El Consell sondeja altres autonomies per a pressionar el govern espanyol per un dèficit "asimètric"

La Comunitat Valenciana busca armar un front comú amb les autonomies del PP en defensa d'un objectiu de dèficit per al conjunt de les comunitats més lax que el que ha autoritzat per al 2024 el govern espanyol en l'últim Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), del 0,1%.

La portaveu de l'executiu valencià, Ruth Merino, ha tornat a demanar responsabilitat al govern que presideix Pedro Sánchez i ha confirmat que s'han iniciat contactes amb altres territoris de l'Estat per a buscar aliats en la consecució d'un dèficit asimètric que els done marge fins al 0,3%.

Aquest és el percentatge que ha previst la Generalitat en l'elaboració dels pressupostos per a l'exercici que ve, uns comptes que no pensa modificar a pesar de la poalada d'aigua freda que suposa el requeriment del Ministeri d'Hisenda. Els valencians "no tenen per què pagar la factura del separatisme", ha argumentat aquest dijous la també consellera d'Hisenda.

Múrcia és el primer territori en què el Consell ha posat els ulls, perquè com ells, el govern murcià ha fixat un dèficit del 0,3% en els pressupostos de l'any que ve. Aquests dos territoris, de fet, són els més perjudicats pel sistema actual de finançament autonòmic, que està pendent de reforma des del 2014.

"Exigim un objectiu del dèficit del 0,3%, com hem inclòs, perquè creiem que és el més apropiat, com a poc, per a enfrontar les despeses" i fer front als serveis fonamentals el 2024, ha apuntat Merino en la roda de premsa posterior a la reunió del ple del Consell.

La consellera no ha volgut confirmar obertament que hi haja interlocució directa amb el govern que lidera el popular Fernando López Miras. "Estic en contacte amb algunes comunitats autònomes i tinc previst continuar parlant-hi" ha respost quan els mitjans li han inquirit sobre l'assumpte.

Igualment, ha admés que el Consell contempla tots els escenaris de risc que comportaria el fet de mantindre el pressupost autonòmic tal com està a pesar que l'objectiu de dèficit autoritzat és tres vegades inferior al que ells han previst. Botar-se aquest llindar podria provocar, en el cas més extrem, algun tipus d'intervenció estatal en els comptes de la Generalitat.

En tot cas, l'exsíndica de Ciutadans ha deixat clar que no renuncien a aconseguir més marge pressupostari a través de l'autorització d'un dèficit "asimètric" per al conjunt de les autonomies, que permeta percentatges individualitzats en cadascuna. Una opció de la qual la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, s'ha desvinculat a pesar que el 2013 es va adoptar —ha recordat Merino— a instàncies de l'aleshores ministre, Cristóbal Montoro (PP).

L'actual responsable, en canvi, ho condiciona a una negociació entre les autonomies. "L'altre dia la ministra va dir que no havia de fer-ho ella, però sí que pot i deu", li ha contradit la titular autonòmica d'Hisenda, que ha avisat també el govern espanyol que no podran "dividir" els territoris. Segons ha dit, ara estan pendents d'una nova convocatòria del CPFF per a concretar aquest dèficit individualitzat.

La portaveu del bipartit valencià PP-Vox ha retret la ministra d'Hisenda per haver aprovat l'objectiu de dèficit conjunt per a les autonomies amb el vot en contra de catorze d'elles i ha acusat el govern central d'utilitzar "indignament" els recursos de tots els espanyols per a aconseguir els vots d'una investidura, en referència als pactes tancats entre el PSOE i els partits independentistes catalans. També ha retret Montero que, del conjunt del dèficit global del 3%, l'Estat es reserve un 2,9% i a les comunitats els deixe el 0,1% restant, quan les autonomies tenen "moltes competències que generen molta despesa" i a més pateixen les decisions que el govern espanyol pren de manera unilateral.

A més de continuar reivindicant un dèficit superior al 0,1%, Ruth Merino ha explicat que estan revisant altres dades que se'ls van facilitar "tard i malament", com els lliuraments a compte de la liquidació del sistema de finançament autonòmic. A parer d'ella, és hora que la ministra d'Hisenda "faça un pas al capdavant", en lloc de "tirar pilotes fora", per a la reforma del model de repartiment de fons, perquè dir que les comunitats no es posen d'acord "no és excusa" per a assumir la responsabilitat que tenen en l'assumpte.

Sobre les negociacions per a un hipotètic quitament del deute, la consellera ha indicat que la Comunitat Valenciana no renunciarà a res que puga compensar el perjudici que pateixen els valencians i les valencianes més de dues dècades, encara que la compensació d'una part dels diners que deuen és "un pedaç" que no soluciona el problema, però pot alleujar el pagament d'interessos. L'executiu de Mazón s'asseurà a parlar d'aquest assumpte, però encara no ha rebut una proposta "ferma i seriosa" del govern espanyol per a poder valorar-la, ha afirmat.