El Consell Interterritorial de Sanitat analitza els plans de salut mental i prevenció del suïcidi
Els documents busquen humanitzar l’atenció al pacient i disminuir el nombre de morts
El Ministeri de Sanitat reuneix este divendres, de nou, les autonomies per a analitzar el pla de salut mental, que té com a objectiu humanitzar l'atenció reduint l'ús de psicofàrmacs o els ingressos forçosos, i previndre el suïcidi, que causa al voltant de 4.000 vides a l'any.
De fet, són els únics punts de l'orde del dia del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut. La ministra Mónica García en una roda de premsa conjunta amb la comissionada de Salut Mental, Belén González, donarà a conéixer hui els resultats de la trobada a partir de les 13:30 hores.
Segons ha informat el Ministeri, el Pla d'Acció de Salut Mental 2025-2027 aspira a una humanització del model d'atenció que vol implantar un ús racional de psicofàrmacs i més “prescripció social” per a buscar alternatives a la institucionalització i la subjecció mecànica. També arreplega una regulació de la psicoteràpia i la psicologia clínica infantil.
El document, elaborat pel Comissionat de Salut Mental, les comunitats, societats científiques, associacions i organitzacions de diferents àmbits, justifica que la salut mental és un dels grans desafiaments del sistema sanitari, particularment després de la pandèmia, que va elevar “substancialment” la prevalença de l'ansietat i la depressió.
D’altra banda, el Pla d'Acció per a la Prevenció del Suïcidi 2025-2027 és un compendi de quaranta mesures repartides en sis línies estratègiques per a abordar este problema de salut pública amb un enfocament des dels determinants socials de la salut. Per exemple, aposta per fomentar un codi de risc i les autòpsies psicològiques, limitar l'accés a mitjans letals o aplicar la perspectiva de gènere a causa de l'enorme disparitat de xifres entre sexes (els homes se suïciden molt més).
Com que es tracta d'un fenomen “complex i multicausal”, és molt difícil predir-ho, però el pla se centra a prioritzar els grups de més risc: persones amb problemes de salut mental, especialment amb quadres severs; amb discapacitat; majors; adolescents i joves; LGTBIQ+; en risc de pobresa i exclusió social; persones que pateixen violència; pacients amb malalties greus o dolor, i persones privades de llibertat en centres penitenciaris.
El document és fruit del treball conjunt del Comissionat, el comité institucional de les comunitats autònomes i societats científiques de Psiquiatria, Psicologia, Epidemiologia, Geriatria, Atenció Primària, associacions de supervivents, organitzacions i altres veus expertes independents, i comprén sectors clau com la sanitat, educació, mitjans de comunicació, sistema judicial i serveis socials.
