El Consell de Ministres aprova aquest dimarts la llei del "només sí és sí"
La llei orgànica de garantia integral de la llibertat sexual amplia el concepte de violència, manté el consentiment en el centre i podrà començar a tramitar-se al Congrés al setembre
Aquest dimarts està previst que el Consell de Ministres del govern espanyol aprove en segona volta la llei orgànica de garantia integral de la llibertat sexual, més coneguda com a llei del "només sí és sí".
Ha passat més d'un any des que va començar la tramitació, i pel camí el text ha tingut algunes modificacions.
Consentiment en positiu
Un dels principals canvis respecte al text original presentat pel Ministeri d'Igualtat és la nova redacció del concepte de consentiment aplicat a les relacions sexuals. Seguint la recomanació del Consell Fiscal, el Consell Superior del Poder Judicial i el Consell d'Estat, el concepte central de la norma ara es formula en positiu.
Així, s'afirma que "només s'entendrà que hi ha consentiment quan s'haja manifestat lliurement mitjançant actes que, en atenció a les circumstàncies del cas, expressen de manera clara la voluntat de la persona".
Aquesta definició va en línia amb el Conveni d'Istanbul, que és un dels tractats de drets humans de les dones més importants de la història, ratificat per Espanya en 2014, i que ha sigut notícia recentment perquè Turquia l'ha abandonat. Un model de consentiment en positiu ja incorporat per altres països com Suècia i la Gran Bretanya i conegut com a Yes Model (model del sí).
Aquest canvi suposa una millora significativa respecte a la primera versió del text i la legislació vigent perquè elimina la distinció entre abús sexual i agressió sexual. Aquesta diferenciació obliga la dona a provar que ha sofrit violència i intimidació i que s'hi ha resistit perquè el delicte es considere agressió. Si no, es queda en abús, delicte a què corresponen penes inferiors.
És el cas de la violació grupal a una jove de 18 anys durant Sant Fermí de 2016, que va generar una gran indignació social quan la sentència va decretar que només havia sigut abús sexual i no agressió en considerar quela jove no s'havia resistit.
En el Ministeri d'Igualtat han indicat que, una vegada entre en vigor la nova llei, les víctimes de violència sexual ja no hauran d'acreditar que s'han resistit o que hi ha hagut violència, perquè "tot acte sexual sense consentiment serà considerat agressió" i s'eliminarà l'abús sexual del Codi Penal.
Protecció de les xiquetes i xiquets
Una altra de les novetats incorporades a la llei és la incorporació de les xiquetes i xiquets com a víctimes de violència sexual independentment de la seua situació administrativa, ètnia o nacionalitat, i la de les dones víctimes de tràfic i explotació sexual. La premissa del govern espanyol és "totes les violències, totes les dones".
Així, les criatures que patisquen violència sexual hauran de ser ateses en cases per a la xicalla o en Barnahus, un model específic de cases d'acollida que proporciona tractament especialitzat i integral a xiquetes i xiquets que han patit violència sexual.
Pel que fa a les dones víctimes de violència i explotació sexual amb recursos a la seua disposició, com ara els centres d'atenció 24 hores (per a les majors de 16 anys), sense necessitat de presentar una denúncia.
La terceria locativa, lluita contra la indústria del proxenetisme
La llei busca actuar també contra la indústria del proxenetisme i per això reincorpora al Codi Penal la terceria locativa, que estava en el Codi Penal de 1973, però va desaparéixer després de la reforma del 1995.
Aquest concepte fa referència a les persones que utilitzen pisos i instal·lacions per a l'explotació de la prostitució aliena. És a dir, que amb la reintroducció en el Codi Penal es podran perseguir els proxenetes que, de forma habitual , amb ànim de lucre, destinen qualsevol espai públic o privat a l'explotació sexual de terceres persones. Una reivindicació històrica del movimen abolicionista al nostre país.
No és l'únic canvi que arreplega la nova norma en el Codi Penal. El text opta per un sistema penològic progressiu i proporcional a la gravetat, amb forquetes més àmplies. Recull, a més, un catàleg d'agreujants específics, entre els quals hi ha les agressions grupals, l'existència d'una greu violència o un mal també greu a la víctima.
Unes modificacions que s'ajusten als termes de l'article 46 del Conveni d'Istanbul i, segons fons d'Igualtat, permeten donar una resposta penal adequada a la multiplicitat de circumstàncies que es poden donar en un cas de violència sexual i les mpltes manifestacions que pot tindre.
Mesures contra la revictimització
Una altra de les novetats introduïdes en el text que hui s'aprova és que busca evitar la revictimització de les dones que pateixen violència sexual mitjançant mesures processals d'acompanyament a les dones que inclouen la possibilitat d'evitar el contacte visual amb l'agressor o de declarar en sales especials.
Una llei amb llarg recorregut
La reforma dels delictes sexuals que culminarà amb l'entrada en vigor d'aquesta llei ha sigut un procés llarg, que va començar després de la polèmica sentència per l'agressió de Sant Fermí de 2016, durant el mandat de Mariano Rajoy, i que encara no ha acabat.
En 2018, el ministre de Justícia d'aquell moment, Rafael Catalá, va anunciar que analitzaria la tipificació dels delictes d'abús i agressió en el Codi Penal, però no va ser fins a l'arribada del govern de coalició que aquesta revisió es va posar en marxa.
L'avantprojecte, aprovat fa més d'un any en el Consell de Ministres, ha passat per la consulta pública, la Fiscalia, el Consell General del Poder Judicial i el Consell d'Estat, abans de tornar al govern, que la ratificarà aquest dimarts perquè inicie la fase de tramitació parlamentària previsiblement al setembre, en un procés en què rebrà les aportacions dels diversos grups parlamentaris.
