El Consell sosté que l'informe de l'ONU incorre en "errades" per "desconeixement" del sistema jurídic espanyol
L'executiu que comparteixen el PP i Vox a la Comunitat Valenciana reclama veure el contingut de l'escrit del govern de Pedro Sánchez que ha motivat el document crític amb les lleis de concòrdia conegut hui
L'executiu valencià, integrat pel PP i Vox, considera que l'informe de les Nacions Unides conegut este divendres i que és crític amb les lleis de concòrdia que promouen estos partits en tres comunitats, entre les quals hi ha la valenciana, conté "errades" que obeeixen al desconeixement de les legislacions estatal i autonòmica, així com de la Constitució. La valoració oficial del Consell al text que signa l'organisme internacional és contundent i reafirma les paraules que el president, Carlos Mazón, en què l'ha atribuït a una "filtració". En un comunicat difós poc després, sosté que el document és la resposta a un escrit anterior del govern espanyol, liderat pel socialista Pedro Sánchez, que "no es coneix". "Seria interessant veure'n el contingut", postil·la tot seguit.
A parer de la Generalitat, el document de l'ONU "incorre" en errades com el fet de dir que la norma en tramitació en les Corts és un projecte de llei quan en realitat és una proposició de llei, ja que emana dels grups parlamentaris i no del govern valencià. I lamenten que els signants no sàpiguen com funciona sistema polític espanyol ni com es reparteixen les competències entre diferents nivells de l'administració: "Acusen un desconeixement palmari i notori del sistema constitucional espanyol i de la distribució de competències entre Estat i comunitats autònomes".
La polèmica ha esclatat a primera hora d'este divendres, quan ha transcendit un informe elaborat per tres relators de l'ONU que conclou que les lleis de concòrdia impulsades conjuntament pel PP i Vox a Aragó, la Comunitat Valenciana i Castella i Lleó atempten contra els drets humans i invisibilitzen les víctimes de la dictadura franquista. El govern de Mazón nega este extrem i recorda que "el tracte igual a les víctimes de la violència social i política de la Comunitat Valenciana és una obligació internacional conforme al que es disposa en la resolució aprovada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 16 de desembre del 2005" i "una exigència constitucional derivada de l'article 14".
Així, sostenen que la futura llei de concòrdia "en cap cas" va contra la llei estatal de memòria democràtica, sinó que "simplement s'estan assumint les competències en la matèria a escala autonòmica i reconeixent un catàleg mínim de drets, remetent-ne el desenvolupament a la via reglamentària". I en este punt matisen que "existeixen autonomies que manquen de normativa" sobre memòria històrica "i no per això fan incompliment de la normativa estatal i internacional".
El Consell nega que la llei de concòrdia que es tramita ara mateix a les Corts sostinga que "no hi haurà subvencions, ni institucions o comissions especialitzades" i remarca que "expressament" reconeix el dret "a activitats d'indagació, localització, exhumació i identificació de les persones desaparegudes; a la reparació i preservació de la memòria, a l'accés als documents en poder de les administracions públiques valencianes per a la investigació dels successos que van envoltar els actes de violència descrits i a la investigació dels fets delictius perseguibles realitzats contra les víctimes del terrorisme que no hagueren sigut resolts".
Un altre dels punts "erronis" de l'informe als ulls del govern valencià és l'afirmació que la llei de concòrdia amplia l'horitzó temporal per a incloure la Segona República perquè "és una data que va fixar el Botànic" en la llei de memòria democràtica del 2017, vigent actualment. "Reconeix en l'article tercer com a memòria democràtica valenciana el període comprés des de la proclamació de la Segona República fins a l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia", puntualitza el Consell.