El Consell veu "bel·ligerant" portar al TC una llei que encara no existeix

La portaveu del Consell, Ruth Merino, ha qualificat aquest dimarts de "bel·ligerant i poc constructiva" l'actitud mostrada per l'executiu estatal després que els haja advertit que portarà al Tribunal Constitucional (TC) el projecte de llei de concòrdia presentat pel PP i Vox a les Corts si s'aprova tal com està formulat ara mateix. La també consellera d'Hisenda ha remarcat que la futura norma està en termini d'aportacions i encara "no existeix".

Merino ha respost així a l'anunci del govern de Pedro Sánchez de traslladar a l'òrgan de garanties constitucionals les lleis de concòrdia que els governs autonòmics de coalició formats pel PP i Vox impulsen a la Comunitat Valenciana i altres territoris de l'Estat. Segons Merino, el que es proposa en la llei valenciana "no és ni de bon tros" blanquejar el franquisme, com afirma l'executiu central, sinó que només es tracta d'ampliar el dret de reconeixement a les víctimes de la violència política del terrorisme d'ETA.

La també consellera d'Hisenda ha remarcat que qui ha de donar explicacions per no voler incloure les víctimes d'ETA en la llei de concòrdia serà el govern de Sánchez, que ha d'aclarir també per què diu que la norma podria atemptar contra la Constitució. "Aquesta actitud de recórrer al Constitucional contra una cosa que encara no existeix, quan hi ha termini per a aportar tot el necessari a les Corts, és bel·ligerant i poc constructiva", ha manifestat la portaveu després de la reunió setmanal del ple del Consell. Ha afegit que, en lloc de pensar a recórrer contra una llei que no està ni tramitada, seria "molt més útil" per a la ciutadania abordar la reforma d'una altra llei que arrossega deu anys caducada, la del finançament autonòmic.

L'endemà de l'ultimàtum del govern espanyol a propòsit de les futures lleis de concòrdia s'ha pronunciat també el president valencià, Carlos Mazón. El mandatari del PP ha defensat la proposició de llei registrada a les Corts pels socis del Consell i ha assenyalat que l'executiu de Sánchez no pot donar lliçons de constitucionalitat. "Si algú considera que és inconstitucional, haurà de donar explicacions", ha subratllat, per a afirmar també que l'executiu central té "dificultats" per a donar "lliçons de coherència constitucional". Així ha valorat, a preguntes dels periodistes, l'advertència que va fer dilluns el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres: portaran al TC les lleis autonòmiques de memòria històrica d'Aragó, Castella i Lleó i Comunitat Valenciana perquè consideren que van contra la llei estatal que regula la matèria.

A la pregunta de si considera que el franquisme és una dictadura, Mazón ha contestat: "Per descomptat, així és". A més, sobre les crítiques del govern espanyol que aquestes lleis promogudes pel PP i Vox busquen blanquejar la dictadura, ha assegurat que ell té "molt clar" que cal "treballar en la concòrdia i no en la història a instàncies de part", perquè veu "molt positiu" ampliar la consideració de víctimes de violència política a les d'ETA.

Aquest dimarts, l'executiu espanyol ha confirmat que si els governs autonòmics es neguen a negociar, portaran al Tribunal Constitucional les lleis de concòrdia que es preparen Comunitat Valenciana i Castella i Lleó així com la que ja s'ha aprovat a Aragó. En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, el ministre de Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, ha assegurat que aquestes normes van en contra de la llei estatal de memòria democràtica tal com estan plantejades, i que vulneren els drets fonamentals de la ciutadania. El ministre ha criticat també la supeditació del PP als seus socis de Vox.

Llei valenciana de concòrdia

El 21 de març, els síndics del PP i Vox a les Corts presentaren el projecte de llei de concòrdia, que pretén substituir l'actual de memòria democràtica aprovada pel Botànic i que reconeixerà "tots els actes violents des del 1931". José María Llanos, portaveu del partit d'extrema dreta al Parlament autonòmic, va remarcar que el que es busca és "derogar la memòria històrica" i "l'enfrontament", així com "actualitzar" els "conflictes que hagueren de patir" els avantpassats dels valencians i les valencianes. També se suprimeixen els termes "guerracivilistes". Des del PP defensen que la nova llei "no és restrictiva ni limita", sinó que "amplia" l'anterior. I els dos socis del Consell coincideixen que es manté la reparació de les víctimes, "d'un costat i de l'altre". "No farem com els bàrbars que destruïen tot l'anterior", va puntualitzar Llanos.