat el govern espanyol per a la reconstrucció de les zones afectades, l'exsecretari autonòmic d'Emergències Josep Maria Àngel, i recorda que és "molt inferior", ja que este últim guanyarà 40.000 euros més.

"Transparència absoluta" sobre les telefonades durant la dana

D'altra banda, la vicepresidenta portaveu ha assegurat que el govern valencià no tindrà problema a traslladar el registre de telefonades de Mazón corresponent a la vesprada del 29 d'octubre, però no ha especificat si caldrà esperar que s'active la comissió d'investigació a les Corts. "Transparència absoluta per part d'este Consell. Tant de bo totes les administracions en tingueren la mateixa", ha respost quan li han preguntat sobre l'assumpte.

Camarero també ha parlat al fil de les declaracions d'este dilluns del líder nacional del PP, Alberto Núñez Feijóo, en què deia que Mazón va estar "noquejat" en els primers moments posteriors a la dana, i ha aprofitat per a carregar contra l'executiu de Pedro Sánchez. Segons ha afirmat, el cap del Consell "es va equivocar, com ell ha dit i reiterat moltes vegades, per fiar-se d'un govern que en comptes d'estar preocupat i de deixar-se la pell pels damnificats buscava rèdit electoral" des de la mateixa nit de la catàstrofe que va devastar un centenar de poblacions valencianes i va provocar 224 morts. Mazón es va equivocar, ha afegit, "per fiar-se i creure que tots tenien els mateixos escrúpols", alhora que ha acusat el socialista d'estar més preocupat per "generar un relat en contra del mandatari autonòmic" des de la mateixa nit del 29 d'octubre que per estar pendent de les víctimes i de les necessitats de la Generalitat. "S'ha demostrat estos dos mesos i mig", ha asseverat.