Gan xifra en 18.000 milions els danys de la dana: "Fins on apleguem pagarem i la resta ho demanarem"

La Generalitat estima en 17.800 milions d'euros els danys causats per la barrancada del 29 d'octubre. La xifra és fruit del diagnòstic detallat de la Conselleria per a la Recuperació Econòmica i Social sobre l'impacte de la dana en els 337 municipis afectats, 103 dels quals amb afecció severa. L'informe estima en 306.000 veïnes i veïns les persones perjudicades (inclosos els 225 morts i els tres desapareguts) i constata danys inèdits en el teixit econòmic, productiu i social.

Estes dades representen la "radiografia objectiva", la "dada freda de la realitat", en paraules del president de la Generalitat, Carlos Mazón. Una fotografia que, segons ha constatat el vicepresident per a la Recuperació, serà la base sobre la qual s'articularà el pla marc de reconstrucció.

Francisco José Gan Pampols assegura que es presentarà en juny i que traduirà el diagnòstic en programes concrets d'actuació amb assignació pressupostària. Vol acompanyar-lo d'un pla d'anàlisi i anticipació de catàstrofes i d'una proposta d'unificació de normatives, després de constatar que la situació actual, amb 58 lleis estatals, 38 autonòmiques i altres locals, "no és operativa".

Fins on apleguem pagarem i la resta ho demanarem

"Fins on apleguem pagarem i la resta ho demanarem", ha assegurat el vicepresident per a la Recuperació. El cap del Consell ha advertit després que l'impacte evidencia que la tragèdia és "un assumpte d'Estat" i "un descomunal repte que la Generalitat no pot assumir en solitari", en una apel·lació directa al govern espanyol. El diagnòstic l'ha presentat en un acte sense presència de membres de l'estat espanyol, l'endemà de l'aprovació del projecte de llei de pressupostos de la Generalitat per al 2025, que arreplega una partida exclusiva de més de 2.300 milions per a atendre la reconstrucció.

Abans, Gan ha desglossat l'impacte de la dana en cinc eixos (persones, infraestructures, teixit empresarial i econòmic, medi ambient, teixit social i comunitari). Una catàstrofe que, segons Gan, han agreujat l'orografia i geografia, l'alta densitat demogràfica, l'alta ocupació de sòl—que va reduir la capacitat d'absorció del terreny— i la falta d'infraestructures hidràuliques, com l'obra pendent al barranc de Poio.

El vicepresident ha negat desatenció a les persones, subratllant l'atenció mèdica a 117.000 afectats en plena crisi i els 37.000 rescats. Dels 225 morts (un en estudi segons el Consell) i tres desapareguts, ha subratllat que van ser majoritàriament persones majors "que no trobaren refugi", mentre que els joves "van perdre la vida salvant els vehicles, o bé en els garatges, o no abandonant-los" quan l'aigua va escampar-se per les diferents carreteres.

Revisió d'edificis i reallotjament temporal per a persones sense ascensor

Les xifres fan feredat. Una tercera part dels afectats, vora 100.000, són persones d'avançada edat; més de 84.000, menors d'edat i 60.000 més, "migrants i estrangers". Menció a banda mereixen les 1.625 persones amb discapacitat severa. Molts continuen atrapats en habitatges pel retard en la reparació dels ascensors (només s'han recuperat el 40%), que es prolongarà alguns mesos més, ja que la demanda ha ultrapassat les capacitats del sector. La situació és tan "insostenible", segons Gan, que la Conselleria de Servicis Socials ja estudia un pla temporal de reallotjaments.

1.500 de les 11.242 vivendes afectades encara no són habitables i cal reparar-les i 540 més les hauran de reduir. Però la xifra podria augmentar perquè cal comprovar l'estabilitat i la cimentació de molts edificis. Només el cost de reparació s'eleva a 475 milions, sense comptar els 160 milions per als ascensors.

Un altre repte ha sigut la retirada de residus: 13.000 tones en estris menors, 141.000 vehicles i 800.000 tones de residus voluminosos. Una quantitat que la Comunitat Valenciana necessitaria huit anys per a produir en circumstàncies normals. Més voluminosos, en impacte econòmic, han sigut els 1.800 en danys en infraestructures, vora 800 milions en estructures hidràuliques i 669 milions més en carreteres i transport.

Entre 300 i 1.600 milions d'impacte en el teixit productiu

La Generalitat admet que ara mateix l'impacte macroeconòmic és difícil de quantificar. L'estima entre 300 i 1.600 milions, és a dir entre el 0,1 i el 0,6% del PIB autonòmic, amb una repercussió del 0,15% en la inflació en el conjunt de l'Estat en el quart trimestre de 2024. Més fàcil és identificar els damnificats: 64.000 empreses amb 11.600 milions de danys en actius, 2.300 en inventari i 137 per pèrdua d'activitat. En termes d'ocupació es parla de 278.000 llocs de treball afectats durant la dana i en els dies posteriors. 3.000 persones continuen en expedients temporals (ERTO) i 374 estan en definitius (ERO), pel tancament de l'empresa. Hi ha 34.000 professionals autònoms afectats.

El Consell preveu que les xifres finals d'afecció econòmica i social augmenten en els pròxims mesos. També pel que fa al medi ambient. De moment s'han invertit uns 14 milions en parc naturals (la meitat en l'Albufera, l'altra en el Túria i un milió en les gorges del Cabriol) i 6,4 més en l'anell verd que uneix València amb els municipis de l'àrea metropolitana.

Més de 4.000 milions en ajudes: "No n'hi ha més perquè no teníem més"

El diagnòstic, la primera de les tres fases de la recuperació, fa balanç econòmic en l'àmbit de les administracions. Els comptes del Consell atribueixen a la Generalitat més inversió en ajudes que a l'Estat. La suma de les actuacions de les diferents conselleries (inclòs el pressupost dana aprovat per a 2025) suma 4.218 milions, a què cal afegir els 700 milions activats el 2024 (300 pendents d'executar). "No n'hi ha més perquè no teníem més" ha assegurat Gan, que diu que hi ha persones que encara no han demanat ajudes a l'espera de conéixer la valoració del Consorci d'Assegurances.

A l'Estat li calculen 3.711 milions en "ajudes, contractes i compromisos de despesa", sense comptar els diners del consorci (1.218 milions ha lliurat només per a vehicles) ni l'assegurança agrària. La Diputació de València ha gastat 56 milions i els ajuntaments 45 milions propis. A banda se situen 288 donacions privades i multitud d'iniciatives privades d'empreses i ONG.