El Consell de Ministres dona llum verda a la llei Celaá

El Consell de Ministres ha aprovat la llei orgànica de modificació de la llei orgànica d’educació (Lomloe), coneguda com la llei Celaá, que deroga la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomqe), la famosa llei Wert de 2013. Aquesta derogació ha sigut promesa reiteradament pel PSOE, i també és un dels punts de l’acord de govern de coalició firmat entre els socialistes i Unides Podem.

La reforma educativa suposa la implementació d’una llei que no es va poder tramitar l’any passat perquè el dia que s’havia d’aprovar es va decretar l’avançament electoral en el Consell de Ministres. El text, per tant, manté el mateix format que el de febrer de 2019, quan ja s’havien fet tots els tràmits pertinents. Encara així, la ministra ha mantingut reunions durant les últimes setmanes amb els agents educatius de les comunitats autònomes, sindicats docents, patronals de l’educació concertada i associacions de pares i mares, per a detallar-los el contingut i corroborar que s’ajusta a la necessitat real i a les exigències de la comunitat educativa.

Ara, la Lomloe es debatrà en el Congrés en la comissió d’educació i formació professional, en què els grups parlamentaris podran presentar esmenes al text i postergar-ne durant mesos l’aprovació definitiva. La llei requereix majoria absoluta, és a dir, el suport de 176 diputats, mentre que PSOE i Unides Podem, socis de l’executiu, en sumen 155.

Segons la ministra d’Educació i Formació Professional, Isabel Celaá, la llei té un “destinatari universal” que és l’alumnat. Així, assegura que no hi haurà “segregació” ni en l’accés ni en l’eixida del sistema educatiu per “raons socioeconòmiques”. Per això, s’eliminaran els itineraris en educació secundària.

Principals mesures: la religió

La primera de les mesures que modifica aquesta llei és la que fa referència a l’assignatura de Religió. Concretament, són dos els articles de la Lomqe que canvien. En primer lloc, ja no serà una matèria específica dels dos cursos de batxillerat. De la mateixa manera, també se suprimeix l’article que permetia que aquesta assignatura computara per a la nota mitjana de l’alumnat.

Eliminació de la “demanda social”

La llei Celaá també elimina la denominada “demanda social”, amb la qual les places als centres públics i concertats variaven en funció del que demanen les famílies de l’alumnat, el que la ministra considerava “un eufemisme que ha servit per a propiciar en alguns casos que l’escola pública es considere subsidiària de la concertada”. A més, la constitució dels consells escolars dels centres concertats recuperarà la figura d’un representant dels ajuntaments.

El títol de batxillerat, amb una assignatura suspesa

Una altra mesura que presenta la reforma educativa és que, a partir d’ara, els alumnes podran aprovar i aconseguir el títol de batxillerat amb una assignatura suspesa. Es tracta d’una situació que ja es dona a les universitats amb el mètode d’aprovació per “compensació” i que suposa, segons la ministra, “un gran favor” als estudiants.

Llengua vehicular en els estudis

La Lomloe preveu, en la modificació, que les comunitats autònomes puguen decidir entre l’ús del castellà i d’altres llengües cooficials com a “llengua vehicular”. El document deixa clar que correspon a cada administració educativa aplicar els instruments de verificació, anàlisi i control propis de cada sistema educatiu. També, promoure la realització d’anàlisis per part dels centres, per a garantir que els alumnes aconseguisquen la competència “en el grau requerit” en castellà, i impulsar, així, l’adopció de les mesures necessàries per a compensar les necessitats que puguen haver-hi en qualsevol de les llengües”.

Educació en Valors Cívics i Ètics

Finalment, la reforma també preveu la incorporació de l’assignatura d’Educació en Valors Cívics i Ètics tant en 5é com en 6é de primària, i en 1r, 2n o 3r de l’educació secundària obligatòria (ESO).