El Consell exigeix a Sánchez i a Armengol "el mateix estatus d'oficialitat" per al valencià que el català

La Generalitat aprovarà en el pròxim ple del Consell, al setembre, una declaració institucional "en defensa del valencià". És la reacció de la coalició PP-Vox que governa a la Comunitat Valenciana davant de la decisió adoptada aquest dijous per la nova mesa del Congrés, amb la socialista Francina Armengol al capdavant, de permetre utilitzar qualsevol de les tres llengües cooficials de l'Estat per a debatre en la cambra. Una mesura inèdita en la institució parlamentària que afecta el català, el basc i el gallec.

A penes 24 hores després, l'executiu valencià ha eixit en tromba per a defendre la llengua i la cultura valencianes i exigir tant al govern com el parlament espanyol "respecte per a la Comunitat Valenciana". La vicepresidenta segona del Consell, Susana Camarero, ha comparegut al Palau de la Generalitat per a llegir un manifest firmat per tot el gabinet i íntegrament en valencià, sense admetre preguntes en acabar. Hi reclamen que la llengua pròpia, que consideren diferent del català, "tinga el mateix estatus d'oficialitat que la resta de llengües cooficials de l'Estat". I avisen: no permetran "cap atac més" a la llengua, a la cultura i a la història de la Comunitat Valenciana.

Camarero ha estat envoltada de tres de les altres quatre dones que formen el Consell liderat pel popular Carlos Mazón: la consellera de Justícia, Elisa Núñez; la de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori, Salomé Pradas; i la d'Hisenda, Economia i Administració Pública i portaveu, Ruth Merino.

En el manifest, el Consell qualifica de "nefast" l'acord sobre les llengües cooficials adoptat en el Congrés, una de les condicions que havia posat damunt de la taula l'independentisme català a canvi de donar suport a Armengol com a presidenta de la cambra baixa. Camarero ha censurat aquests pactes amb Junts i Esquerra Republicana i ha insistit que "no es permetrà un atac més ni ser moneda de canvi per als que volen enfrontar Espanya".

La llengua, a parer seu, "està per a unir i no per a dividir", per la qual cosa ha anunciat que "a la vista de la submissió d'aquells que volen trencar Espanya [en referència al president del govern espanyol, Pedro Sánchez i la presidenta del Congrés, Francina Armengol]" el Consell aprovarà una declaració institucional "en defensa del valencià, reconegut, igual que el castellà, en l'article 6 de l'Estatut d'Autonomia i en el 3 de la Constitució" espanyola.

Abans, la setmana que ve, el bipartit PP-Vox també té previst enviar un requeriment a Sánchez i a Armengol perquè "es respecte la nostra història i la nostra cultura i llengua centenàries, com a part essencial de la riquesa d'Espanya". També es remetrà una carta al president del Consell Europeu, Charles Michel, en què se l'instarà que "davant de qualsevol petició que ens afecte, es respecte el valencià".

Camarero ha remarcat que la cambra de representació territorial és el Senat, on "les diferents llengües d'Espanya ja poden ser utilitzades" i ha considerat que "no té sentit emprar de manera partidista el Congrés dels Diputats". Per al Consell, la Comunitat Valenciana "no pot ser moneda de canvi en els pactes entre Sánchez i els separatistes catalans. L'anterior Consell ho fomentava, aquest no ho tolerarà", ha postil·lat la número tres del Consell.

Unitat davant la "declaració de guerra" al valencià

El Partit Popular valencià ja ha mogut fitxa davant el que considera una "declaració de guerra" al valencià des del Congrés. El síndic en les Corts, Miguel Barrachina, ha avançat que portaran al primer ple ordinari, al setembre, una proposició no de llei (PNL) en què instaran la resta de grups parlamentaris a tancar files entorn de la defensa de la llengua. Amb aquesta iniciativa volen que els altres tres partits representats en l'hemicicle autonòmic —els socis de Vox i l'oposició que integren PSPV i Compromís— "ajuden a restituir l'estatus d'oficialitat" del valencià en l'Estatut d'Autonomia i en la Constitució espanyola.

Des del govern espanyol recorden al Consell i al PP que la millor manera de defendre el valencià és parlant-lo. "Als partits de l'oposició que ara s'esgarren les vestidures per a parlar d'una llengua o una altra els recomane, i especialment al govern de la Generalitat, que parlen en valencià", ha replicat la delegada del govern espanyol a la Comunitat Valenciana, la socialista Pilar Bernabé. En la mateixa línia, el portaveu adjunt del PSPV en les Corts, Arcadi España, ha asseverat que la declaració institucional del Consell sobre l'ús del valencià al Congrés i els senyals d'identitat és una "cortina de fum per a ocultar la incapacitat de gestionar una administració com la Generalitat i per a tapar la guerra oberta que hi ha entre el Partit Popular i Vox no sols a Madrid, sinó també ací a la Comunitat Valenciana".

Sobre la unitat de la llengua, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) recorda que la institució ja es va pronunciar sobre la polèmica entre el valencià i el català en un dictamen el 2005 que "aposta per fórmules sincrètiques fora del territori valencià per a referir-se a la llengua que compartim", en paraules de la presidenta, Verònica Cantó.