El Consell dona llum verda a la llei d'acompanyament
Aitana Mas rebutja les crítiques de l'oposició pel retard: "Tenen prou de temps per a estudiar-la"
El ple del Consell ha aprovat aquest divendres la llei de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització de la Generalitat per al 2023, més coneguda com la llei d'acompanyament. Per primera vegada aquesta norma, que modifica un nombre elevat de lleis autonòmiques i funciona com una mena de calaix de sastre legal, arriba a la tramitació de les Corts després de la de pressupostos. Tot i això, està previst que els dos textos reben llum verda de la cambra en l'últim ple de l'any, previst del 20 al 22 de desembre.
Aquest fet ha sigut criticat pels partits de l'oposició, però l'executiu autonòmic ha llevat ferro al retard. Durant l'habitual roda de premsa posterior a la reunió setmanal del Consell, la vicepresidenta, Aitana Mas, ha remarcat que entén, però no comparteix els retrets del PP, Ciutadans i Vox perquè la norma no començarà a debatre's en el ple de les Corts fins al 21 de novembre. "Tenen dies suficients per a llegir-la i realitzar-hi les aportacions oportunes", ha dit.
Enguany la llei d'acompanyament inclou diverses novetats, com són la gratuïtat del Carnet Jove fins als 30 anys, mesures per a afavorir l'entrada al mercat del lloguer d'habitatges buits, un límit de cent places per a les residències, o autorització perquè els taxis puguen prestar servei en altres localitats de l'entorn per a ajudar a frenar la despoblació. També reflecteix qüestions vinculades amb la reforma fiscal que el govern valencià ha aprovat en un altre decret llei —la de 2022— i ha inclòs en la Llei de Pressupostos —la de 2023.
Principals mesures
- Mobilització de vivendes buides per a lloguer per a facilitar l'accés a l'habitatge.
- Gratuïtat del Carnet Jove per a valencians entre 14 i 30 anys amb l'objectiu de contribuir a alleujar la inflació en aquest sector poblacional. La supressió de la taxa, 7,7 euros, preveu un estalvi de més d'un milió d'euros.
- Regulació del transport a demanda a la Comunitat Valenciana, i possibilitat que els taxis puguen prestar servei en municipis del voltant que no en tinguen.
- Es modifica la llei de renda valenciana d'inclusió, amb un nou perfil de persones beneficiàries amb caràcter urgent de l'ajuda. Es tracta dels valencians i les valencianes a l'estranger que tornen.
- Per a refermar la funció supervisora dels serveis socials valencians s'estructura a escala legal el procés per a dur a terme la reversió de centres en l'àmbit social, es crea la figura de l'auditor per a començar el procediment i s'incorpora la figura supervisor de serveis socials amb rang de llei.
- Canvis introduïts en la Llei 13/1997 per al tram autonòmic d'IRPF i restants tributs cedits. Així, en aquesta norma s'assimilen a cònjuges els membres de parelles de fet, si la unió compleix els requisits establits per llei i estan inscrits en el registre d'unions de fet formalitzades tant de la Comunitat Valenciana com en registres anàlegs de fora —tant d'Espanya com de tercers països—, ja que fins ara no estaven contemplats com a vàlids.
- A petició del Comité d'Entitats Representants de Persones amb Discapacitat de la Comunitat Valenciana (Cermi), es procedeix a l'adequació terminològica de la Llei 13/1997, de manera que passe a usar-se exclusivament la paraula discapacitat i les seues variants per a referir-se a les persones que pateixen una discapacitat, en lloc de l'expressió "minusvàlid".
- Conversió de l'actual impost propi sobre depòsits de residus en abocadors, incineració i cogeneració a un impost cedit, amb el canvi conseqüent de tributació que comporta, després de quedar aprovat per la Llei 7/2022, de residus, del govern central.
- Creació d'una agència de digitalització i ciberseguretat, dependent de la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic, que contribuirà a concentrar competències en l'àmbit tecnològic i augmentar l'efectivitat.
- Prohibició que les empreses o entitats de serveis socials que hagen sigut multades amb una sanció ferma puguen accedir a contractes públics.
- S'estableix que els futurs centres residencials tindran un màxim de cent places per a assegurar la qualitat i el benestar de les persones residents.